Tuesday, October 20, 2015
AJUDAR A RACONS DE MÓN - art. Regió 7
AJUDAR A RACONS DE MÓN.
La crisi de la
migració serà eterna sinó actuem a diferents nivells , de forma coordinada i
amb voluntat de servei , però també d’obligació. M’explico. La crisi dels
refugiats sirians passa per parar la guerra i aconseguir la pau. Tant complicat
i senzill alhora, tot el demès son bones paraules i, pal·liar la tragèdia,
sense resoldre el problema.
Però, la migració
en grans proporcions fa anys que dura i genera prop de 60 milions de desplaçats
per múltiples causes, però la principal és la misèria. La falta total de futur
en una immensa part del planeta, obliga a marxar dels seus països a generacions
senceres, trencant la cultura, tradicions, cultius, etc, i empobrint encara més
els llocs que abandonen.
Davant aquesta
situació podem parar-nos a reflexionar i debatre la magnitud de la tragèdia,
pensant que ens supera i no podem fer-hi res, o actuar en algun racó del món,
intentant canviar el seu destí. Aquesta és la decisió, voluntat i realitat
d’una de les ONG’s amb les quals col·laboro a títol individual, i a nivell
institucional en tant que alcalde de Borredà. Si ajudem a canviar una regió, ja
estem canviant el món, i aquest fet és constatable al Senegal, a la regió de
Boulimbou.
L’ONG, Amics de
Boulimbou, es va crear de forma espontània, arran una visita feta a la regió
per part de persones de Salt ( Gironès) convidades a un casament d’un dels
treballadors de l’empresa. La cerimònia va fer descobrir un territori ple de
potencialitats però vivint en la més absoluta de les precarietats, de manera
que la millor via per sobreviure era marxar cap als paradisos europeus i enviar
diners per ajudar a sobreviure als qui es quedaven, a l’espera de poder marxar
al seu torn, o passar a millor vida si no tenien edat per escapar del destí.
Retornats a casa,
varen decidir crear l’ONG, amb una barreja de gent d’aquí amb treballadors
emigrats d’allà. Deu anys després i milers d’euros invertits en el territori,
han permès canviar el futur i donar vida allà on només hi havia supervivència.
Campanyes de recollida de fons, quotes, ajuts privats i públics, han portat
aigua de boca, per rec, i per abeurar animals propis i transhumants en un ampli
territori. El monocultiu del cacauet ha donat pas a les primeres verdures i
fruites, per consum propi i per poder bescanviar en mercats propers. I els nens
i nenes sense escola, ja en disposen d’una de gran i raonablement equipada. I
de no tenir servei mèdic, s’ha passat a disposar d’una Casa de Salut, en la
qual Borredà hi ha participat adequant una part per poder atendre els parts que
abans es feien a casa, sense les mínimes mesures d’higiene i seguretat...Aquest
any hem col·laborat amb una aportació de 2.000 euros, poca cosa aquí, però una
fortuna , allà. L’alta mortaldat al néixer s’ha reduït
dràsticament.
Exposo aquest model
de participació conjunta com un exemple de bon funcionament en el
desenvolupament d’un territori. Gent d’aquí i d’allà, confrontant els problemes
i buscant-hi solució, fins el punt d’arreglar un racó de món que ha sortit del
carreró sense sortida en el qual es trobava. Ha costat molt i queda molt per
fer, però mirant enrere, l’esforç ha valgut la pena. Conec altres exemples i
altres actuacions en aquest mateix país o en molts d’altres, i els resultats
deixen clara la possibilitat de transformar el destí si s’ajuda en el moment
oportú.
Son lloables totes
les campanyes i aportacions en casos d’emergència, però hem d’intentar passar
al davant i evitar desplaçaments humans per causes “solucionables”, de manera
que aconseguim arrelar a casa seva, joves generacions que no tenen amb què
sobreviure i creuen en l’existència de paradisos terrenals llunyans, simplement
perquè veuen imatges dels nostres països on abunda el menjar, els cotxes i
altres objectes de “luxe” als quals ells volen tenir-hi dret. Tots podem ajudar
a arreglar un racó de món, i molts racons fan un país i molts països fan un
continent.