Thursday, October 15, 2015

 

NO SÓC UN DELS 400 ALCALDES.



NO SÓC UN DELS 400 ALCALDES.
Un despropòsit no s’arregla amb un altre despropòsit, ni que sigui molt més gran que l’altre. Avui no he anat a Barcelona a fer el recorregut amb altres alcaldes, des de la seu del Parlament de Catalunya fins la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per donar un suposat suport al president Mas, o una mostra de rebuig contra la seva imputació o contra l’actuació del tribunal per la consulta del 9 N..
Les raons son molt simples i molt fonamentades, alhora. Durant molts anys varem patir una dura dictadura, durant molts anys varem lluitar per aconseguir la llibertat, durant molts anys anhelàvem viure en un estat de dret, en el qual el poder legislatiu fos independent del poder executiu, a imatge i semblança de les grans potències democràtiques , representades en els Estats Units d’Amèrica, la Gran Bretanya o Suïssa, una mena de segona pàtria, en el meu cas, exemple de funcionament democràtic en totes les seves vessants.
No estic d’acord amb la imputació, via penal, del president Mas ni de la ex vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau. Però tampoc estic d’acord en organitzar manifestacions davant la seu del TSJC, presidides pel govern català, amb el Conseller de Justícia inclòs, en una primera acció; i per 400 alcaldes, en el cas d’avui. El missatge que enviem a tot el país i al món sencer és que la Justícia, en majúscula, és manipulada i al servei del govern de torn, sigui aquest el govern central, en uns casos, o el govern de la Generalitat, en altres.
La imatge és fatal, i destrueix el principi de neutralitat i objectivitat que es pressuposa a la Justícia en tots els països democràtics, en un moment en que volem convertir-nos en un país independent. Qui ha organitzat tot aquest immens despropòsit pot estar segur que ha comès un gravíssim error que pagarem durant molt de temps.
Tampoc estic d’acord amb els arguments de la defensa. Per alguns els semblarà intel·ligent, astut o ben trobats els fonaments de traspassar als voluntaris de la consulta del 9 N tota la responsabilitat en la organització del procés, imaginant que amb la seva paraula n’hi ha prou per fer-la verídica. En els meus anys a Suïssa, immers en un ambient ple de protestants, luterans, calvinistes o seguidors d’Zwingly, vaig aprendre que la mentida mai té justificació i tard o d’hora passa comptes.
En aquests moments el Tribunal demana còpia de les factures per la compra de 7.000 ordinadors per part de la Generalitat, per comprovar si varen ser adquirits per dedicar a la Consulta o per la feina diària dels funcionaris de la Generalitat. Tot seguit demana investigar els comunicats de la Generalitat cap als ajuntaments i cap als alcaldes. En trobaran a centenars, relacionats amb els preparatius del 9 N. Continuarà amb la petició de factures per la compra de les urnes de cartró, el mateix farà per les paperetes i sobres, seguirà amb les instruccions als directors d’escoles i instituts, etc, etc.
En resum, l’estratègia de desplaçar responsabilitats cap altres, em sembla impròpia d’un càrrec polític – institucional. I em sembla increïble que un mediocre Josep Rull, que ha arribat a coordinador general de CDC s’atreveixi a proclamar, avui mateix, que si d’aquesta acció judicial en sortís una sentència condemnatòria, no se li hauria de fer cas, i caldria, ignorar-la. Un despropòsit immens, en una roda infernal, que no sembla tenir aturador.
Ho he dit en anteriors articles. Cap país democràtic pot acceptar la destrucció de fronteres entre el poder legislatiu i l’executiu. Tots els qui llegiu aquestes ratlles heu vist centenars de pel·lícules amb grans manifestacions de protesta davant la Casa Blanca, o Downing Street a Londres, però mai n’heu vist davant del Capitoli o davant del Parlament Britànic. Tampoc les veureu davant el Parlament Federal de Suïssa. I en cap cas, en veureu cap davant de les seus dels Tribunals de Justícia. Les seus legislatives i judicials son sagrades, intocables pel que tenen de dipositàries de la voluntat popular.
Aquí estem destrossant principis sagrats de la democràcia, sense atendre a raons ni justificacions. L’interès personal o de partit, passa per davant del general, en una dinàmica d’impossible predicció.

Amb aquestes actuacions, les resolucions del TSJC estaran contaminades, siguin quines siguin, i el dany causat serà immens i perdurable. Per aquest motiu no he volgut participar en un acte contrari als ideals de separació de poders. Allà ells els qui hi ha participat. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?