Tuesday, October 20, 2015
EGOS DESBORDANTS - art.Nació Digital Solsona
EGOS DESBORDANTS.
(La ignorància és
temerària)
No sortim d’un sobresalt quan ja entrem en un altre de més gran que alhora
fa preveure un tercer que pot superar àmpliament als dos precedents i així
estem des de fa prop de 5 anys. Qui digui que la política és avorrida és que no
viu a Catalunya ni segueix el docu-drama de l’anomenat “procés”.
Faig aquesta introducció, una vegada confirmat el rumor de que ERC
proposava Carme Forcadell com a candidata a la presidència del Parlament. Juro
que no entrava en els meus pronòstics aquesta proposta i no m’imaginava una
gosadia com aquesta ni per part d’un partit que ha mostrat al llarg de la seva
història que pot fer el més inversemblant en els moments més delicats.
Però, heus aquí que ho ha tornat a fer. I dic ho ha tornat a fer perquè
encara tinc a la retina i sobretot en el cervell, una altra proposta que ja ens
va costar molt de digerir i sobretot de superar, en la persona d’Ernest Benach.
Els set anys de Tripartit, varem tenir de President del Parlament ,Ernest Benach,
una persona que trencava la dinàmica de presidents preparats, amb prestigi, ben
valorats per tota la ciutadania, i amb garantia de saber portar l’hemicicle amb
autoritat i disciplina. Ens va fer patir.
Però bé, ara ens assabentem que un dels punts del pacte entre CDC i ERC, és
que a ERC li toca la presidència del Parlament, i pel que sembla, a falta de
candidat /a millor han decidit entronar Carme Forcadell cap a la segona
autoritat de Catalunya. Expliquen que han sacrificat el partit, posant-hi una
“independent” ??? Bé, no sé si gaire independent pot ser una ex regidora d’ERC
a l’ajuntament de Sabadell, entre els anys 2003 i 2007, i que no va poder
repetir de regidora perquè en el 2007 ERC només va treure un sol regidor i ella
anava de segona de la llista...Francament que ningú ens digui que va
d’independent.
De totes maneres el que em preocupa enormement és la constant i progressiva
devaluació del Parlament de Catalunya. Ara queda palès, més que mai, en una
presidència que no tindrà l’autoritat ni la preparació que se li suposa ha de
tenir la segona autoritat del país. També la veurem en la composició d’un
hemicicle format per un gran nombre de persones sense preparació política,
sense experiència, sense la deguda formació per encarar els debats en comissions
i plenari. Ho hem vist ja en els darrers anys quan molts diputats /des es
convertien en “llegidors” de discursos escrits per assessors o funcionaris de la Generalitat , sense
capacitat de debat ni controvèrsia amb representants d’altres grups. Feien la
pantomima d’oradors, i prou.
Considero deplorable devaluar el paper de la màxima institució del país, i
posar-hi al capdavant una persona que no té el perfil esperat o almenys
desitjat. I és que repassem breuement quins han estat els presidents del Parlament
en els darrers cent anys. Es a dir, des de la Generalitat recuperada
l’any 32 fins ara.
1.- Lluís Companys 2.- Joan
Casanovas 3.- Josep Irla 4.- Antoni Rovira Virgili. 5.- Manuel Serra i Moret 6.- Francesc Carreras Duran 7.- Heribert Barrera 8.- Miquel Coll Alentorn 9.- Joaquim Xicoy 10.- Joan Reventós
11.- Joan Rigol 12.- Ernest
Benach 13. Núria de Gispert.
Es pot estar més o menys d’acord amb la trajectòria d’alguns d’ells, però
la preparació i autoritat la tenien tots. Ja he esmentat abans un cas semblant
al que vivim ara en la persona d’Ernest Benach. Una mena de parèntesis que
pensava no es repetiria i que de nou , de la mà d’ERC ens la trobem sobre la
taula.
Tant responsable és qui l’ha proposada com ella d’acceptar el càrrec (
queda veure la votació però tot indica que el guió està marcat i segellat).
Totes les persones tenen dret a assumir càrrecs institucionals, però han de
saber si estan preparats per dur-los a terme amb la seguretat necessària. Qui
cregui que presidir el Parlament consisteix només en ordenar els debats en el
Plenari, s’equivoca, perquè aquest és la menor de les tasques a fer. Toca
governar el Parlament, negociar acords, planificar les sessions, fer de mediador
en determinats casos i moments, intercanviar experiències amb altres parlaments
regionals, etc, etc.
Els partidaris de la independència parlen d’un país nou, amb persones
noves....serà difícil demanar excel·lència si fem eleccions com aquesta, posant
de segona autoritat del país, una persona que no sembla tenir la preparació
deguda.
# posted by joanroma @ 7:58 AM 
