Tuesday, October 27, 2015
JA TENIM PARLAMENT - art. Nació Digital Solsona
JA TENIM PARLAMENT
Ja tenim Parlament,
ara només falta tenir Govern. Nou Govern, s’entén perquè un Parlament sense
govern seria com un vehicle sense motor ni combustible. La principal tasca
d’una cambra parlamentària és el control de l’acció de govern, presentació de
propostes i alternatives a les polítiques en curs.
Avui, doncs, s’ha
donat el primer pas per iniciar una nova legislatura però de poc serveix sinó
es dona el segon pas: l’elecció de President i formació de govern. I tot sembla
indicar que la cosa va per llarg, o fins i tot, pot quedar en no res, i haver
de convocar noves eleccions a principis del mes de març. Cada dia que passa les
coses es compliquen més per Artur Mas i CDC, fins el punt que no sembla viable,
planificar la seva investidura. Temps al temps.
Constituït el nou
Parlament, s’ha complert la notícia de l’elecció de Carme Forcadell com a
presidenta de la màxima institució del país i per tant segona autoritat després
del President de la Generalitat. Ho vaig dir fa uns dies i ho repeteixo avui
quan ja és una realitat. No em sembla la persona més adient. I no m’ho sembla
per diverses raons. La més rellevant és que no pot ser una persona de consens
dintre la cambra catalana, quan ha estat protagonista de mobilitzacions i
declaracions que recolzaven uns posicionaments i era radicalment contrària als
qui no els secundaven. I li agradi o no, el seu posicionament ha perdut. Tampoc
hi estic a favor per trencar una tradició no escrita d’elegir una persona de
prestigi a nivell polític i jurídic. Però, sobretot, perquè no compleix uns
requisits essencials com son els de coneixement, pràctica i experiència
parlamentària.
I és que avui s’ha
iniciat una nova legislatura molt complicada per qui presideix el Parlament. Un
Parlament ple de diputats i diputades sense cap experiència, però amb alguns
portaveus de grups que sí en tenen, i molt arrelada. Estic pensant en els
presidents i portaveus de C’s, PSC i PP, CSIEP, tots ells a la oposició, amb un
sol partit clarament de govern: Junts pel Sí, i un altre grup , CUP; que farà
de frontissa entre uns i altres, en segons quins temes.
La previsió son
conflictes permanents en matèria de Reglament, sobretot per part de C’s i PP
que buscaran sempre trencar consensos i interpretar les normes a la seva
conveniència. També pel fet de que hi ha propostes molt agosarades, per no dir
clarament de confrontació amb la legalitat vigent, de manera que qui hagi de
dirigir el Plenari ha de tenir un domini total i absolut de la situació, i no
pot ser que davant qualsevol interpretació o ús del Reglament la Presidenta
hagi de consultar en tot moment els lletrats presents, per decidir què fer ? Ho
veurem ben aviat, i ho veurem a cada sessió. I la imatge que se’n pot derivar
pot resultar molt penosa i conflictiva pels propis grups parlamentaris i per
tota la ciutadania que la segueixi pels mitjans de comunicació.
Ara més que mai
feia falta cobrir la presidència amb alguna persona de prestigi, molt preparada
i molt bregada en la direcció de debats. No ha estat així, i ara cal veure els
resultats. De fet no sabem el guió pels propers dies per quan no tenim noticies
de les negociacions entre Junts pel sí i la CUP. Teòricament hauríem de tenir
debat d’investidura d’aquí al 9 N, però ja tothom dona per fet que fins
passades les eleccions del 20 D no hi haurà acord. Penosa decisió perquè vol
dir que es fa dependre la política catalana, del que surti de les eleccions
espanyoles. Un autèntic contrasentit pels partits independentistes, però la
realitat, sempre s’acaba imposant i els qui no volien fer-les coincidir ni
deixar-se influenciar, resulta que ara demanen temps per prendre les grans
decisions. Veurem com van els nous esdeveniments. Avui estem al dia 1 de la
nova legislatura iniciada l’any 1980. En farem un puntual seguiment des de
fora, però també des de dins, en qualitat d’ex diputat, cosa que em permet
entrar i sortir del Parlament amb plena llibertat. El moment és apassionant , tot i el gran
interrogant que penja sobre el nostre futur col·lectiu.