Friday, October 09, 2015
LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ - art. Blogesfera
LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ.
Malament quan es
busquen excuses i justificacions molt poc plausibles per tapar greus errors
comesos en el compliment de la legalitat. Aquests dies, arran de la imputació
del President Mas, i dues Conselleres per l’organització de la Consulta del 9
N, escoltem justificacions com les de donar compliment a la voluntat popular
d’emetre el vot, i d’aquí l’incompliment de la legalitat per part de la
Generalitat. Venen a dir que si “el poble català” vol votar, ells tenen la
obligació de facilitar-ho, tingui o no tingui cobertura legal. Aquesta és la
repetida justificació a tots els tràmits fets per la Generalitat, en motiu del
9 N. S’arroguen el paper de parlar en nom del “poble català” i no hi ha cap
altre interlocutor ni representant que no siguin ells, encara que no tinguessin majoria absoluta per
representar-lo . Es igual, son la veu “del poble”. I això és suficient per
tirar pel dret.
En democràcia, mai
un càrrec institucional , pot tirar pel dret i trencar la legalitat. Mai,
perquè és el primer a estar subjecte pel dret i deure de complir i fer complir
la legalitat vigent. Estem en un país i en un moment històric en que complir la
llei sembla una raresa. Una estranya manera d’actuar. Es increïble però quantes
vegades hem escoltat que si una llei no la considerem justa, adequada o actual,
ens la podem saltar ???? Si en països de llarga tradició democràtica algun
càrrec públic explicités una opinió com aquesta en públic, no duraria més de 8
hores en el càrrec. Hauria de presentar la dimissió d’immediat. Aquí, no. Es
igual que tots els qui tenim càrrecs haguem jurat fidelitat a la Constitució i
a l’Estatut d’Autonomia. No importa. Si algú creu representar la veu de tot un
poble, es considera legitimat per trencar la legalitat quan li convé, a ell o
al seu partit. En aquest punt ens trobem a Catalunya.
Ho he dit en
anteriors ocasions que la imputació del President i les dues Conselleres és un
greu error polític, però no menys error és la posició xul.lesca del President,
desafiant la justícia i considerant-se representant suprem del poble català,
com per actuar al marge de la Llei i organitzant una Consulta que podia
haver-se fet a l’empara de l’ANC, i així evitar la situació actual. Perquè
carai havia de gastar diner públic quan la Consulta podia haver tingut lloc amb
aportacions privades ? Perquè trencar amb la legalitat quan ell és qui l’ha de
protegir ? Perquè posar-se en una tessitura totalment desafiadora, en comptes
d’acceptar l’error comès ?
I és que si tots
ens posem a voler representar la “voluntat popular” podem acabar amb tot
l’ordre establert. Perquè no organitzar, amb diner públic, una Consulta sobre
el pagament d’impostos a la Generalitat ? Perquè no organitzar-ne una altra
sobre les retallades pressupostàries ? o sobre la sanitat pública ? o sobre el
model territorial de Catalunya ? ...en podria citar una dotzena més, que mai el
President Mas, ni el seu govern, acceptaria. I que posarien com excusa la falta
de legitimitat per convocar-les i dur-les a terme. Aleshores, ell sí que les
pot fer ?
S’ha d’anar molt en
compte a l’hora de parlar en nom del poble. Sigui un petit poble, una ciutat, o
tot un país. Es propi del món nacionalista voler representar tot el poble, com
si fos una massa homogènia, igualitària,
de pensament únic, i parlar en nom de tot ell. Ho hem vist tantes vegades en
boca del ex president Pujol, com ho veiem igual de sovint en boca del President
Mas. No volem salvadors ni intèrprets de les nostres voluntats. Un país és
plural, divers, si voleu fins i tot contradictori i no pot ser representat per
una sola veu.
I la llei és
sagrada, en un sistema democràtic. S’ha de complir i fer complir, i els primers
de tot han de ser els càrrecs institucionals. El seu incompliment porta al
caos, a l’anarquia total i complerta, perquè cap ciutadà es veurà obligat a
complir la legalitat vigent si els seus dirigents li marquen el camí de
l’incompliment. Deixem, doncs de
justificar les il·legalitats, en base a la “voluntat popular”.