Saturday, October 24, 2015
BENVINGUTS CANVIS - art. Regió 7
BENVINGUTS CANVIS.
L’entrada de nous
equips en uns quants grans ajuntaments mereix fer-ne un seguiment per comprovar
si el que deien a la oposició o en campanya, es tradueix en fets concrets i,
sobretot , positius. Hi ha una bona barreja de propostes, no sempre ben
explicades ni ben posades en pràctica, però alguns dels canvis son molt
benvinguts. Veiem-ne alguns d’ells.
Les ganes
d’explicar com han trobat calaixos i papers, ha donat peu a “fer dissabte” en
uns quants ajuntaments grans, de manera que s’ha pogut comprovar una certa
disbauxa en el funcionament de l’ens, durant un grapat d’anys. Aquest és el cas
sobretot de Madrid i València, on imperaven unes maneres de fer, totalment
contràries a l’austeritat que ha de presidir tota acció de govern.
En tots els nous
equips, hi ha hagut un especial interès per retallar despeses considerades
sumptuàries. Bona decisió perquè , en alguns casos, hi havia una inflació de
cotxes oficials, protocol excessiu, regals a dojo, àpats “de treball” massa
sovintejats i en llocs excessivament cars,viatges no sempre indispensables,
invitacions no sempre justificades, subvencions a entitats qüestionables,
adquisició de bens poc necessaris, o equips de premsa i publicitat sobre
dimensionats. No pretenc ser exhaustiu, però , amb el pas dels anys alguns
equips de govern havia anat augmentant la parafernàlia interna, sense
retallar-la en cap moment, ni ara, amb la crisi que colpeix a tots els
ciutadans.
De manera similar,
en alguns d’aquests grans ajuntaments, s’havia practicat un procés poc
transparent de creació d’empreses municipals o mixtes, per ocupar-se
d’activitats diverses, sota el principi que agilitzaven la gestió pública. En
alguns casos, era cert, en altres era més que discutible. Els nous equips han
emprés una bona retallada d’organismes, n’han ajuntat d’altres i els han posat
al dia.
Estem , doncs, en
la bona direcció perquè moltes d’aquestes actuacions han tingut la virtut de
servir d’exemple i model a molts altres municipis que tenien similars
estructures. Tot sigui dit, Catalunya ha estat sempre molt més rigorosa en la
gestió pública municipal, i eren molt pocs els ajuntaments amb despeses sobre
dimensionades en els àmbits, abans esmentats. La mateixa capital, Barcelona, no
tenia estructures ni organismes “estranys”com succeïa en altres ciutats de
l’Estat. Amb tot, alguna poda calia fer en alguns àmbits.
Dit això, ara cal
passar a una segona fase, més complicada i més complexa, com és la de gestionar
amb un màxim de celeritat i eficàcia. Aquí ja no s’hi valen mesures
espectaculars o propagandístiques perquè suposa garantir que el dia a dia
funciona degudament bé. En aquest apartat és on veiem carències importants. No
és fàcil formar part d’un equip de govern sense una preparació de base
importants, i sense disposar d’equips professionals que ajudin en la gestió. En
molts d’aquests casos s’havia posat èmfasis en suprimir o retallar molt el
nombre d’assessors, sense parar atenció que en grans ciutats o corporacions,
son indispensables per poder “alimentar” el polític de torn , a nivell tècnic o
jurídic. Un cas clar, el tenim a l’ajuntament de Barcelona, amb només onze
membre a l’equip de govern, per un Consistori de quaranta-un membres. Es
impossible gestionar la immensa maquinària municipal amb aquest escàs nombre de
polítics.
Amb tot, he de dir
que la crisi va portar a retallar fins extrems inusitats les despeses no
considerades fonamentals. Conec molt bé un gran nombre d’ajuntaments catalans,
governats per equips de diferent color polític i puc assegurar que en tots ells
l’austeritat és la norma des de fa molts anys. Es bo que els ciutadans hagin
vist com es governaven algunes grans ciutats, per comprovar que aquelles
maneres de fer han canviat, i els canvis han vingut per quedar-se.
# posted by joanroma @ 7:35 AM 
