Tuesday, October 06, 2015
L'HORA DELS ADÉUS...AL CANONGIA- art. Nació Digital Manresa
L’HORA DELS ADÉUS ...AL CANONGIA.
Bona iniciativa la
de la JSC , de donar una placa commemorativa al Canongia, aprofitant una visita
al Congrés de Diputats, en una de les
darreres sessions de l’actual legislatura. Dintre de pocs dies tancarà una
llarga etapa de 30 anys, dedicat en cós i ànima a la política. Es l’hora dels
adéus, no per sempre, sinó per iniciar una nova etapa, en el món de l’empresa
privada. No és fàcil trencar amb tota una vida dedicada als altres, per passar
a dependre d’altres.
Porto , per raons
d’edat, uns quants anys més que ell dedicat a la política i junts hem fet els
darrers 30 anys, intercanviant càrrecs en alguns casos, o treballant en
paral·lel, en altres. Si mirem enrere, ben poques coses d’ara, es poden
comparar amb les que vàrem viure a principis dels 80 i 90. No sóc dels que
penso que qualsevol temps passat era millor que ara. Son temps i moments
radicalment diferents, i res és comparable a uns temps en que tot estava per
fer, i tot era possible.
El Canongia, és el
que anomenem , un animal polític en estat pur. Té olfacte polític, reflexos ràpids i respostes contundents. En
molts moments em recorda el Jordi Marsal d’aquells anys, del qual tots vàrem
aprendre molt. Es dur per fora, però un sentimental , per dintre, capaç de fer
quatre crits en un moment donat, i plorar quan un fet el colpeix. Es la part
que ens varen transferir militants de soca rel, com el pare Badia de Callús, el
Manel Cano, o en Jacint Carrió.
Ha tingut una
llarga trajectòria de càrrecs institucionals i de partit, de manera que en tots
ells ha anat aprenent, i alhora ha pogut aplicar els principis de la justícia
social, la defensa dels més desvalguts, l’eficàcia en la gestió, la honestedat
polític i professional, i el posar per davant l’interès públic abans que el
privat. Ha actuat seguint el manual més tradicional de la doctrina socialista,
no en va ha conegut i treballat amb alguns dels nostres grans referents, a
nivell municipal, nacional o estatal.
En uns moments en
que hem vist alguns antics companys, marxar sota l’excusa del sobiranisme, per
buscar càrrecs i prebendes en altres indrets, s’agraeix la fidelitat i la
defensa dels valors socialistes de sempre, en persones que han ostentat o
ostenten importants càrrecs institucionals. En el seu cas, Diputat del Congrés,
un càrrec d’especial rellevància i dificultat, en els moments presents.
El Canongia ha
mantingut la coherència i la fidelitat al partit i als ideals que defensa el
PSC des dels llunyans temps de Joan Reventós, passant per Raimon Obiols, Narcís
Serra, Pep Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta. Sempre li hem fet confiança
per defensar les posicions de la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès)
segurs de que ho faria de la manera més eficient possible. Fos com a membre de
la Comissió Nacional de llistes, com a
ponent d’alguna de les Comissions dels Congressos del partit o en altres àmbits
. Té el partit en el cap, i també el país i bona part dels seus ciutadans. Una
bona manera de poder actuar en el món de les relacions institucionals.
I per edat, ha
recorregut un camí llarg, tortuós i complicat, equivalent al que recorren
polítics d’altres països en 40 o 50 anys. Aquí, l’arribada de la democràcia va
fer córrer als qui estàvem implicats en aquells moments, i s’ha hagut de fer
una feina ingent en menys anys que en altres indrets. D’aquí que el Canongia no
sigui un vell de 70 o 80 anys, sinó una persona que encara té 10 o 12 anys per
treballar en altres àmbits, fora de la política, perquè així ho ha decidit. Es
un nou repte, per uns nous temps. Tots els qui el coneixem, haguem o no
treballat directament amb ell, el felicitem per la feina feta, ens sentim
orgullosos de la seva trajectòria i li desitgem una llarga i profitosa vida
professional en l’àmbit que esculli. Segur que ho farà bé.
# posted by joanroma @ 9:16 AM 
