Thursday, October 15, 2015
TRENCAR LA LEGALITAT - art. Blogesfera socialista
TRENCAR LA LEGALITAT.
Des de fa mesos
escoltem expressions com “trencar la legalitat”, “desconnectar d’Espanya”,
“desvincular-se de l’Estat”....i similars, com si fossin un acte d’una enorme
senzillesa i normalitat.
Qui trenca la
legalitat perd la legitimitat. I només cal mirar en la història de tots els
pobles per donar-se compte de fins a quin punt tots els governants van a la
recerca de la legitimitat per justificar el seu càrrec i poder. Fins i tot en
èpoques ben fosques de la nostra història o dels països propers, no hi ha hagut
governant que no hagi volgut legitimar el seu poder en base a raons divines, en
alguns casos, a raons de llinatge, en altres, o a raons de necessitat, en molts
altres.
En un país
democràtic és impensable per impossible, trencar amb la legalitat vigent. Qui
doni aquest pas perdrà tota legitimitat i no serà mai reconegut per altres
països democràtics. Podria trobar la complicitat d’algun país no democràtic,
però mai encaixaria dintre del concert de les nacions lliures.
Estem en un moment
realment crític de la nostra història, amb un partit guanyador d’unes eleccions
que volia plebiscitàries, i ha quedat molt per sota de la majoria absoluta de
vots, però no vol reconèixer aquesta derrota i s’aferra a sumar els seus vots i
escons als de la CUP per continuar un full de ruta totalment impossible.
Es evident que la
CUP no té cap intenció de modificar els seus postulats i principis per resoldre
la problemàtica creada per Artur Mas, i posa unes condicions impossibles de
complir per part de CDC i ERC.
Per la CUP és fàcil
imposar el “trencament de la legalitat” com a pas previ per parlar d’altres
coses amb els components de Junts pel sí. La CUP està bregada en la lluita
política i en els moviments populars i no té por a fer apostes arriscades, fora
de les normes vigents, però no imagino els altres partits fent-los costat.
Perquè, què vol dir
“trencament de la legalitat” des del Parlament de Catalunya ? Es fàcil proposar
trencar a nivell verbal, però una altra cosa és a nivell de fets. Fins ara el
Parlament ha aprovat nombroses declaracions suposadament “il·legals”, però eren
simples declaracions d’intencions o de voluntats. Altra cosa serà si es vol
donar un pas endavant, i anar a fets concrets.
Posem alguns casos
ben pràctics i senzills. Trencar amb la legalitat vigent, pot significar treure
la bandera espanyola de l’edifici del Parlament i de l’hemicicle. Molts
alcaldes s’han atrevit a fer-ho en els seus ajuntaments, però la Mesa del
Parlament no s’ha atrevit . Tampoc el President de la Generalitat l’ha treta
del Palau de la Generalitat. Un altre fet concret, podria ser no jurar el
càrrec de diputat conforme a la llei vigent. Caldria veure si el dia de la
constitució de la Cambra Catalana, la mesa d’edat accedeix a donar per vàlid un
jurament que no comportés l’acatament a la Constitució , i així fos acceptat
per la Secretaria General que ha de vetllar pel compliment de la llei....
Podem exposar molts
altres “trencaments de la legalitat” si bé en tots ells es requereix la
participació de funcionaris sotmesos al compliment de la llei, de manera que es
fa molt difícil imaginar que seguirien i complirien ordres que comportarien
delictes penals. Dictar decrets és fàcil, el problema és fer-los complir si els
funcionaris no obeeixen les ordres que contenen.
Estem, doncs, en un
estrany impasse, en el qual CDC diu que pot haver-hi vies d’entesa amb la CUP
sense exposar quines son aquestes vies. I amb una ERC callada, esperant veure
cap on van les coses per reaccionar d’una manera o altra. Mentrestant la gent
mira amb desconcert les anades i vingudes d’uns i altres, per intentar
endevinar els passos següents. No sembla que ningú segueixi cap guió
predeterminat, ans al contrari, tot indica una improvisació constant a l’espera
de trobar algun forat per on sortir i guanyar una mica més de temps. Però, el
temps s’esgota i la data de constitució del nou Parlament està a tocar i a dia
d’avui encara no se sap quins son els candidats a cobrir els llocs de membres
de la Mesa. No sempre les improvisacions son bones conselleres. Aviat ho
comprovarem.
# posted by joanroma @ 12:39 AM 
