Thursday, October 29, 2015
TRISTES IMATGES - art. Blogesfera
TRISTES IMATGES
Durant el dia
d’ahir, vàrem poder veure imatges d’un gran escorcoll policial, destinat a
trobar més proves sobre les presumptes actuacions irregulars de la família
Pujol. No me n’alegro en absolut i trobo penós que un polític com Jordi Pujol
hagi pogut malmetre la seva trajectòria per un grapat de diners.
Tampoc me n’alegro
de la destrucció de Convergència. Una autèntica auto destrucció plena d’accions
continuades d’opacitat, estranyes operacions financeres, connexions impròpies
d’un partit de govern i una dotzena més d’incomprensibles comportaments, fins
el punt d’estar en joc la supervivència per culpa d’ells mateixos i no de
l’acció dels altres partits.
Vaig conèixer i
patir els millors anys del president Pujol. Aquells anys en que ens enviava als
socialistes a “la merda de dos en dos”. Uns anys en que les seves
compareixences en el Parlament estaven plenes d’orgull, prepotència i supèrbia,
donant lliçons d’ètica a tots els qui l’escoltàvem i llençant anatemes contra
els qui gosaven discutir-li l’acció de govern.
Uns anys en que els
diputats de peu, aportàvem informacions sobre irregularitats en multitud
d’obres de la Generalitat. No hi havia obra pública que no tingués desviacions
pressupostàries immenses sense que ningú ho trobés estrany o investigués les
causes. Els qui combinàvem treball municipal i treball parlamentari ens fèiem
creus de veure com una obra de la Generalitat podia tenir increments d’un 30,
40 o 60% , sense cap problema i en canvi, en els nostres pobles batallàvem per
evitar increments del 5% o del 10%, considerat el màxim admissible.
Massa anys de
govern sense els controls indispensables. Massa anys de govern amb un control
absolut de tots els mitjans de comunicació públics i amb prou diner com per
comprar el silenci de molts mitjans privats. La publicitat passava per davant
de la veritat, i l’acció de govern era venuda com la única possible i la més
rigorosa imaginable.
I ara, que la
Justícia està desmantellant aquell sistema i està provant les enormes
falsedats, encara hi ha gent que no fa auto crítica. Encara molts justifiquen
comportaments i accions , carregant les culpes en el govern central o en la
paraula “Madrid” com origen de tots els mals de Catalunya. Tenim pendent el
judici de tota l’etapa Pujol. I amb ell de tota l’etapa de governs de CiU en
els quals, el victimisme justificava accions i actuacions que amagaven la
corrupció i el mal govern.
Encara no s’accepta
com evident la mala gestió de tots aquests anys, ni el malbaratament de
recursos, ni la mala planificació i organització. Es més fàcil donar les culpes
a Madrid que no pas haver d’admetre els greus errors interns. I sí, Catalunya
té un inadequat sistema de finançament, però l’acció de govern podia haver
actuat amb austeritat i rigor i evitar la bancarrota en la que estem. I no
solament estem en bancarrota, estem en uns nivells de decepció, desorientació i
tristesa , a la vista del que hem conegut i estem descobrint entorn la figura
d’un ex president, i d’un partit que tot ho dominava, fins fa quatre dies, i
que encara ara pretén assolir la presidència del país sota l’excusa de crear un
nou Estat, amb una nova política i una nova moral. El seu temps s’ha esgotat, i
el que toca, és iniciar una etapa radicalment diferent amb altres protagonistes
i altres partits.
# posted by joanroma @ 12:55 AM 
