Saturday, October 24, 2015
MALESTAR GENERAL - art. Blogesfera
MALESTAR GENERAL.
Suposo que els
lectors estareu d’acord amb mi en que hi ha un malestar general en el país que
ens afecta a tots de manera individual i col·lectiva. Es viu una clara
crispació, indignació, estupefacció i un grapat més de qualificatius,
justificats en tot el que veiem en el nostre entorn i no comprenem, en detall.
Bé, ni en detall ni a l’engròs.
Tots volem un poder
judicial exemplar, ràpid, eficient i auster en els seus actes i resolucions.
Els jutges han de parlar en les sentències i no en altres fòrums, i sobretot
han de guardar confidencialitat en les seves investigacions i instruccions.
Ara i aquí tenim
tot el contrari, amb algunes honroses excepcions, però a cada acte judicial li
segueix una mena de diari de sessions detallant tota mena de temes relacionats
amb les investigacions en curs que poden ser o no veritat. Fatal per a tots els
acusats i fatal pel prestigi de la Justícia.
I aquesta dinàmica
que ja havíem vist en el passat, lluny de disminuir s’accelera quan s’acosten
eleccions, fins el punt que molts ciutadans poden constatar una causa – efecte
en algunes de les actuacions judicials. Una altra fatal impressió, que en
alguns casos té molta veracitat per no dir certesa.
Es difícil
pronosticar el futur proper perquè ara gairebé tot depèn dels resultats de les
eleccions generals del 20 D. O s’aconsegueix fer fora el PP, o un immens
conflicte està servit. No es pot continuar utilitzant les institucions per
interessos propis. Fa massa temps que dura i han estat massa evidents les
interferències en multitud de casos i moments de l’actual legislatura. Convé
girar pàgina i fer-ho de manera radical.
La incertesa que
vivim a Catalunya, impedeix tota acció de govern, i portem 5 anys amb un govern
a mig gas, però és que ara la paralització és total, i la situació es pot
allargar fins a principis de l’any vinent. Ningú s’atreveix a fer pronòstics
perquè ningú és propietari de la seva agenda.
Davant aquest
panorama és indispensable veure què ens ofereixen els partits dits nacionals,
entenent per nacionals els estatals. He tingut a les mans l’esborrany del
programa del PSOE i hi veig unes immenses ganes de trencar la dinàmica actual i
prendre nota de tots els grans reptes per fer-hi front amb eficàcia. Alguns
diran que això sempre es promet i moltes vegades no es compleix, però estic
segur que el grau de compliment serà molt elevat, cas de presidir el govern i
el que no es pugui fer, serà degudament explicat.
Vulguem o no, hi ha
canvis substancials que han vingut per quedar-se. Això afecta a tots els
partits i molt especialment els d’esquerres que son molt més sensibles a les
crítiques i a les ganes de servir al país i no a sectors determinats. La
transparència, la austeritat, el rigor, el compliment dels compromisos, la
proximitat....son factors essencials per la credibilitat d’un polític i d’un
partit, i ara i aquí tant el PSC a Catalunya com el PSOE a nivell d’Estat ho
han posat com a norma essencial de la seva acció política.
En quan a la
Justícia, deixem que actuï mirant més el fons que les formes. No m’ha agradat
mai la espectacularitat en aquest àmbit, però tampoc les reaccions igualment
espectaculars, a favor o en contra. Quanta més discreció, millor.