Tuesday, October 06, 2015
INCERTA VICTÒRIA - art. Regió 7
INCERTA VICTÒRIA
Alguns experiments
topen amb la crua realitat encara que se’n vulgui donar un resultat edulcorat i
molt esbiaixat . Es el que hem vist aquests dies arran dels resultats del ja
passat i històric 27 S. De fet, a la vista dels resultats de la llista d’Artur
Mas i Oriol Junqueras, podem dir que fan certa aquella dita “de victòria en
victòria, fins a la derrota final”. De manera molt similar a l’anterior
experiment en que Artur Mas amb 62 diputats, va convocar eleccions anticipades,
preveient superar els 68 de la majoria absoluta i en va perdre 12 pel camí,
quedant amb 50.
En aquest cas, els
independentistes de CDC i ERC, sumaven 50 i 21 = 71 escons, i ara en sumen 62.
Es a dir, n’han perdut 9 pel camí i tanmateix estan exultants d’alegria ¡¡¡ Bé,
no es conforma qui no vol, com podem veure cada nit electoral per part de gairebé
tots els partits de l’arc parlamentari.
Perquè encapçalo
aquest article amb “incerta victòria”? Doncs, perquè preveig un pelegrinatge
més semblant a un “via crucis” que no pas a una desfilada victoriosa. Si Artur
Mas vol repetir de president, necessita obligatòriament els vots de la CUP. Un
moviment anticapitalista, que no dubta en acceptar la sortida de la UE , del
euro i de tots els organismes internacionals en els quals es troba Catalunya,
en tant que part d’Espanya. Conformar pactes entre aquestes dues candidatures
ha de ser similar a encaixar l’oli i l’aigua.
D’aquí un parell de
setmanes s’ha de constituir el nou Parlament de Catalunya amb una composició
mai vista ni mai imaginada, amb nous diputats i diputades sense cap mena
d’experiència parlamentària, i molts d’ells fins i tot , completament nous en
política. Alguns ho consideraran una sort, altres, una temeritat. Ni una cosa
ni una altra, però és ben cert que el primer repte serà el d’elegir una Mesa
del Parlament, plural, representativa de la nova composició política, i un nou
president o presidenta.
D’entrada cal dir
que Junts pel sí, no té majoria absoluta ni la tindrà en cap dels organismes,
comissions ni estructures del Parlament, de manera que la CUP tindrà les mans
lliures en tot allò que cregui convenient per la seva estratègia, i no té
perquè conformar cap bloc amb Junts pel sí. Per entendre’ns, no hi ha cap
garantia de que la Mesa del Parlament no tingui una composició majoritària ,
diferent de la majoritària de l’independentisme. I el mateix podem dir de la
composició de les Comissions del Parlament.
En resum, la
composició del Parlament es converteix en un trencaclosques de molt difícil
governació des del primer dia. Però no menys difícil serà la formació del nou
govern i els primers passos a donar. Ja no per l’exigència d’un pacte entre
Junts pel sí i la CUP, sinó per la pròpia composició de la llista de Junts pel
sí, amb rivals eterns com son CDC i ERC, i la presència de nombrosos
independents que tenen procedències, sensibilitats i projectes molt diferents,
a banda de la lluita per l’independentisme. Es a dir, mentrestant no arriba la
independència, toca governar. I la tasca de govern obliga a mullar-se en
multitud de temes molt delicats i de mala resolució, sobretot en temps de vaques
flaques. I si a tot plegat, alguns volen trencar amb la legalitat vigent, ja
tenim el que podem qualificar com a tempesta perfecta.
Es evident que
estem en un moment històric apassionant, però no absent de dificultats i
perills immensos. No podem continuar amb el govern paralitzat com fins ara, un
o dos anys més, de manera que cal moure fitxa, i em temo molt que d’aquí a mig
any tornarem a parlar d’anar de nou a les urnes. Junts pel sí, aspirava a la
majoria absoluta, com a mínim d’escons. No ha assolit l’objectiu i ara depèn de
tot i per tot de la CUP. No els veig governant junts, compartint projectes i
objectius, i tampoc veig cap alternativa viable. Comencem a pensar en unes
noves eleccions, d’aquí no gaire mesos.
# posted by joanroma @ 9:13 AM 
