Tuesday, October 06, 2015

 

INCERTA VICTÒRIA - art. Regió 7

INCERTA VICTÒRIA
Alguns experiments topen amb la crua realitat encara que se’n vulgui donar un resultat edulcorat i molt esbiaixat . Es el que hem vist aquests dies arran dels resultats del ja passat i històric 27 S. De fet, a la vista dels resultats de la llista d’Artur Mas i Oriol Junqueras, podem dir que fan certa aquella dita “de victòria en victòria, fins a la derrota final”. De manera molt similar a l’anterior experiment en que Artur Mas amb 62 diputats, va convocar eleccions anticipades, preveient superar els 68 de la majoria absoluta i en va perdre 12 pel camí, quedant amb 50.
En aquest cas, els independentistes de CDC i ERC, sumaven 50 i 21 = 71 escons, i ara en sumen 62. Es a dir, n’han perdut 9 pel camí i tanmateix estan exultants d’alegria ¡¡¡ Bé, no es conforma qui no vol, com podem veure cada nit electoral per part de gairebé tots els partits de l’arc parlamentari.
Perquè encapçalo aquest article amb “incerta victòria”? Doncs, perquè preveig un pelegrinatge més semblant a un “via crucis” que no pas a una desfilada victoriosa. Si Artur Mas vol repetir de president, necessita obligatòriament els vots de la CUP. Un moviment anticapitalista, que no dubta en acceptar la sortida de la UE , del euro i de tots els organismes internacionals en els quals es troba Catalunya, en tant que part d’Espanya. Conformar pactes entre aquestes dues candidatures ha de ser similar a encaixar l’oli i l’aigua.
D’aquí un parell de setmanes s’ha de constituir el nou Parlament de Catalunya amb una composició mai vista ni mai imaginada, amb nous diputats i diputades sense cap mena d’experiència parlamentària, i molts d’ells fins i tot , completament nous en política. Alguns ho consideraran una sort, altres, una temeritat. Ni una cosa ni una altra, però és ben cert que el primer repte serà el d’elegir una Mesa del Parlament, plural, representativa de la nova composició política, i un nou president o presidenta.
D’entrada cal dir que Junts pel sí, no té majoria absoluta ni la tindrà en cap dels organismes, comissions ni estructures del Parlament, de manera que la CUP tindrà les mans lliures en tot allò que cregui convenient per la seva estratègia, i no té perquè conformar cap bloc amb Junts pel sí. Per entendre’ns, no hi ha cap garantia de que la Mesa del Parlament no tingui una composició majoritària , diferent de la majoritària de l’independentisme. I el mateix podem dir de la composició de les Comissions del Parlament.
En resum, la composició del Parlament es converteix en un trencaclosques de molt difícil governació des del primer dia. Però no menys difícil serà la formació del nou govern i els primers passos a donar. Ja no per l’exigència d’un pacte entre Junts pel sí i la CUP, sinó per la pròpia composició de la llista de Junts pel sí, amb rivals eterns com son CDC i ERC, i la presència de nombrosos independents que tenen procedències, sensibilitats i projectes molt diferents, a banda de la lluita per l’independentisme. Es a dir, mentrestant no arriba la independència, toca governar. I la tasca de govern obliga a mullar-se en multitud de temes molt delicats i de mala resolució, sobretot en temps de vaques flaques. I si a tot plegat, alguns volen trencar amb la legalitat vigent, ja tenim el que podem qualificar com a tempesta perfecta.

Es evident que estem en un moment històric apassionant, però no absent de dificultats i perills immensos. No podem continuar amb el govern paralitzat com fins ara, un o dos anys més, de manera que cal moure fitxa, i em temo molt que d’aquí a mig any tornarem a parlar d’anar de nou a les urnes. Junts pel sí, aspirava a la majoria absoluta, com a mínim d’escons. No ha assolit l’objectiu i ara depèn de tot i per tot de la CUP. No els veig governant junts, compartint projectes i objectius, i tampoc veig cap alternativa viable. Comencem a pensar en unes noves eleccions, d’aquí no gaire mesos.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?