Thursday, June 05, 2014

 

PERPLEXITAT POLÍTICA



PERPLEXITAT POLÍTICA.
Si algú tenia algun dubte, se li haurà esvaït definitivament. El principal problema que té Catalunya i Espanya, és la mediocritat dels seus governants. I amb ells, bona part dels polítics presents a les seus parlamentàries. Només així es pot entendre el gran nombre d’errors, dubtes, posicionaments i decisions en un moment històric com el que estem vivint, derivat de l’abdicació del Rei.
Davant una decisió tant rellevant era d’esperar un posicionament racional, propi d’una qüestió d’Estat. Doncs, no. La política dita en majúscula, s’ha convertit en un joc de nens més propi d’una guarderia que no pas d’un Parlament. I costa de creure la barreja d’arguments inventats, al costat de l’acte en sí. El dia que el nostre període històric sigui estudiat per futures generacions, arribaran a la conclusió de que els governs estaven en mans d’aprenents, o de persones ben poc responsables. Es resum, en comptes de tenir el govern dels millors, tenim el govern dels mediocres, i a més ho demostren sense embuts en totes les ocasions que tenen.
Es increïble que CiU anunciï la seva abstenció en la sessió de debat i votació de la Llei Orgànica per acceptar l’abdicació del Rei. El mateix que ha decidit el PNV, o encara més increïble que IU, decideixi votar-hi en contra. Es que , o bé no han entès el que han de votar, o s’han fet un batibull abans d’entrar en matèria. El Congrés i el Senat han de votar una llei per acceptar l’abdicació del Rei, i només un vot entusiasta a favor, és imaginable i seriós. Un partit de govern no es pot abstenir mai, però menys en un tema com aquest, per quan si guanyés el no, voldria dir que s’exigeix al Rei la seva continuïtat. Ens podem imaginar una situació més esperpèntica ?
Si estem en una Monarquia Parlamentària, vol dir que el Rei, regna però no governa, i per tant la Corona depèn de les Corts Generals, de manera que a l’igual que se li accepta l’abdicació, igualment es proposa per Llei qui l’ha de succeir. No és el pare que traspassa directament la Corona al fill, sinó son les Corts Generals les que ho acorden. Aleshores, el compliment del pacte constitucional es posa en marxa, i es dona compliment als preceptes que conté.
Que alguns barregin ara, l’abdicació, amb la proposta de República, no deixa de ser paradoxal i poc rigorós, però demostra el grau de desconcert i despropòsit a que ha arribat la política catalana i espanyola. Es difícil amb aquests polítics posa ordre en els temes més rellevants, i dona la justa mesura de la incapacitat per arribar a grans acords en els principals temes del país.

I per reblar el clau tot sembla indicar que el president Mas ha buscat un viatge fora d’Espanya per justificar la seva absència en l’acta de proclamació del nou Rei, en la figura de l’actual Príncep Felip. Si fos així, donaria una nova mostra de falta d’alçada política, i incompetència institucional. I son ja massa freqüents aquestes sortides de to, i decisions poc meditades o gens lògiques en una força política que va ser fonamental en la Transició. Es en els grans moments que els grans homes demostren la seva vàlua. Doncs, bé, aquí estem en un gran moment, i aquests homes no han donat la justa mesura del que s’esperava d’ells. I, per desgràcia, encara no ho hem vist tot. Tenim per davant molts altres reptes on podrem veure i constatar la mediocritat dels nostres governants.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?