Thursday, June 12, 2014

 

RESPONSABILITAT D'UN O DE TOTS ?



RESPONSABILITAT D’UN, O RESPONSABILITAT DE TOTS ?
Estem fomentant una societat desequilibrada, poc madura, poc donada a la crítica i a la assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives. En bona part estem copiant el victimisme nacionalista, per descarregar les culpes sobre altres. Sempre sobre altres persones, altres espatlles, sense parar a reflexionar si no serem nosaltres els propis responsables del que ens passa.
Lamento molt la renúncia de Pere Navarro, tot i que l’entenc i la comparteixo. Com lamento que alguns, o molts, li encolomin la responsabilitat o la culpa dels mals resultats de les passades eleccions europees, o més lluny encara, de les autonòmiques. Sembla com qui tingui el càrrec de Primer Secretari, ha de ser capaç de portar la nau del PSC, fent tots els papers de l’auca: capità del vaixell, pilot, coordinador, impulsor, negociador, ideòleg,etc, etc. Pel que es veu la resta de membres de l’executiva serien simples comparses, i la resta de càrrecs del partit, militants i simpatitzants, espectadors o seguidors del nostre líder. Per ell totes les culpes, si les coses van malament, per la resta, tots els mèrits si les coses van bé.
Així no anem enlloc. Pere Navarro hagués fet una bona feina si li haguéssim deixat fer. Si el partit hagués estat unit, conjuntat, sense batalles internes ni seguidor de batalles externes. Estem enmig d’una tempesta com mai ens havíem trobat, i ara era quan més falta feia remar junts i en la mateixa direcció.
Hem perdut el nord, i l’hem perdut tots plegats. Qui havia imaginat tenir bons resultats amb la imatge que donàvem és que no tocava de peus a terra. El declivi del partit va començar uns quants anys enrere, tot i que fins ara no ha estat molt més visible i contundent. Sempre passa a així.
El fracàs dels governs del tripartit, primer i segon, varen anunciar els presents resultats. Arribats al poder, després de 23 anys de pujolisme, no podíem fallar a la gent. Havíem de demostrar una altra manera de governar, unes altres formes, unes altres prioritats, anant tots a la una, i canviant el país de dalt a baix. Ni es va fer, ni es va anar en aquesta direcció, i les constants baralles internes varen suposar un descrèdit pel govern de torn, però molt especialment pel PSC en tant que soci majoritari dels dos governs del tripartit.
Allà va començar el nostre declivi, i per mèrits propis l’hem anat accelerant, ajudats per forces externes, en col·laboració amb alguns col·lectius interns.
Governar el partit en aquestes condicions és impossible. Ni Pere Navarro ni cap altre Primer Secretari seria capaç d’impulsar polítiques determinades, permanentment qüestionades, torpedinades o contrariades per grups o grupets de militants, alguns d’ells antics alts càrrecs del partit o a nivell institucional que tenen obertes totes les portes dels mitjans de comunicació per facilitar aquesta feina.

En aquesta situació és lògic que Pere Navarro hagi decidit renunciar i donar pas a una nova direcció. Ara, sense excuses, sense retrets, el partit ha de elegir una nova direcció, amb el compromís de fidelitat als seus principis. La responsabilitat que surti bé és de tots i totes. El diumenge tenim Consell Nacional. Ha de servir per deixar clar que hi ha un fil conductor en totes les decisions i un rumb marcat per superar el delicat moment en el que estem. I deixem de buscar responsabilitats en una sola persona, perquè el partit som tots i totes. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?