Thursday, June 12, 2014
RESPONSABILITAT D'UN O DE TOTS ?
RESPONSABILITAT
D’UN, O RESPONSABILITAT DE TOTS ?
Estem fomentant una societat desequilibrada, poc madura, poc donada a la
crítica i a la assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives. En
bona part estem copiant el victimisme nacionalista, per descarregar les culpes
sobre altres. Sempre sobre altres persones, altres espatlles, sense parar a
reflexionar si no serem nosaltres els propis responsables del que ens passa.
Lamento molt la renúncia de Pere Navarro, tot i que l’entenc i la
comparteixo. Com lamento que alguns, o molts, li encolomin la responsabilitat o
la culpa dels mals resultats de les passades eleccions europees, o més lluny
encara, de les autonòmiques. Sembla com qui tingui el càrrec de Primer
Secretari, ha de ser capaç de portar la nau del PSC, fent tots els papers de
l’auca: capità del vaixell, pilot, coordinador, impulsor, negociador, ideòleg,etc,
etc. Pel que es veu la resta de membres de l’executiva serien simples
comparses, i la resta de càrrecs del partit, militants i simpatitzants,
espectadors o seguidors del nostre líder. Per ell totes les culpes, si les
coses van malament, per la resta, tots els mèrits si les coses van bé.
Així no anem enlloc. Pere Navarro hagués fet una bona feina si li haguéssim
deixat fer. Si el partit hagués estat unit, conjuntat, sense batalles internes ni
seguidor de batalles externes. Estem enmig d’una tempesta com mai ens havíem
trobat, i ara era quan més falta feia remar junts i en la mateixa direcció.
Hem perdut el nord, i l’hem perdut tots plegats. Qui havia imaginat tenir
bons resultats amb la imatge que donàvem és que no tocava de peus a terra. El
declivi del partit va començar uns quants anys enrere, tot i que fins ara no ha
estat molt més visible i contundent. Sempre passa a així.
El fracàs dels governs del tripartit, primer i segon, varen anunciar els
presents resultats. Arribats al poder, després de 23 anys de pujolisme, no
podíem fallar a la gent. Havíem de demostrar una altra manera de governar, unes
altres formes, unes altres prioritats, anant tots a la una, i canviant el país
de dalt a baix. Ni es va fer, ni es va anar en aquesta direcció, i les
constants baralles internes varen suposar un descrèdit pel govern de torn, però
molt especialment pel PSC en tant que soci majoritari dels dos governs del
tripartit.
Allà va començar el nostre declivi, i per mèrits propis l’hem anat
accelerant, ajudats per forces externes, en col·laboració amb alguns col·lectius
interns.
Governar el partit en aquestes condicions és impossible. Ni Pere Navarro ni
cap altre Primer Secretari seria capaç d’impulsar polítiques determinades, permanentment
qüestionades, torpedinades o contrariades per grups o grupets de militants,
alguns d’ells antics alts càrrecs del partit o a nivell institucional que tenen
obertes totes les portes dels mitjans de comunicació per facilitar aquesta
feina.
En aquesta situació és lògic que Pere Navarro hagi decidit renunciar i
donar pas a una nova direcció. Ara, sense excuses, sense retrets, el partit ha
de elegir una nova direcció, amb el compromís de fidelitat als seus principis.
La responsabilitat que surti bé és de tots i totes. El diumenge tenim Consell
Nacional. Ha de servir per deixar clar que hi ha un fil conductor en totes les
decisions i un rumb marcat per superar el delicat moment en el que estem. I
deixem de buscar responsabilitats en una sola persona, perquè el partit som
tots i totes.