Tuesday, June 17, 2014
DISPOSAT A AVALAR ALS CRITICS.
DISPOSAT A AVALAR
ALS CRÍTICS.
Ahir, dimarts dia
17 de juny, no vaig poder veure la presentació de la candidatura de Miquel
Iceta, en roda de premsa a la seu del Parlament, però sí vaig arribar a temps d’escoltar
l’entrevista a 8TV a càrrec de Josep Cuní, i la posterior tertúlia, amb les
seves declaracions com a motiu principal de conversa. Tot un model de claredat,
contundència, coherència i voluntat d’enfrontar una nova etapa en la història
del PSC. Si algú tenia algun dubte sobre la capacitat de trobar la persona
idònia per pilotar la nau socialista en plena tempesta, ahir va poder constatar
que el tenim. Ara, toca, oficialitzar la candidatura i seguir els passos marcats
pel reglament aprovat en el passat Consell Nacional.
El dia 13 de juliol
toca votar. La primera votació universal que farem tots els militants i
militantes, per elegir el Primer Secretari del PSC i en urna a part, al
Secretari General del PSOE. Una fita històrica que sempre més recordarem i
posarem com exemple de que els socialistes som capaços d’entomar reptes mai
assumits per cap altre partit, per molt innovador que es consideri. Esperem
sortir-ne triomfants i fer permanent el que ara és excepcional. No en tinc cap
dubte.
Però, perquè l’embat
sigui més sincer, més complert, més interessant, res millor que tinguem
diverses opcions per triar. Des de l’endemà del darrer Congrés, tot un seguit
de personatges varen iniciar un camí de controvèrsies, discrepàncies i reptes a
l’executiva elegida, però , molt especialment envers el Primer Secretari Pere
Navarro, al qual li varen fer la vida impossible. Cada decisió presa, era
immediatament contestada, replicada o criticada fins extrems impensables en
persones del mateix partit. Filtracions a mitjans de comunicació , fetes des de
la mateixa reunió de l’executiva, declaracions a mitjans de comunicació a
destemps i en contra del que s’havia acordat, iniciatives contràries al partit,
interpretacions sesgades o exclusivament personals dels documents
congressuals.... fins arribar a trencar els acords del Consell Nacional, i
votar diferent en seu parlamentària. Difícilment es podia fer més mal al
partit, mostrant el trencament en viu i en directe, en un dels temes transcendentals
de la nostra història .
Cap d’aquests
protagonistes no era present en el Consell Nacional del diumenge passat. Algun
d’ells va dir que no havien estat convidats... francament, penós. Tots els
diputats al Parlament poden assistir a totes les sessions del Consell Nacional,
com hi poden assistir la resta de membres del partit, com jo mateix. No sóc
conseller nacional, i vaig ser-hi, com hi he anat sempre que he pogut o hi
havia temes especialment rellevants i el diumenge passat hi havia de ser per
recolzar la feina feta per Pere Navarro i per comprovar el pols del partit. I
vaig veure ganes de superar les dificultats i sumar esforços per aconseguir-ho.
Però, ara toca
elegir nou Primer Secretari. Tenim ja un candidat, en la persona de Miquel
Iceta. Personalment, i segur que puc parlar per centenars o milers de companys
i companyes voldria que tinguéssim altres candidats. Sobretot voldria veure com
els crítics donen el pas i son capaços de presentar un candidat alternatiu,
sigui en Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Núria Ventura, o Montserrat Tura,
Antoni Castells, Joaquim Nadal... o qualsevol altre. Els hem sentit constantment
en mitjans de comunicació , però poc dintre del partit i els seus òrgans
oficials. Ara tenen la gran oportunitat de presentar la seva alternativa de
lideratge i projecte. A la valentia i coherència de Miquel Iceta, voldríem
veure la corresponent posició en els que hem anomenat “crítics”. Valentia,
coherència, alternativa. Qui cregui tenir raons suficients, que les presenti i
es presenti. I si li fan falta avals, estic disposat a donar el meu, i n’he
parlat amb altres companys i companyes disposats a facilitar la seva
presentació , per tal de que el dia 13 de juliol puguem votar i elegir entre
diverses opcions. I l’endemà que tothom respecti els resultats. No volem veure
més traïcions al projecte, ni interpretacions personals o inventades dels
documents congressuals, i encara menys votacions contràries als acords de la
majoria. El principi de funcionament democràtic del partit és la seva principal
raó de l’existència del PSC. Ànims, doncs, i endavant. Esperem , desitgem i
confiem en que algun membre del sector anomenat crític serà prou valent i
coherent com per entomar el repte. Li donarem tota mena de facilitats perquè el
pugui dur a terme.
# posted by joanroma @ 11:24 PM 
