Monday, June 16, 2014
CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS- art. Regió 7
CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS.
Ja era hora que la Generalitat posés en marxa
una iniciativa com la que varem llegir la setmana passada, destinada a buscar
un gran edifici de 25 o 30.000 m2 , en un barri de Barcelona, fora del centre,
per aconseguir un lloguer més assequible. A vegades l’austeritat no estava ben
entesa, com tampoc la bona gestió.
Recordo les batalles tingudes en el Parlament
a compte d’edificis cèntrics, dispersos per la ciutat, amb mobiliari car i
lloguers d’escàndol. El que va donar més guerra fou el del Palau de Mar, on
s’hi va instal·lar precisament la seu del Departament de Benestar Social i
Família, amb un lloguer de sis mil euros diaris. Sí, heu llegit bé, sis mil
euros cada dia, i on més tard s’hi va instal·lar la Secretaria d’Universitats i
Investigació, amb el seu lloguer corresponent, fins arribar a cotes de lloguer
impensables per una administració pública. Fa un parell d’anys, la seu del
Departament es va traslladar a un edifici d’oficines, comprat per la
Generalitat l’any 2006 per 65 milions ( sí heu llegit bé, seixanta- cinc
milions d’euros) i que no s’havia fet servir fins aleshores. Sis anys sense ús.
Tampoc demostra austeritat ni bona gestió.
Podria enumerar totes i cadascuna de les seus
de les Conselleries de la Generalitat,i les vicissituds viscudes,en la compra,
lloguer,mobiliari especial, transformacions fetes,etc, en una demostració que el deute i
l’endeutament propi té motius interns, a banda d’altres d’externs. No eren
mostres d’austeritat els emplaçaments buscats, ni el contingut, ni el
funcionament. I hem hagut d’arribar a la situació de col·lapse financer de la
Generalitat, i a una crisis sense precedents que afecta la major part dels
catalans per fer marxa enrere en moltes de les decisions preses en anys de bonança
i poca sensibilitat per la gestió austera. En aquells anys era impensable
imaginar la concentració de Conselleries, Departaments o Organismes oficials.
Cadascú volia tenir el seu propi edifici, i si podia ser “emblemàtic” millor
que millor i si podia estar en el rovell de l’ou de Barcelona, encara més
justificat. Hem llençat centenars de milions en despeses de lloguers,
mobiliari, adaptacions, transformacions, etc, i ja no dic en material
informàtic, de cada seu, amb algunes incompatibilitats dintre del mateix
departament o amb altres que no deixen de fer posar vermell a més d’un tècnic
en la matèria.
La greu crisis ha comportat canvis
substancials i profunds. Benvinguts siguin en aquest cas. Ja no es podien
mantenir els lloguers i de fet uns quants edificis es venen, per obtenir
liquidesa, amb un acord amb els nous propietaris per quedar-s’hi a lloguer. Bé,
el que avui vull remarcar és una decisió que hauria estat millor prendre trenta
anys enrere, però va en la bona direcció. La Generalitat busca un gran edifici
per encabir-hi múltiples serveis oficials, en un sol lloc. Un indret ben
comunicat amb transport públic, però lluny del centre de Barcelona per poder
negociar un lloguer més adequat als temps que vivim. Les finances de la
Generalitat, que son les de tots nosaltres, en sortiran beneficiades, però
també tindrà altres beneficiaris, a compte dels alcaldes, regidors i ciutadans
en general, que podrem resoldre diversos afers en un mateix indret. No fa cap
gràcia baixar a Barcelona i fer un recorregut per la ciutat, anant de
Departament en Departament, fent una ruta que no és turística sinó de gestions
i tràmits diversos.
La posta en marxa de l’administració de la
Generalitat va copiar els paràmetres del Govern Central, amb tot el que tenia
d’ostentació i funcionament. Han hagut de passar trenta anys per rectificar i
anar pels camins de l’austeritat , una major simplicitat i eficàcia. Aquesta recerca d’un nou espai per
concentrar-hi departaments, equipaments i serveis és una bona noticia. Cal
continuar per aquest camí en moltes altres estructures de país.