Tuesday, June 17, 2014
LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC
LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC.
Les crisis tenen la virtut d’obligar a estudiar-ne les causes i sobretot a buscar sortides adients, que poden suposar un reforçament del qui les ha patit. Es el cas del PSC immers des de fa un parell d’anys en una crisis de lideratge, i d’encaix en la nova realitat que es viu a Catalunya, i també a Espanya.
Es cert que tot el procés pel dret a decidir, ha provocat moviments en tots els partits, amb posicionaments contradictoris i situacions no previstes. Segurament que el més convuls ha estat el PSC per ser una rèplica molt exacte de la plural composició de Catalunya i les diferents sensibilitats que conté. Però, de fet aquest procés està afectant a tots els partits, hi estiguin més o menys a favor o en contra. I és que una societat, immersa en una crisis com mai havíem patit, està confrontada a una altra crisis d’indefinició, de contrarietat, de sentiments i emocions. Gestionar bé tot aquest cúmul de circumstàncies es fa molt difícil perquè pesen més les emocions que no pas les raons. I quan es tracta de sentiments, la neutralitat i objectivitat cauen en picat.
Pels qui estem en el PSC des dels seus orígens, no podem acceptar posicionaments o canvis que vagin contra la pròpia naturalesa del partit. El partit és internacionalista, i no nacionalista. Es socialista i catalanista, alhora , i el catalanisme reclama protegir, estimar i defensar l’essència nostra, però sense confrontar-la amb altres. Tots son respectables, tots son protegibles, i d’aquí que no vulguem entrar en confrontacions amb altres realitats del país, de l’estat o de la comunitat europea o mundial. Al contrari, per nosaltres la cooperació i respecte son valors universals que sempre han de ser defensats i aplicats.
El catalanisme suposa estimar i defensar els trets propis, en matèria de llengua, cultura, tradició, dret civil, territori.... educació, per descomptat, i exigir respecte i comprensió envers aquests trets, a la resta de pobles d’Espanya , de la UE i del món. I si nosaltres ho volem pel nostre país, així ho defensem per la resta de nacions, regions i territoris del nostre entorn immediat, i més llunyà.
En un moment en que altres partits han emprès una deriva cap a “terres ignotes” volem ser fidels als nostres principis i evitar enganys als ciutadans. El procés pel dret a decidir s’ha portat molt malament i comporta compromisos que els seus impulsors saben que no poden garantir. Tots plegats anem cap una confrontació que acabarà amb una gran frustració, si el 9N no es pot realitzar el referèndum ni la consulta. I quedi clar que el PSC vol donar veu i vot als catalans, però en un referèndum legal i acordat, sense aquestes condicions no serà viable ni possible. El PSC votarà a favor de la Llei de consultes del Parlament de Catalunya, i esperarà a veure què hi diu el Consell de Garanties Estatutàries, respecte l’encaix o no de la Llei en el marc de la Constitució.
El desitjable seria poder realitzar la consulta i que el poble català es pugui manifestar lliurement sobre el seu futur, però per poder-ho fer, s’ha de complir amb la legalitat vigent. Cap govern pot fonamentar la seva acció de govern sobre actes no legals. Es aquesta la posició que defensa el PSC.
No és fàcil posar prudència i seny en un moment tant delicat i agitat com el que vivim, i no era fàcil conduir el partit en aquesta travessia, d’aquí que la renúncia de Pere Navarro sigui comprensible. Tampoc era fàcil disposar de nous lideratges per un repte tan complicat, però com sempre en els partits forts apareix la figura valenta, preparada i capaç d’assumir el repte i sortir-ne amb èxit. Tenim Miquel Iceta disposat a tirar endavant el projecte. Es una persona de llarga trajectòria, i preparació . No tinc cap dubte que amb ell sabrem assumir la responsabilitat que ens pertoca i recuperar el temps perdut. Ja només queda llençar el repte als anomenats crítics, perquè presentin la seva candidatura i puguem triar entre dues alternatives. Ànims, doncs, i la ciutadania podrà comprovar la claredat de les nostres posicions i ideals, i que cadascú decideixi a qui fer cas. I en poc temps veurem quines respostes donen CiU i ERC a la nova etapa que s’obre i quina serà la resposta al repte llençat de cara el 9N. Tots volem votar, però perquè sigui vàlida la votació ha de fer-se sota els paràmetres legals. Ben aviat veurem els camins per on ens porten els diferents partits.
Les crisis tenen la virtut d’obligar a estudiar-ne les causes i sobretot a buscar sortides adients, que poden suposar un reforçament del qui les ha patit. Es el cas del PSC immers des de fa un parell d’anys en una crisis de lideratge, i d’encaix en la nova realitat que es viu a Catalunya, i també a Espanya.
Es cert que tot el procés pel dret a decidir, ha provocat moviments en tots els partits, amb posicionaments contradictoris i situacions no previstes. Segurament que el més convuls ha estat el PSC per ser una rèplica molt exacte de la plural composició de Catalunya i les diferents sensibilitats que conté. Però, de fet aquest procés està afectant a tots els partits, hi estiguin més o menys a favor o en contra. I és que una societat, immersa en una crisis com mai havíem patit, està confrontada a una altra crisis d’indefinició, de contrarietat, de sentiments i emocions. Gestionar bé tot aquest cúmul de circumstàncies es fa molt difícil perquè pesen més les emocions que no pas les raons. I quan es tracta de sentiments, la neutralitat i objectivitat cauen en picat.
Pels qui estem en el PSC des dels seus orígens, no podem acceptar posicionaments o canvis que vagin contra la pròpia naturalesa del partit. El partit és internacionalista, i no nacionalista. Es socialista i catalanista, alhora , i el catalanisme reclama protegir, estimar i defensar l’essència nostra, però sense confrontar-la amb altres. Tots son respectables, tots son protegibles, i d’aquí que no vulguem entrar en confrontacions amb altres realitats del país, de l’estat o de la comunitat europea o mundial. Al contrari, per nosaltres la cooperació i respecte son valors universals que sempre han de ser defensats i aplicats.
El catalanisme suposa estimar i defensar els trets propis, en matèria de llengua, cultura, tradició, dret civil, territori.... educació, per descomptat, i exigir respecte i comprensió envers aquests trets, a la resta de pobles d’Espanya , de la UE i del món. I si nosaltres ho volem pel nostre país, així ho defensem per la resta de nacions, regions i territoris del nostre entorn immediat, i més llunyà.
En un moment en que altres partits han emprès una deriva cap a “terres ignotes” volem ser fidels als nostres principis i evitar enganys als ciutadans. El procés pel dret a decidir s’ha portat molt malament i comporta compromisos que els seus impulsors saben que no poden garantir. Tots plegats anem cap una confrontació que acabarà amb una gran frustració, si el 9N no es pot realitzar el referèndum ni la consulta. I quedi clar que el PSC vol donar veu i vot als catalans, però en un referèndum legal i acordat, sense aquestes condicions no serà viable ni possible. El PSC votarà a favor de la Llei de consultes del Parlament de Catalunya, i esperarà a veure què hi diu el Consell de Garanties Estatutàries, respecte l’encaix o no de la Llei en el marc de la Constitució.
El desitjable seria poder realitzar la consulta i que el poble català es pugui manifestar lliurement sobre el seu futur, però per poder-ho fer, s’ha de complir amb la legalitat vigent. Cap govern pot fonamentar la seva acció de govern sobre actes no legals. Es aquesta la posició que defensa el PSC.
No és fàcil posar prudència i seny en un moment tant delicat i agitat com el que vivim, i no era fàcil conduir el partit en aquesta travessia, d’aquí que la renúncia de Pere Navarro sigui comprensible. Tampoc era fàcil disposar de nous lideratges per un repte tan complicat, però com sempre en els partits forts apareix la figura valenta, preparada i capaç d’assumir el repte i sortir-ne amb èxit. Tenim Miquel Iceta disposat a tirar endavant el projecte. Es una persona de llarga trajectòria, i preparació . No tinc cap dubte que amb ell sabrem assumir la responsabilitat que ens pertoca i recuperar el temps perdut. Ja només queda llençar el repte als anomenats crítics, perquè presentin la seva candidatura i puguem triar entre dues alternatives. Ànims, doncs, i la ciutadania podrà comprovar la claredat de les nostres posicions i ideals, i que cadascú decideixi a qui fer cas. I en poc temps veurem quines respostes donen CiU i ERC a la nova etapa que s’obre i quina serà la resposta al repte llençat de cara el 9N. Tots volem votar, però perquè sigui vàlida la votació ha de fer-se sota els paràmetres legals. Ben aviat veurem els camins per on ens porten els diferents partits.
# posted by joanroma @ 12:47 AM 
