Monday, June 02, 2014
HORA DE MOURE FITXA- art. nació digital Solsona
HORA DE MOURE FITXA
Pocs ens podíem
pensar que començaríem la setmana amb una noticia tant poc previsible com l’Abdicació
del Rei. En un país en que els rumors apareixen setmanes o mesos abans de que
la notícia es produeixi, tot semblava indicar que aquesta decisió no estava en
cap agenda política. Al contrari tot semblava indicar que el Rei rellançava la
seva activitat, per allargar el seu regnat.
No ha estat així, i
aviat tindrem el príncep Felip, com a nou Rei d’Espanya. Segurament amb uns
altres ànims i altres moviments que poden portar esperances de resoldre molts temes
que estan sobre la taula, el més important d’ells, l’encaix de Catalunya dintre
de l’Estat. I és que aquest gran canvi, s’emmarca amb els altres que s’han
iniciat arrel dels resultats de les eleccions europees. El PSOE està fent els
deures, amb un Congrés extraordinari que significarà l’inici d’una nova etapa,
a l’igual que faran altres federacions del partit, per mostrar els ànims de
posar-se al dia, i modificar estratègies, projectes i persones.
També el PSC està
en aquest ambient de modificacions profundes, sense qüestionar el lideratge de
Pere Navarro, per quan porta dos anys al front d’un partit que va apostar per
ell en el darrer Congrés i està aplicant les resolucions que d’ell varen
sortir, però sí cal emprendre modificacions prou notables com per posar-se al
dia en alguns temes rellevants.
A nivell català,
convindria arribar a un acord de govern entre CiU i ERC. Un govern no pot
dependre de partits diferents, en funció dels temes que tracti. Un govern
necessita una majoria absoluta que li doni recolzament i pugui decidir amb
plena garantia en el Parlament. Fa poc , la llei que ha donat llum verd al
projecte de Barcelona World, s’ha aprovat bàsicament pel pacte entre CiU i el
PSC. Ara tenim el debat sobre la primera llei electoral de Catalunya, en que
tampoc queda clar amb quins vots s’aprovarà...no és bo pel país, que el govern
sigui inestable. Ara és el moment d’un pacte de govern estable pel temps que
quedi fins a les propers eleccions.
I altres partits d’àmbit
nacional o estatal hauran d’emprendre també profunds canvis, sobretot el PP. No
pot veure com tothom s’adapta als nous temps i ells continuen en l’immobilisme.
Es hora d’afrontar la realitat, els reptes pendents, un d’ells el de Catalunya,
segurament el més important i urgent. El canvi al més alt nivell de l’Estat, no
pot ser fortuït, ni resultat d’una decisió improvisada, sinó recolzada per
altres moviments i propostes de més amplia volada. Suposo que ben aviat
començarem a veure-les. El procés català, ha de tenir una sortida digne i
ambiciosa. No es pot dir no, perquè no, sense una sortida de gran volada. Si el
Rei ha abdicat, sembla més viable, ara, obrir un procés constitucional que
garantís la llengua, cultura i ensenyament a Catalunya, i en millorés el seu
finançament, de manera permanent, sense haver d’estar en batalles constants, en
funció del govern de torn. Aquesta és la sortida que proposa el PSC, coneguda
per tercera via.
Alguna cosa
important i urgent, s’ha de fer per encaixar les aspiracions de la majoria de
catalans. Molts han cregut que no hi ha res a fer, i demanen la independència.
Altres creiem que encara som a temps de reconduir les aspiracions i arribar a
un pacte sempre i quan els canvis siguin profunds i garantits. El blindatges de
la llengua, la cultura, l’ensenyament i un millor finançament, podrien ser les
contrapartides. Sigui com sigui, s’acaba d’obrir una etapa de difícil
pronòstic, però amb esperances de trobar-hi solució a múltiples coses que no
funcionaven, com és la pèrdua de confiança en els institucions, i en els màxims
responsables de l’estat. Estem en un primer pas, al que suposem en seguiran
molts d’altres. Hem entrat en un moment històric apassionant. Convindrà veure
com segueix.
# posted by joanroma @ 5:19 AM 
