Sunday, June 22, 2014
OBRINT CAMI - art. Regió 7
OBRINT CAMÍ
A vegades les coses s’han d’espatllar molt per
poder-les arreglar. Es el que penso que passa en el PSC, en aquest moment. No estem tant, en una
crisis d’ideologia o de projecte com de lideratges i encaix en una realitat
canviant, sotmesa a pressions mai vistes ni imaginades. En aquest marc, no és
fàcil trobar la justa mesura de les coses i ser capaç d’entomar-les amb un
mínim de calma i tranquil·litat a l’espera que la tempesta escampi. Cada dia,
cada setmana apareixen novetats que distreuen el que hauria de ser la prioritat
d’aquest partit i de totes els forces polítiques catalanes i espanyoles, però
l’interés d’uns i els mitjans de comunicació, imposen unes agendes molt
difícils de compaginar i digerir. D’aquí la situació inestable que no permet
recomposar el projecte i encarar el futur amb la necessària tranquil·litat.
L’espai socialista
existeix, en tant que defensa dels més desvalguts, lluita per les llibertats
individuals i col·lectives, obertura a tots els àmbits de la societat, defensa
de l’estat del benestar...com a principals objectius. No han canviat ni han
millorat, ni han desaparegut, de manera que la lluita continua, però a un altre
ritme, i amb uns canvis mai imaginats. El PP actua sense cap contemplació
contra tots els avenços conquerits en molts anys. El que els ciutadans
consideraven objectius assolits i semblaven intocables son posats en qüestió i
destruïts si ho consideren oportú. La feblesa de les institucions i organismes
creats per la seva defensa, han mostrat ser vulnerables, i això crea desànim i
confusió. Exemples com pensar que la llei d’avortament no seria tocada, s’ha
vist que no era realista. Com tampoc els avenços en matèria social, en defensa
de la sanitat pública, o de drets laborals, educatius, de dependència, i molts
altres.
Tota aquesta nova
realitat, ha posat en crisis, el propi sistema , i l’espai socialista per quan
s’ha vist desbordat per aquests canvis ràpids i en tots els sentits. No és una
crisis del socialisme català o espanyol. Es de tota la socialdemocràcia europea
i mundial que no ha posat al dia les seves formules per evitar aquesta
davallada , produïda pels partits conservadors . Per remuntar i superar la
situació present cal adequar el pensament i l’estratègia per fer-hi front amb
la mateixa eficàcia d’anys enrere. En això estan tots els partits, en l’àmbit
nacional, estatal i mundial. Ja sortiran noves propostes, nous projectes , nous
models, però mentrestant la situació és de crisis.
I aquí, a casa
nostra, l’agenda social, ha quedat tapada per l’agenda sobiranista a Catalunya,
i per l’agenda de canvis a tort i a dret, a nivell espanyol. La brutal crisis
econòmica, no permet pensar i actuar amb tranquil·litat perquè la gent vol
canvis ràpids i profunds. I qui li promet aquesta revolució obté la confiança
d’importants sectors, desesperats per la falta de respostes ràpides. Per
desgràcia, ben aviat comprovaran que aquestes noves forces polítiques tampoc
poden aportar solucions miraculoses, però obliguen a moure fitxa a tothom. En
aquest aspecte, el fenomen és positiu. I ho podem veure amb l’obertura de
sistemes organitzatius i de participació mai vistos ni imaginats. Per la banda
socialista, per primera vegada a la història, s’elegirà el Secretari General
del PSOE per sufragi universal dels dos-cents mil militants. I el mateix farà
el PSC, amb el seu Primer Secretari, el dia tretze de juliol. Sempre els
partits socialistes, aquí i arreu han obert camins de participació i innovació
d’acord amb les propostes de les seves bases. I els canvis han vingut per
quedar-se. Per primera vegada la majoria de candidats a alcalde, en les
ciutats, han estat elegits en un sistema de primàries, i ja no limitades als
militants sinó obertes a tothom. Es va en la bona direcció, i més canvis
vindran. Obrir camí costa, però al final té recompensa. El dia tretze de juliol
s’obrirà un nou camí, i portarà nous aires i nous lideratges, per afrontar una
realitat molt canviant i complicada. Que ningú cregui en formules fàcils per
resoldre problemes enrevessats. El sistema de partits tradicionals està en
crisis, però tampoc els altres aporten la solució. Toca reinventar el sistema,
però amb prudència i seny.
# posted by joanroma @ 2:24 AM 
