Friday, May 31, 2019
PARLEN ELS TRIBUNALS - art. Regió 7
PARLEN ELS TRIBUNALS.
Els tribunals parlen, mitjançant sentències, i la sentència
emesa aquesta setmana pel Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) és
d’aquelles de lectura obligada, i serà d’estudi bàsic en les Facultats de Dret,
d’arreu del món, pel que té de fixació de regles i condicions per considerar
vulnerats els drets d’uns parlamentaris, i d’una Cambra legislativa, regional o
nacional. Pel cas, tant serveix, en uns llocs com en uns altres.
Pels qui no se l’han llegida o no tenen clars els precedents,
la resumeixo en quatre ratlles. Després de les vergonyoses i totalment il·legals
sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017, en les quals es va
vulnerar el Reglament del Parlament que obliga a disposar de 90 diputats ( els
dos terços) per a modificar les seves disposicions, i l’encara més greu decisió
d’aprovar les Lleis de Transitorietat ( conegudes per lleis de desconnexió), es
va acordar fer un referèndum il·legal el dia 1 d’octubre.
Duta a terme aquesta consulta, sense complir cap dels supòsits
d’un referèndum legal, la presidenta del Parlament, aleshores Carme Forcadell,
i el grup parlamentari de Junts x Sí, volien convocar Ple pel dia 9 d’octubre,
per aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència). Aquest Ple va ser
suspès per resolució del Tribunal Constitucional ( TC), de manera que la
presidenta i setanta-cinc diputats, varen considerar vulnerats els seus drets
fonamentals, de reunió, debat i aprovació de les propostes que consideraven
oportunes.
Com en molts altres moments del procés, la precipitació, la
improvisació i la creença de ser posseïdors de la veritat suprema, varen
motivar la presentació d’una denúncia davant el TEDH. Doncs bé, aquest alt
tribunal, format per set membres, ha emès sentència aquest passat dilluns dia
27. Una sentència aprovada per unanimitat, en la qual exposa i detalla els
motius pels quals no solament no accepta els arguments dels denunciants, sinó
que els rebat de dalt a baix, i dona plena raó al TC espanyol, per la seva
resolució.
El Tribunal, ve a dir que la suspensió del Ple per aprovar
la DUI, era del tot necessària, derivada del perill de posar en risc l’ordre
constitucional espanyol, i els drets dels grups parlamentaris minoritaris.
De fet de l’argumentari de l’alt Tribunal, se’n desprèn un
raonament bàsic elemental, com és que la desobediència a les lleis, i a l’ordre
constitucional, es pot admetre en el cas de persones, a títol individual, o
col·lectiu, però mai per part d’una Institució del propi
Estat. Per entendre’ns, algú pot decidir batallar contra l’estat de dret, i les
normes bàsiques de l’Estat, però qui no ho pot fer, en cap cas, és el propi
Estat, o els òrgans que en formen part. Evident. Elemental, diríem. Es a dir,
la Generalitat, el Parlament de Catalunya, son parts de l’Estat, i tenen els
drets i deures, inherents a la seva existència i funcionament. Es impensable,
doncs, que siguin aquestes pròpies institucions, les que decideixin i actuïn en
contra de les seves pròpies lleis.
Es el que hem dit i repetit, en aquestes mateixes pàgines,
multitud de vegades. Els parlamentaris de Junts x Sí, i la CUP, no podien els
dies 6 i 7 de setembre de 2017, vulnerar el Reglament del Parlament, i aprovar
unes lleis que vulneraven la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Els seus actes, les seves accions i actuacions se situaven clarament
fora de l’estat de dret, i no formaven part dels seus drets, perquè
representaven una institució fonamental del propi Estat. Així, doncs, aquesta
sentència desballesta totalment els arguments dels partits independentistes i
suposa un precedent per les que vindran més endavant. De fet, també aquesta
setmana hem conegut una altra resolució per la qual no s’admetia a tràmit, la
denúncia de Carme Forcadell, contra la seva presó preventiva.
En resum, anar als tribunals europeus, pensant trobar suport
a actuacions totalment fora de lloc, pot tenir, l’efecte contrari al desitjat.
Ara en tenim dues proves concloents i realment, d’una claredat i contundència
plenes.
Thursday, May 30, 2019
ARRELAMENT TERRITORIAL - art. Diari de Terrassa
ARRELAMENT
TERRITORIAL.
Passades ja les municipals i europees, queda clar que l’arrelament
territorial és fonamental a l’hora de ser capaços de conformar candidatures, i
tenir presència en el conjunt del país.
Catalunya té 947 municipis, en un territori, relativament petit, i això fa
que la necessitat de trobar persones disposades a dedicar una part de la seva
vida, al món municipal, sigui molt nombrosa.
Pensar que en pobles de 300 o 400 habitants, les candidatures han de tenir
un mínim de 7 candidats/es, si és que no hi volen posar suplents, pot semblar
fàcil, però trets els menors d’edat i alguns de major edat, que consideren no
poden assumir aquestes funcions, queda un petit bloc, per trobar els
candidats/es suficients per conformar una llista.
Si a tot plegat, es vol aconseguir pluralitat, vol dir afavorir la
presència de dues o tres llistes, cadascuna amb els mateixos problemes per
completar el nombre indispensable. D’aquí que només els partits d’àmplia i
perllongada presència territorial puguin ser capaços de cobrir la major part
del territori.
A més, a diferència de les ciutats, els regidors/es, així com els alcaldes,
no poden aspirar a guanyar-se la vida en el càrrec. Es a dir, a cobrar un sou,
per les hores dedicades. Hi ha una aportació per càrrecs electes, procedents
dels temps del tripartit, destinada als municipis de menys de 2.000 habitants.
No és molt, però va ser una bona iniciativa, perquè alguns alcaldes de pobles
petits, tinguin una compensació, en funció de la dedicació que acorden, en el
ple corresponent.
Amb tot, caldria modificar l’actual situació, perquè , també en els pobles
petits i mitjans hi ha una gran dedicació si les coses es volen portar bé. I
els pressupostos municipals no donen per cobrir aquestes compensacions. S’ha
d’aconseguir que sigui ,a càrrec als pressupostos de la Generalitat , com es
pugui retribuir la dedicació de diversos càrrecs polítics municipals, als afers
públics.
La majoria de persones desconeixen l’enorme complexitat de gestionar un
ajuntament, ni que sigui petit o mitjà. No solament per les hores dedicades al
manteniment de les infraestructures, equipaments i serveis municipals, sinó per
la gran quantitat de reunions, dintre i fora del municipi ( Consells Comarcals,
Diputació, Generalitat, ADF, Organismes comarcals de recollida de residus,
mancomunitats, fons de cooperació, entitats socials....) que ocupen moltes
hores a la setmana, amb molts desplaçaments dintre i fora de la pròpia comarca.
I que un ajuntament estigui ben o mal gestionat, no depèn únicament de
tenir persones preparades, elegides el diumenge passat, sinó que tinguin
disponibilitat de temps. Sovint, és molt més important la dedicació que no pas
les titulacions.
Estem a l’endemà de les onzenes municipals, i toca començar be, la nova
etapa. Qui creia que el mapa municipal seria radicalment diferent,
s’equivocava, com s’han equivocat els qui han volgut fer servir els ajuntaments
com a “tropes de xoc” independentistes. Ara toca, reprendre l’agenda
municipalista i posar els problemes municipals en primer lloc. Deixar enrere
els desafiaments i els actes lligats al procés, i pensar en la gent.
Hem perdut energies, hem tensionat i crispat la societat, fent molt més
difícil l’art de governar. A pocs dies de deixar enrere la llarga etapa de vida
municipal, desitjo i espero la recuperació del seny i el treball seriós, per
part de tots els ajuntaments. I si alguns creuen poder continuar amb les
estratègies del procés, veuran com els ciutadans, al final exigiran tancar
aquesta etapa, per estèril i impròpia d’una institució.
He mirat i estudiat el mapa postelectoral, i continua sent “tossudament
divers i plural”. Que ningú s’equivoqui ni pensi en arraconar partits perquè no
combreguen amb els seus objectius. El partit socialista, ha demostrat la seva
implantació territorial, i ha fet possible tenir representació en centenars de
petits i mitjans municipis, a més de a totes els grans ciutats. Precisament el
caràcter divers i plural, és el que enriqueix la presa de decisions i
estratègies d’un partit. Tinguem- ho present a l’hora de prendre
decisions.
Wednesday, May 29, 2019
INDULTS, SÍ , INHABIITACIONS, TAMBÉ- art. Endavant Digital
INDULTS, SÍ. INHABILITACIONS, TAMBÉ.
D’aquí a pocs dies, tanco una etapa de 40 anys, al servei
del poble on vaig néixer, créixer i on visc des de fa molts anys. En aquesta
llarga etapa, he estat protagonista,
voluntari o involuntari , dels profunds canvis que els ajuntaments han imprès,
en tots els pobles i ciutats. Sense l’empenta dels 947 ajuntaments catalans i
amb ells, els 8.131 del conjunt d’Espanya, el nostre país, el nostre estat,
seria radicalment diferent.
Mirant enrere, la feina ha estat immensa, i majoritàriament,
molt positiva. Molt més ho hagués estat, sinó fos per aquests darrers sis anys,
en que uns pocs polítics, varen emprendre un camí cap a objectius inassolibles,
per mal plantejats, per imprudents, per improvisats i plens d’enganys.
Aquesta deriva del govern de la Generalitat , i dels
partits que li donaven suport ( CiU, ERC ), varen voler convertir els
ajuntaments en “tropes de xoc “, al servei d’un procés que des de bon principi,
estava condemnat al més rotund fracàs.
Aquests darrers anys, han estat un desastre pel
municipalisme, perquè han trencat les dinàmiques municipals, pretenent
convertir els plens municipals, en petits parlaments, on es preferia tractar
temes totalment allunyats de la problemàtica municipal, per a discutir, debatre
i barallar-se per qüestions “nacionals”, estatals o internacionals.
El dany causat, ha estat immens, en pèrdua de temps,
d’esforços, en polèmiques, trencaments de pactes, desviacions d’atenció cap a
conflictes externs al municipi, i el més greu de tot, trencament de la
convivència entre col·lectius i manca de respecte a un principi essencial, com
és el de representació, de la totalitat dels ciutadans /es.
Mai, mai s’havia produït veure alcaldes / alcaldesses
,parlar en nom d’una part del poble o ciutat, en detriment de l’altra part (
moltes vegades majoritària). Mai, s’havia trencat el jurament fet de fidelitat
a la Constitució
i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fem tots els càrrecs institucionals,
en el moment d’accedir al càrrec. Mai s’havien recolzat accions totalment il·legals,
relacionades amb el procés, com les vergonyoses i il·legals sessions del 6 i 7
de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya.
He estat diputat al Parlament, durant 4 legislatures, i en
les primeres varem acordar, per unanimitat dels 135 parlamentaris, que mai,
mai, s’emprendria cap modificació del Reglament, o l’aprovació de cap llei
fonamental, sense el recolzament d’un mínim de 90 diputats ( dos terços del
total). Doncs, bé, vulnerant aquest
article del Reglament, 72 diputats, varen convocar un referèndum il·legal, i
pitjor encara, varen aprovar unes Lleis de Transitorietat, que ni tants sols
aguantaven la més mínima base democràtica.
I sí, son molts els independentistes que es queixen de
l’aplicació de l’art. 155 de la Constitució.
Sort que existeix, i que protegeix la democràcia, perquè sinó
una minoria hagués sotmès a la majoria. Es més, el gran error, fou no
aplicar-lo el dia 8 de setembre al matí. Ens haguéssim estalviat els enormes
errors comesos, més tard, per la part catalana i per la part espanyola.
Dit això, escoltades totes les crítiques i retrets, dels
partits independentistes, us recordo que 114 alts càrrecs es varen mantenir en
el seu lloc. Res de dimissions, ni renúncies en solidaritat.... res de res. El
sou és el sou, el demés son punyetes.
Arribats aquí, el que més sorprèn i indigna, és el cúmul de
despropòsits, improvisacions, imprudències, desconeixement de la realitat
interna i externa de Catalunya i Espanya, per part del Consell Executiu i dels més
alts responsables de la
Generalitat i dels partits independentistes. No hi havia, cap
possibilitat, cap, de reeixir en el pols a l’Estat, carregant-se l’estat de
dret. No hi havia cap via , dintre de la
UE , ni a nivell mundial, per avalar unes accions com les que
s’estaven duent a terme.
Es per aquest motiu, vistos els greus danys causats , que
tardarem molts anys, molts, en reparar-los. Si hi ha sentència condemnatòria,
als polítics empresonats, i als fugits a l’estranger, seríem molts, els qui
acceptaríem l’indult de presó. Per sort, no hi ha hagut víctimes, tot i els
immensos danys causats, però persones capaces de dur el país al desastre, no
poden tornar a ocupar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen
donar responsabilitats internes, allà ells, però han quedat inhabilitats per a
representar institucions, en qualsevol dels seus nivells. En resum, indult, sí,
però inhabilitacions, també.
Monday, May 27, 2019
TOSSUDAMENT DIVERSOS I PLURALS - art. Nació Digital Solsona
TOSSUDAMENT
DIVERSOS I PLURALS.
Els qui van exigint que ens comptem, ho hem tornat a fer, i els números son
els que son i no els que voldrien alguns.
En primer lloc, ha quedat clara la victòria del partit socialista, a nivell
d’eleccions europees amb un rotund resultat, que aporta 20 diputats/des al
Parlament Europeu. Un dels millors resultats de la UE, motiu pel qual Espanya
pot aspirar a ostentar algun dels principals càrrecs de govern. Tema molt
important, en els temps que corren, per a reforçar l’esperit comunitari i
avançar cap a una major i millor integració de tots els Estats que en formen
part.
En segon lloc, tant a nivell autonòmic com municipal, l’avenç del partit
socialista és general a tot Espanya. Una bona manera de consolidar els
resultats obtinguts el mes passat, a les eleccions generals.
I per últim, molt bon paper a les municipals, amb victòries rotundes, en
ciutats importants, però també en el conjunt de municipis, petits i mitjans
fins el punt d’obtenir en el global d’Espanya ,un total de 22.124 regidors/es,
i 6.479.408 vots. I del total de 8.134
municipis que té Espanya, en 2.222 ha obtingut majoria absoluta.
Tornant aquí, a Catalunya, també ens hem tornat a comptar, i si algú tenia
algun dubte, ha quedat clar que el conjunt del país, és divers i plural. El
partit socialista ha quedat segon a les europees, i segon a les municipals, amb
un 21,92 % dels vots, molt a prop del primer , ERC amb un 23,48%. I molt per
davant de Junts x Cat, amb un raquític 15,39 %.
A la vista d’aquests freds números, algú pot pensar en els percentatges, i
prou, però és que , darrera les xifres hi ha un clar ressorgiment del PSC, quan
molts el volien donar per amortitzat. I si algú s’entreté a mirar les grans
ciutats, o institucions tant estratègiques com la Diputació de Barcelona ,
veurà el profund canvi, respecte els resultats de 2015.
Quina lectura s’ha de fer d’aquests resultats ? Doncs, la que venim proclamant
des de fa anys, i molt especialment, en els darrers, quan alguns volien
convertir les eleccions municipals, en un plebiscit sobre l’independentisme.
Fracàs absolut, com han fracassat les candidatures que havia impulsat l’ANC (
primàries) amb uns pèssims resultats a nivell de representació i resultats.
Toca, recuperar el municipalisme tradicional. El que pensa i actua, en funció de les
necessitats dels ciutadans /nes de cada municipi, i no entra en batalles pel
procés ni s’embarca en objectius aliens a les competències municipals.
Els bons resultats del partit socialista a les generals, sumats als de les
autonòmiques i municipals, permet un panorama força estable, com per pensar en
retornar al paisatge d’acords i pactes, per sumar i avançar. Hi ha prou feina
per fer, com per defugir unilateralitats, i processos , sense futur. Una vegada
més, de manera tossuda i insistent, el nostre país, continua sent divers i
plural. Que ningú ho oblidi ni faci comptes estranys.
RESULTATS MUNICIPALS - BORREDÀ
RESULTATS
MUNICIPALS – BORREDÀ
A les eleccions municipals d’ahir, dia 26 de maig de 2019, els resultats
foren els següents.
Treballem a i per Borredà ...........
168 vots
Treballem ( TJB – AMUNT).......
106 vots
Va de poble ( VdP – AM ) ..........
41 vots.
Aplicant la Llei
d’Hondt, als resultats obtinguts, els regidors/es electes son:
Treballem a i per Borredà : 4
regidors/es
1.- Jesús Solanellas Altarriba
2.- Rosa Maria Soler Caparrós
3.- Ramon Nadeu Camprubi
4.- Ma. Assumpta Puig-Pey Saurí
Treballem ( TJB – AMUNT) : 2
regidors/es
1.- Isabel Escribano Rota
2.- Antoni Chueca Abanco
Va de poble ( VdP – AM) : 1 regidor
1.- Jaume Magrans Suñé
Aquests son els 7 regidors/es que conformaran el Consistori de Borredà.
Borredà, 27 de maig de 2019.
Saturday, May 25, 2019
EDAR DE BORREDÀ - EN PERÍODE DE PROVES - NOTA PREMSA
EDAR BORREDÀ – EN PERÍODE DE PROVES .
La setmana passada, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals
de Borredà, va iniciar el període de proves de les seves instal.lacions, amb
uns bons resultats.
La primera prova es va fer amb aigües netes, per a comprovar
tots els circuits i espais de l’EDAR, i una setmana després s’hi va connectar
una de les xarxes de clavegueram del poble, de manera que portem ja prop de 15
dies, provant i controlant el funcionament de la maquinària.
En aquest període de proves, s’estan complint tots els
paràmetres previstos , sense cap mena d’incidència. Per la setmana vinent està
programada la connexió de la segona xarxa de clavegueram, de manera que l’EDAR
, depurarà totes les aigües brutes del nucli urbà.
Passats uns dies, es faran noves proves per a comprovar que
els paràmetres de soroll, pudors, estanqueïtat ...son els adequats. Hem de dir
que durant aquest període de proves, no s’ha detectat cap mena d’incidència en
aquests paràmetres, per part dels veïns més propers.
Posteriorment, i amb el bon temps, una mica més avançat es
faran noves proves a les quals hi assistiran els membres de la Comissió de
seguiment, creada fa prop de dos anys, i que s’ha reunit cada primer dimecres
de mes, per a avaluar les obres i les instal.lacions.
La propera reunió, darrera de la comissió i del mandat
municipal, serà el proper 5 de juny. En aquesta propera reunió es donarà un nou
informe del funcionament de les instal.lacions, així com les previsions de
supervisió i control dels paràmetres abans esmentats.
La posta en marxa de l’EDAR era una de les grans prioritats
d’aquest mandat. Arribem al final, i s’ha aconseguit veure-la en funcionament.
Ja aquest mateix estiu, la riera Margansol oferirà un aspecte ben diferent, una
vegada rebi les aigües brutes, totalment depurades. La Comissió de Seguiment de
l’EDAR ha estat una bona eina per fer-ne el seguiment i control.
Borredà, 23 de maig de 2019.
Friday, May 24, 2019
NO OBLIGATORI, PERÒ COM SI HO FOS - art. Regió 7
NO OBLIGATÒRI, PERÒ COM SI HO FOS.
El vot no és obligatori, però hauríem d’actuar com si ho
fos, sobretot pels qui vàrem poder començar a votar ,a una edat una mica ja
tardana, per culpa d’una llarga dictadura. I pels més joves, hauria de
constituir un saludable costum, a no deixar perdre mai més.
Demà, votarem per onzena vegada, qui volem que governi els
nostres pobles i ciutats. Qui ha de formar part dels nous Consistoris que
prendran el relleu als actuals, el dia 15 de juny al migdia. Es cert que ,per
diferents causes ,que ja vaig exposar en un anterior article, hi haurà una sola
opció en cent tretze municipis de Catalunya. Una xifra massa elevada, símptoma
de que algunes coses no han anat bé.
Però, fins i tot en aquests municipis amb una sola opció, la
gent hauria d’anar a votar. O per la candidatura que es presenta, o amb altres
formules que indiquin si els agrada o no. També els vots en blanc i els nuls,
expressen un determinat recolzament o rebuig a l’existència d’una sola
candidatura. Poden servir per facilitar la mobilització a les properes, i així
col.laborar a presentar alternatives.
I que ningú oblidi l’existència d’una segona urna. La dels
sobres blaus, color de la UE, en uns moments prou delicats com perquè li
dediquem una especial atenció i dipositem el vot. Els passos de la UE son
lents, massa lents, almenys pels qui som europeistes convençuts, però passar
d’una confederació d’estats, a una federació, precisa el seu temps. Qui podia
haver imaginat cinquanta anys enrere, la conformació d’una Europa unida, tant
diversa i plural com és ? Però, tot i les dificultats es va avançant i arribarà
el dia en que serem, en primer lloc, europeus, i després donarem altres dades
territorials.
M’encanta la història, i sempre procuro pensar en termes
històrics. La creació dels Estats Units d’Amèrica, va tardar seixanta – cinc
anys, a culminar-se. Doncs bé, nosaltres encara no els hem complert, i deu n’hi
do el camí recorregut ¡¡¡ Amb tot, és necessari posar-hi més velocitat , i res
millor que votar opcions clarament europeistes. Seria un greu error congelar
projectes, congelar opcions de futur.
Així, doncs, demà tenim el doble deure i el doble dret, de
triar a nivell local, i decidir, a nivell global. Una doble votació realment
important, pel nostre dia a dia. De les municipals, ben poc més es pot afegir,
sinó és la de posar en mans de persones concretes el destí del nostre poble o
la nostra ciutat durant els propers quatre anys. I la política la fan persones,
no màquines, i saber elegir, és fonamental perquè en dependrà el futur del
nostre entorn.
Per a mi, aquestes eleccions son les del relleu. Les de dir
adéu a la meva implicació directa, per passar a una altra d’indirecta. La de
qualsevol ciutadà, que vota la opció que creu millor, desitjant tota mena
d’encerts, en una nova etapa del poble on he nascut , crescut, i on visc
actualment. I puc dir, amb coneixement de causa, que des d’un ajuntament es pot
fer molt per a la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes. No és només
gestió, governar un ajuntament, també és política en el més noble sentit del
mot. Decidir quines son les prioritats, quines son les infraestructures,
equipaments i serveis que millor ús tindran per al conjunt de la gent.
Tots podem veure, què han fet uns ajuntaments, respecte
d’altres. Doncs, bé, aquesta és la tria a fer demà. Elegir la candidatura més
ben preparada i més sensible a les necessitats. I per a poder exigir el
compliment del programa presentat, s’ha d’haver anat a votar. No és obligatori,
però com si ho fos.
CREAR PROBLEMES, O TROBAR SOLUCIONS -art. Blogesfera socialista
CREAR PROBLEMES, O TROBAR SOLUCIONS ?
Demà votem, per onzena vegada, per elegir els nous
Consistoris municipals, que iniciaran trajectòria el dia 15 de juny, per un nou
període de quatre anys. Hem superat, i de molt, qualsevol etapa democràtica, en
la nostra llarga historia col·lectiva, catalana i espanyola.
Els ajuntaments ,han estat elements substancials de
modernització, progrés i transformació dels pobles i ciutats, en aquests
quaranta anys. Mai, en tant poc temps ( a nivell històric) s’havia fet tant, i
amb tanta profunditat. Però, com tot en la vida, queda molt per fer.
I aquest molt per fer, es durà a terme, si tornem als
principis fundacionals del municipalisme, que vol dir, ocupar-se i preocupar-se
de les competències pròpies, i deixar per altres administracions les que els
pertoca a elles. Ho dic, amb coneixement de causa. El procés independentista,
emprès sis anys enrere, ha comportat seriosos desviaments d’atenció i
preocupació de molts equips de govern, cap a objectius que no tenen res a veure
amb les competències pròpies.
Els partits independentistes, estan desorientats i no volen
acceptar el fracàs de les seves accions i actuacions. Alguns, fins i tot ,
encara somien en tornar al passat, i creure que poden tornar a la
unilateralitat. S’equivoquen. No hi ha possibilitat de retorn al passat, sinó
es vol caure en els mateixos errors, i les mateixes conseqüències. L’estat de
dret, és molt més fort del que ells havien cregut, i qualsevol intent de
repetir accions passades, trobarà una reacció immediata, que les retornarà al
fracàs més absolut.
Ara bé, alguns poden entestar-se en crear problemes i buscar
enfrontaments o desafiaments estèrils, o poden centrar-se en trobar solucions.
Les candidatures del partit socialista i les associades de progrés, han deixat
clar que es volen centrar en “trobar solucions” i retornar als principis del
municipalisme, com a motors d’impuls de pobles i ciutats. De fet, la major part
de les ciutats, estan o han estat en mans socialistes, i moltes encara viuen de
l’impuls inicial que ha continuat, al llarg dels anys, fins a convertir-les en
motor de canvi intern, i projecció externa.
Aquest és el model a seguir.
I és que és, el més profitós per a la ciutadania ,com hem pogut
comprovar en els darrers anys. Es ben fàcil comprovar quins pobles i ciutats
han anat millor. Els que han volgut fer seguidisme dels partits
independentistes, organitzant tota mena de perfomances, convocatòries,
mobilitzacions, sessions, plens, debats, confrontacions i desobediències, fins
arribar a trencaments de la legalitat, o aquells que s’han mantingut fidels a
la legalitat i als principis de dedicació total, a resoldre els problemes
quotidians. Sense cap mena de dubte, son aquests darrers els que han complert
amb els seus deures.
Ara, estem en una nova cruïlla, a decidir per on tirar. La
majoria de ciutadans /es, teniu en els vostres pobles i ciutats, diferents
opcions a triar. Algunes proposen mantenir el conflicte, sabent que res en
trauran, i altres proposen no entrar en conflictes estèrils, sinó dedicar-se a
resoldre problemes i trobar solucions per a cada repte. De triar uns o altres,
en depèn la vida política dels propers quatre anys.
La majoria estem cansats de tantes batalles estèrils, de
tants embats sense fonament, i de tants esforços perduts. I també de tants
perjudicis causats, i de tants enfrontaments que han complicat la vida a nivell
familiar, d’amistats, de cercles de treball o d’oci. Es hora de girar pàgina i
buscar el profit de la bona feina i la dedicació a les competències pròpies.
Aquesta és la via triada, decidida, i de fet mai desviada, de les candidatures
socialistes i de progrés. Sense cap mena de dubte, les que millors propostes
presenten a la ciutadania. De cadascú depèn triar la via de crear problemes, o
de buscar solucions.
Thursday, May 23, 2019
CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÉS ? - art. Diari de Terrassa
CIUTATS EN
CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÈS ?
En els meus 40 anys de vida municipal, he seguit de molt a prop, l’evolució
i progrés de totes les grans ciutats del país, i per descomptat també, de molts
pobles i viles. Aquells municipis que varen tenir l’encert de triar bé, a les
primeres eleccions municipals , l’abril del 79, varen iniciar una trajectòria
ràpida i de profunda transformació, que en alguns casos encara dura, com és el
cas de Terrassa, i algunes altres del país.
M’explico.
La política la fan persones , no màquines. I si al capdavant d’un equip de
govern, hi ha la persona adequada, l’equip es converteix en un tren potent que
va superant obstacles i reptes, fins assolir cotes d’infraestructures,
equipaments i serveis, mai imaginats.
Per a molts dels lectors, els quedaran lluny alguns noms, però tanmateix,
varen ser els impulsors d’uns canvis radicals, en els municipis on governaven,
i de rebot, canvis a tot el país. Sense ells, la realitat seria radicalment
diferent. Tots els ficats en el món
municipal, hem posat com a model de desenvolupament potent, harmònic, innovador
...a ciutats com la Girona de Quim Nadal, la Tarragona de Josep Ma Recasens, la
Lleida d’Antoni Ciurana, la Barcelona de Pasqual Maragall, Sabadell d’Antoni
Farrés, Terrassa de Manel Royes...La Seu d’Urgell, de Joan Ganyet, i així
podria enumerar no menys d’un centenar de noms, lligats a pobles i ciutats que
ara serien molt diferents, sinó haguessin encertat, a les primeres eleccions.
Ara bé, tots els enumerats i tots els que estan a la memòria col·lectiva,
tenien una cosa en comú: el treball seriós i
rigorós , centrat en el municipi i la seva gent. Res els distreia en la
tasca de trobar aportacions exteriors o ajuntar-se per aconseguir projectes
mancomunats. De fet els JJOO del 92, va ser la culminació d’una estratègia no
només de Barcelona – capital, sinó de tota la xarxa de ciutats, que varen
impulsar, treballar i potenciar , la gran capital.
Algunes ciutats, han continuat per aquest camí de no distreure’s en el que
és la seva prioritat i han aconseguit anar progressant, sense estridències,
sense batalles inútils, ni protagonismes en processos que no els hi son propis,
i que només poden aconseguir dividir la ciutadania i posar pals a les rodes del
progrés. Aquest és el cas de Terrassa, a la qual conec i segueixo des de fa
prop de 40 anys. D’aquells bons inicis, va continuar buscant un camí propi,
fent-se un lloc de rellevància a nivell de país, sense trencar ni amb la
legalitat ni amb el guió marcat, decennis enrere.
En contraposició hi posaria la ciutat de Girona, on algú creu que té per
missió abanderar processos , condemnats al fracàs, perdent el temps en
protagonismes malentesos. Allà la dinàmica inicial, s’ha perdut i la
desorientació és la nota habitual de l’equip de govern. Podria posar algun
altre exemple, de pèrdua de guió, com és el cas de la gran capital: Barcelona.
Tots lamentem la pèrdua de la gran ciutat, la gran capital, innovadora i capaç
de tirar del tren del país.
Perquè ha passat ? Com evitar que passi ? S’ha de tornar als principis
fundacionals del municipalisme català, modèlic aquí, i copiat arreu d’Espanya.
Centralització dels objectius, en el propi municipi, fugint de processos
fracassats. Mantenir en el govern , els equips de govern, que així han actuat en els darrers anys, i facilitar el canvi, en aquells
municipis on els equips de govern, han jugat a subvertir l’estat de dret,
convertint-se en el braç executor de polítiques de partits independentistes,
més interessats en les seves batalles internes, que no pas en millorar la
qualitat de vida dels ciutadans. Es un bon moment per a premiar el bon govern,
i deixar enrere situacions que només han fet que perjudicar la convivència i
qualitat de vida dels ciutadans.
Wednesday, May 22, 2019
NO HAN ENTÈS RES - art. Endavant Digital
NO HAN ENTÈS RES.
Una altra data per a la història, la d’ahir, dimarts dia 21
de maig de 2019. Una nova constitució de les dues Cambres legislatives
espanyoles: Congrés i Senat, amb un fet insòlit i històric, com és que una
catalana ( Meritxell Batet) presideixi el Congrés, i un altre català ( Manel
Cruz ) ho faci en el Senat. No per ser catalans, son millors ni ho faran
millor, però en tots els grans actes, la simbologia, els gestos, el protocol
.... tenen una gran rellevància, pel present i sobretot, pel futur.
I no és de gestos, del que viu el president Sánchez, però
ens en ha ofert un munt en els darrers deu mesos, com per estar segurs que té
el cap molt ben moblat, i disposa d’un eficient equip d’assessors i coneixement
dels temes, com per garantir que passarà a la història, com un autèntic “home
d’estat”. I els homes d’estat, posen per davant, la resolució dels temes
importants, abans que el seu prestigi i la del seu partit. Ho hem vist en el
passat recent, però estic segur que en el futur immediat assistirem a un munt de
decisions, d’aquelles que com a socialista, esperàvem amb delit.
Algunes ja les ha anunciat en matèria social, laboral,
impositiva, territorial...fins el punt que les mirades de tota la UE es giraran
cap aquí, com molts ho han fet cap el nostre país veí , Portugal, capaç de
governar amb mesures plenes de valentia i innovació. La social democràcia
necessita exemples clars, models a seguir, per a recuperar el prestigi perdut.
Però, en el marc de la diada històrica d’ahir, hi ha
persones que no han entès res, del que passa en el país real, entenent per
país, Catalunya i Espanya , alhora. He criticat en aquestes mateixes pàgines,
l’infantilisme polític, l’afany de protagonisme, el voler quedar bé amb els
teus, prescindint dels altres, cosa que ahir es va tornar a veure i repetir,
creient, els seus protagonistes que fan el que s’espera d’ells. I sí, és el que
alguns dels seus seguidors esperen, però no el que espera el conjunt del país.
No es donen compte, o no volen veure, el dany produït al
conjunt de Catalunya, durant els anys de processisme . Tenen uns seguidors que
els fan creure que van pel camí correcte, quan han perdut el nord, fa temps. I
encara, alguns creuen poder tornar enrere, i repetir accions i actuacions que
mai més tindran lloc, perquè mai més l’Estat les permetrà. Creuen defensar la
llibertat o les llibertats, i fins ¡ tot la democràcia, quan amb les seves
accions la varen vulnerar i posar en perill. No es donen compte que som majoria
els catalans i catalanes que no volem aventures ni vulneracions dels drets que
hem adquirit, i que venen protegits per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
No s’enfronten a l’Estat ( que també) , s’enfronten als
autèntics demòcrates que som tots els que creiem en la Constitució i hem jurat
acatar-la, sempre i en tot moment. I fer servir juraments, enrevessats,
complicats i embolcallats de paraules buides, pot acontentar els teus, però
envien imatges penoses, cap a dintre i cap enfora. No han entès que viuen en un
món irreal, i que no permetrem repetir unilateralitats perilloses i molt
perjudicials per la convivència, l’economia, la cultura, la societat i el
prestigi que havíem assolit. Encara no han entès que el seu temps ha passat, i
que després de la sentència, potser es demanaran indults de presó, però les inhabilitacions
haurien de fer el seu curs, per evitar que persones que han actuat amb aquest
grau d’irresponsabilitat, no tornin a ostentar càrrecs institucionals. Si els
seus partits els hi volen donar càrrecs interns, allà ells, però les
institucions han d’estar conformades per persones de dret. Els juraments, ens
obliguen a la lleialtat. Estem en democràcia. Que ningú ho oblidi.
REGAL DE COMIAT. A PUNT PEL RELLEU - Blog personal
REGAL DE COMIAT –A PUNT PEL RELLEU.
Arribat al final dels 40 anys de dedicació a l’Ajuntament de
Borredà, és hora del relleu. Un primer pas, seran les eleccions municipals del
proper diumenge dia 26, i el definitiu serà el 15 de juny al migdia, quan els nous
càrrecs electes, assoliran la condició de regidors/es, i elegiran al nou
alcalde /alcaldessa, pels propers 4 anys.
Aquell serà el moment, de traspassar el càrrec i desitjar bona sort, i
bons encerts a l’alcalde /essa, al seu equip , i al Consistori, al complert.
Aquesta és una cadena, sense final, que cada 4 anys es va
renovant i que indica la bona salut de la democràcia, en la que estem immersos.
Per a mi, ha estat un honor poder dedicar 40 anys, a
l’Ajuntament del poble on he nascut, i en el qual he viscut la major part de la
meva vida. Mirant enrere, i sospesant tot el que hem fet, en conjunt, podem
estar satisfets de la feina feta.
I la feina feta, és mèrit de tots els qui s’hi han dedicat:
polítics, tècnics, treballadors, i veïns i veïnes que hi han participat o col·laborat.
Fa temps, pensava en tenir algun detall per als qui hem
compartit aquests darrers anys, puix que era impossible fer-ho amb tots els qui
ho han fet, durant els 40 anys. I donant voltes, a com expressar l’agraïment i
felicitació, ahir, dimarts dia 21 de maig, vaig tenir la gran sorpresa de
compartir un dinar a Berga, en el restaurant La Cabana, amb tots els membres de
l’equip de govern, treballadors i tècnics , de l’Ajuntament.
Per a mi, un acte com el d’ahir, compensa i suposa sortir
per la porta gran. No en tenia ni idea, ni m’esperava un detall com aquest. He
dedicat i compartit la feina municipal, sense esperar res a canvi, sinó el
simple reconeixement d’haver fet el millor possible, la meva feina. Ahir, vaig
tenir la satisfacció de veure com aquesta feina ha estat en sintonia i
compartida amb tot i totes els qui l’hem feta realitat.
Avui, l’endemà del dinar, m’he llevat amb l’energia i ganes
de tancar el màxim de temes pendents, per a fer el traspàs, en les millors
condicions possibles. Agraeixo enormement el dinar d’ahir, i el regal obtingut
( un magnífic bolígraf) que vaig estrenar en el meu examen de final de segon
curs de rus, a la Universitat de Manresa.
Ha valgut la pena els esforços i temps dedicat al poble de
Borredà, i felicito i agraeixo la magnífica feina feta, per cadascun dels
membres polítics, funcionaris, treballadors i tècnics compartits amb altres
ajuntaments. Entre tots hem
fet possible, un poble millor.
Gràcies a
tots i totes. Era el millor regal que em podíeu fer.
Borredà, 22 de maig de 2019.
L’Alcalde- President
Joan Roma i Cunill
Monday, May 20, 2019
GENERALITAT, AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ, D'AMICS, COMPANYS I PARENTS- art. Nació Digital Solsona
GENERALITAT –
AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ D’AMICS, COMPANYS I PARENTS.
Acaba de conèixer-se una altra contractació, d’aquelles que separen ,
encara més la ciutadania de la política .
L’ex –vicepresidenta del Govern Mas, Joana Ortega, començarà a exercir
“d’assessora” del Departament de Empresa i Coneixement, per un mòdic sou de
70.000 euros, més uns petits complements de 42.000 euros, cosa que la
converteix en una de les polítiques més ben pagades de la Generalitat, i per
descomptat de tot Espanya. Un sou de 111.400 euros, anuals.
El què farà, on i com , és el de menys. Ja està col·locada, com tants
altres protagonistes o impulsors del procés sobiranista que han de ser
compensats per tants anys d’esforços i il·legalitats comeses, en nom del
sobiranisme. La llista es va allargant, fins a límits insospitats, perquè no
sabem a quants més han de col·locar, i com que la generositat, amb el diner de
tots, és infinita, podem estar uns mesos més anunciant noves incorporacions de
membres de l’ex govern, o d’organismes paral·lels, durant anys.
Ja tenim ex consellers i conselleres a sou públic, fugides a l’estranger, a
la germana de Pep Guardiola, exercint d’embaixadora dels països nòrdics, a
membres d’ERC o de Junts x Cat, en altres embaixades, o ocupant llocs de
difícil pronunciació, i encara més complicades explicacions de les feines a
realitzar, si és que en tenen.... i així, anem convertint el govern de la
Generalitat, en una agència de col·locació d’amics, companys i parents. Tot un
model per una administració, que a més, està parada i sense cap mena
d’organització interna i externa, sinó és per barallar-se entre socis de
govern.
Si a tot plegat, hi afegim una distribució territorial, viciada d’origen,
amb delegats territorials de tots els departaments, delegats del govern , a
cada suposada vegueria, i altres llocs igualment inventats, podem constatar la
conversió d’un govern, en una màquina de pagar favors rebuts, o compensacions
per accions , lligades al procés o al funcionament dels partits que
suposadament governen el país.
I així, estem, i així anem, cap a no sabem on. De moment, l’important és
cobrar el sou mensual, i mirar de que duri tant com es pugui. En el Parlament ,
passa cosa semblant, de manera que la feina habitual que teníem els diputats,
ha passat a convertir-se en una assistència quinzenal a una mena de ple
ordinari, que no té res important a debatre, i encara menys a aprovar, i qui
dia passa any empeny. Se suposa que s’ha d’esperar a veure com acaba el judici
del procés per convocar noves eleccions o mantenir congelat el govern, fins que
interessi a qui el presideix des de fora del país.
El greu de tot plegat, és el fet en si mateix. El portar i decidir accions
de govern, en el més pur estil de república bananera, i que siguin acceptats
per un conjunt de persones aferrades a l’independentisme, sense cap mena
d’esperit crític ni de valoració de tot el procés, com un immens engany. Tampoc
son capaços de criticar ni exigir bon govern, perquè justifiquen tot
l’injustificable, sota el principi que tot s’hi val, i si algú ha actuat, fora
de les normes establertes, ho ha fet pel bé “del poble català” que només ells
representen. Tots els qui no som independentistes, tampoc formem part d’aquest poble
català, exclusiu i exclusivista, que només hi entra qui té carnet especial i
excepcional. Així, doncs veurem encara noves decisions similars a les que ara
he exposat. La distribució de medalles, honors, i diners, son d’ells. I punt.
Friday, May 17, 2019
SENSE GOVERN EFECTIU - art. Regió 7
SENSE GOVERN EFECTIU.
No m’espanta la feina, ni els tràmits més enrevessats, però
sí, el caos, el buit de poder, la inactivitat total d’una administració ,de la
qual en depenen altres. He parlat amb nombrosos alcaldes que pleguen, i tots
coincidim en que ho fem, “farts i tips” d’entrebancs, burocràcia insòlita,
manca de col·laboració, desgavell generalitzat...en el conjunt de
l’administració, depenent de la
Generalitat de Catalunya.
Aquest immens caos, suposa la paralització de tots els
tràmits habituals entre dues administracions que tenen gran dependència una de
l’altra, per raons de competències compartides o subordinades ( en el cas dels
ajuntaments). Si a tot plegat, hi afegim la total insolvència de la Generalitat , en
matèria d’ajudes, convenis, plans anuals o plurianuals, ...arribem a la
conclusió que el nostre govern, a dia d’avui , “fa més nosa que servei”.
Ho dic amb tristesa i sobretot amb indignació, perquè durant
decennis varem lluitar per a recuperar l’autogovern, i ara que el tenim, el
malbaratem, immers en batalles estèrils i moviments tàctics entre els dos
partits que el composen, i que donen peu a actuacions més pròpies de partits
enemics que no pas , socis de govern.. No se sap qui porta el timó, perquè ja
no sabem si la nau, en té. I per descomptat no existeix carta de navegar,
perquè fa anys que l’ha perduda.
Dit això, anem cap unes eleccions que no poden arreglar, la
falta de govern efectiu de la
Generalitat , però sí, altres administracions, fonamentals pel
dia a dia dels ciutadans. El dia 26, decidirem els nous Consistoris municipals,
sí, però d’aquests resultats, se’n deriven dues altres administracions: les
Diputacions i els Consells Comarcals. Poden semblar administracions menors, però , a falta de
Govern, han esdevingut més rellevants del que eren.
En el nostre cas, estem en territori de la Diputació de Barcelona,
peça fonamental pels ajuntaments, sobretot pels mitjans i petits. Dels
resultats municipals, en surten els diputats provincials, en funció dels
resultats obtinguts per cada partit polític, en el seu partit judicial:
Manresa, Igualada, Berga...La futura composició de la Diputació , comportarà ,
espero, un canvi de govern, ara en mans de l’antiga CiU i ERC. Els temps de
governs, presidits pel PSC son enyorats per tots els ajuntaments, i seria bo ,
tornar a aquells temps, ni que sigui en pacte amb algun altre partit.
La potència de la Diputació , ha permès, compensar , en part, la
falta total d’ajudes del govern de la Generalitat. Estem ,
doncs, davant una institució de vital importància, pel futur immediat.
Un altre organisme que es conforma, en funció dels resultats
municipals, son els Consells Comarcals. Aquí el sistema electoral, és massa
enrevessat per poder-lo explicar en quatre línies, però en funció dels vots i
regidors que treu cada partit, a nivell comarcal, es forma el nou Consell.
Així, doncs, cada votant ha de pensar que el seu vot a les municipals, té
repercussió sobre dos altres elements importants de cara el futur, com son la Diputació i el Consell
Comarcal.
I no volem que en cap de les tres institucions, els partits
independentistes tinguin com a gran objectiu, continuar les batalles estèrils,
que han portat fins ara. El partit socialista ha deixat molt clar que les seves
candidatures, els seus candidats, es presenten per resoldre els problemes dels
seus conciutadans, no per altres objectius. I cada poble i cada ciutat ,prou
problemes té ,com per dedicar-li tot el temps i tots els esforços diaris. Ja
hem vist com acaben les accions unilaterals, i com acaba un govern sense
objectius. L’aposta per les candidatures socialistes, és l’aposta per governs
efectius, amb programes clars i persones preparades i disposades a resoldre
problemes, no a crear-ne.
Thursday, May 16, 2019
VIURE EN ELS LLIMBS - art. Diari de Terrassa
VIURE EN ELS
LLIMBS.
A falta de feina, bo és dedicar-se a, “fer volar coloms”, “construir
castells en el aire”, o altres maneres de fer veure que la realitat, és
diferent ,a la realitat. Aquest estrambòtic inici d’article, ve a tomb de la
circular, acabada de rebre de l’AMI ( associació de municipis per la
independència) la qual deu haver de justificar com es gasten els diners que
cobren, mirant de fer treballar el cervell, a marxes forçades.
Després de mesos de silenci i inactivitat, es preparen ja, per una altra de
les seves grans campanyes, d’impacte mediàtic , a nivell universal. Es tracta
d’aprofitar l’acte de presa de possessió dels càrrecs electes, sorgits de les
eleccions municipals del proper 26 de maig, per establir una formula de
jurament, realment innovadora, original i plena de compromisos de futur.
Però, atenció, siguem prudents i expliquem bé el guió que proposen, com
exemple palmari d’aquella dita tant catalana de “quedar bé amb el plat a
taula”. Què vull dir ? Doncs que com tothom sap, el dia 15 de juny a les 12 del
migdia es constituiran tots els nous Consistoris, sorgits de les urnes, del 26
de maig. Més de 8.200 ajuntaments de tot
Espanya, prendran possessió dels seus càrrecs, i a continuació elegiran Alcalde
/ Alcaldessa.
Per a prendre possessió del càrrec de regidor/a, hi ha una formula
establerta que deixa clar el jurament o promesa d’exercici del càrrec, en
sotmetiment al que estableix la Constitució Espanyola, i aquí hi afegim a
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Queda clar que ningú pot exercir un càrrec institucional, sense prèviament
deixar clar que ho farà, seguint els preceptes continguts en la Constitució, i
per derivació de l’Estatut...
Però bé, en el nostre país, és habitual que determinades persones o grups,
pretenguin fer servir aquest acte, i aquesta formula, per rebregar el jurament,
amb afegitons, més o menys imaginatius, més o menys legals, de manera que en
alguns ajuntaments, els juraments es converteixen en un galimaties que ha de
saber interpretar el president de la Mesa d’Edat, i amb ell /ella, el secretari
municipal, que ha de donar fe del correcte compliment de la legalitat.
Un jurament incorrecte, no permet accedir al càrrec, i si qui ho fa és
portat davant els tribunals, els actes que hagi dut a terme , seran nuls de ple
dret, per ser viciats d’origen. Atenció, doncs, perquè el tema és prou seriós
com per no jugar-hi. I aquí torno, al
que deia un parell de paràgrafs més amunt, a la vista de la recomanació de
l’AMI de fer el jurament, seguint el més rigorós protocol oficial, i tot
seguit, llegir el text que ells han preparat.
I és que les explicacions no tenen desperdici. Al·leguen que fa 4 anys varen aconseguir que
centenars de regidors/es, juressin el càrrec, per assolir la independència. Ara
toca fer-ho, per consolidar la república catalana ¡¡¡. I ja està. Que de
seguida s’hagi fet un acte tant valent, i tant expressiu, se’ls hi comuniqui
per a poder llençar “urbi et orbe” la xifra de càrrecs electes que han acceptat
el càrrec, per servir a la república catalana.
En fi, el millor que podria fer l’AMI, seria acordar la seva dissolució
,per no fer perdre temps i diners, als seus associats, però sobretot per evitar
situacions que han portat molts ajuntaments ,a prop de l’abisme. Si a dia
d’avui ,encara no han entès que s’han acabat les accions unilaterals, els jocs
de paraules i de fets, contraris a la Constitució, és que no saben a què juguen
ni contra qui juguen. Prou feina tenen els ajuntaments ara, i més que en
tindran en el futur per resoldre els problemes del veïns, com per continuar
duent a terme accions, destinades al desastre.
INFANTILISME PARLAMENTARI - art. Endavant Digital
INFANTILISME PARLAMENTARI.
Pot semblar exagerat afirmar que el Parlament de Catalunya,
ja no és aquella institució venerable, històrica, model i exemple, per a molts
altres parlaments del món, però aquesta és la trista realitat.
Recuperada la secular institució l’any 80, fou l’epicentre
de la política catalana, amb una composició plural, fidel al més tradicional
parlamentarisme, i exemple per a la resta de parlaments autonòmics que es varen
anar constituint, en base al nou Estat de les Autonomies.
Catalunya era envejada pel seu passat històric, pel seu
vehement europeisme, per la qualitat de les seves institucions, i la presència
de polítics de prestigi, en el govern i a la oposició. Puc confirmar i refermar
aquesta situació, perquè vaig ser Diputat , en les legislatures III, IV, V i
VI. Un període prou llarg i intens com per haver estat testimoni privilegiat
del que exposo.
Però, per raons que serien ara llargues d’exposar, el
Parlament va anar en declivi, de manera lenta però constant, des d’aleshores ,
fins ara, fins el punt que a dia d’avui, la situació parlamentaria és
d’autèntica vergonya. Ha perdut prestigi, respecte, centre d’atenció, i centre
de decisió. Es una nau sense timó, plena de mediocritats, més preocupades pel
sou mensual que no pas per complir els deures de representants del poble
català.
Dels seus 135 components, no en salvaria ni una trentena, i
quan escric aquestes ratlles, el dijous 16 de maig, encara ho refermo amb més
convicció i força. Avui, la cortesia parlamentària, avui les normes no
escrites, avui l’acord entre tots els grups parlamentaris, pactat 40 anys
enrere, ha saltat pels aires.
Avui, es proposava una fita històrica, com era substituir
José Montilla, Senador per designació del Parlament de Catalunya, per Miquel
Iceta, candidat a presidir la Tercera Institució de l’Estat, el Senat.
L’infantilisme d’ERC, Junts x Cat i la CUP no ho han fet possible. Els
arguments donats, les rabietes vistes, els anàlisis i justificacions, exposades
son d’aquells que passaran a la història dels despropòsits a nivell mundial.
Cal saber que en matèria parlamentària son tant importants
les normes escrites com les tradicionals o de cortesia . Per entendre’ns, el
valor de la paraula donada, dels compromisos entre grups parlamentaris, es
converteix en norma de llei interna que avui els tres grups han trencat. I ho
han fet, sota arguments tant increïbles com que el candidat havia d’aportar
contraprestacions concretes, per assolir un càrrec que pertoca al PSC. I prou.
No hi ha debat possible ni discussió. El repartiment de representants al Senat,
es fa en proporció al nombre de diputats, i el PSC en té un, i n’ha de tenir
un, el nom és un tema secundari...
Però, és que han trencat no solament amb les normes, és que
a més ho han fet per evitar tenir el
tercer càrrec institucional més important de l’Estat, en mans d’un català, i
d’un home tant preparat i tant dialogant com Miquel Iceta. Ja no sé si se li
pot dir infantilisme parlamentari, o pèrdua de tot sentit polític. Sortides de
to i de sentit comú, son molt pròpies d’ERC, des de la seva fundació, i Junts x
Cat, fa temps han perdut ja el sentit de la realitat. Ben aviat comprovaran
l’immens error comès, a nivell parlamentari, a nivell municipal, i de relacions
entre partits. Com infants, donaran les culpes als altres....en aquest “altres”
hi figura tothom, menys ells. Tot el procés està ple d’actes i actuacions
similars. Així estan, així estem.
BUIDATS ELS DARRERS 10 NINXOLS VELLS - BORREDÀ
BUIDATS ELS DARRERS 10 NÍNXOLS VELLS – A BANDA I BANDA
CAPELLA – CEMENTIRI VELL.
Fa aproximadament 6 anys, es varen detectar greus
deficiències estructurals, en els dos blocs de nínxols, situats a banda i banda
,de la capella del cementiri vell. Els més vells de tots els existents, puix
que per aquesta zona ,és per on va iniciar el seu funcionament el cementiri
actual.
Presa la decisió de suspendre nous enterraments en aquests
dos blocs, a continuació es va iniciar el procés de reversió de la propietat, a
l’Ajuntament. Aquest procés va acabar fa pocs mesos, i quedaven 10 nínxols de
propietat desconeguda, els quals després dels pertinents tràmits per a
localitzar els propietaris, familiars directes o indirectes, amb els oportuns
anuncis, en el dia d’ahir, dimecres dia 15 de maig de 2019, es varen buidar i
posar les restes en bosses numerades que foren dipositades en la fossa comuna.
Tancat aquest procediment, llarg i laboriós, s’inicia el de
Condicionament de la zona capella del Cementiri vell, mitjançant la
convocatòria d’obres, per via d’urgència, seguint el projecte redactat per
l’arquitecte Pere Pajerols de Berga.
En el dia d’ahir, es varen trametre a tres empreses ( dues
del poble) la convocatòria pertinent per a poder procedir a la contractació de
la millor oferta, i tot seguit ,poder realitzar les obres de Condicionament
d’aquests dos blocs. Posteriorment, existeix un segon projecte , per a
convertir aquests dos espais, en uns espais a cobert, ben integrats en el
conjunt, amb un destacat paper per la capella, que és la imatge més històrica i
tradicional del Cementiri Vell. Aquesta segona actuació, la podrà dur a terme,
el Consistori que prendrà el nostre relleu, el proper dia 15 de juny, si així
ho considera adient.
Per la nostra part, hem donat compliment a un compromís
electoral, pres 6 anys enrere, consistent en procedir al traspàs de
titularitat, un per un, com per garantir, puntualment amb els drets de tothom.
I tot seguit, fer les obres pertinents per donar una bona imatge i plena
seguretat, al conjunt més antic del cementiri, a l’entorn de la capella. La
previsió és procedir a la contractació d’una empresa, en els propers dies,
perquè dugui a terme aquestes obres.
Borredà, 16 de maig de 2019.
L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill
Wednesday, May 15, 2019
BORREDÀ- CONVOCATÒRIA SOCORRISTES PISCINES - 2019
BORREDÀ – CONVOCATÒRIA SOCORRISTES – PISCINES 2019.
El proper dia 20, sortiran les bases de la convocatòria per a la
contractació de 2 places de socorrista per les piscines de Borredà.
Qui estigui interessat, i disposi de la titulació requerida, pot presentar
instància a la seu de la Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà, al
carrer Lluís Millet de Berga.
Les Bases es poden consultar a la web municipal : borreda.net .El termini
de presentació de documentació serà el dia 29 de maig.
Borredà, 15 de maig de 2019.
L’Alcalde- President , Joan Roma i Cunill
Monday, May 13, 2019
SENTIT D'ESTAT - art. Nació Digital Solsona
SENTIT D’ESTAT.
Es en el moment de perdre un gran polític, quan apareix el neguit per la
manca d’autèntics “homes d’estat”. Poc a poc, però de manera contínua, hem anat
perdent “estadistes”, que han estat substituïts per oportunistes, populistes,
mediàtics, o espontanis que creuen poder aparèixer com grans prestigitadors,
capaços de resoldre en quatre mesos, el que precisa anys de preparació i
execució.
Estem en temps d’improvisacions i propostes estrambòtiques , amb danys
enormes per la credibilitat dels polítics i les institucions. No estranyi a
ningú, el gran sentiment de pèrdua, d’un gran estadista com fou Alfredo Pérez
Rubalcaba. Hi ha mala consciència, per com funcionen les coses, a dia d’avui, i
sobretot perquè ell ens recorda com es feien els grans acords, en un temps tant
convulsos com els que li va tocar viure.
Jo crec en la teoria de les ondulacions de la història, segons la qual
després d’una etapa de descrèdit, li’n seguirà una altra, de recuperació del
prestigi i la seriositat. Es impensable allargar, gaire més, l’etapa actual,
perquè hem vist coses mai imaginades, pel que tenen d’improvisació, despropòsit
i desconeixement de la realitat, sense cap perspectiva històrica.
Necessitem potenciar els pocs homes / dones d’estat que tenim, i fomentar l’aparició
de noves generacions que tinguin aquest model, com a norma a seguir. Ho
aconseguirem, perquè som conscients de la necessitat de canvis substancials, si
volem garantir el progrés de pobles, autonomies, estat i Unió Europea..
De fet, tenim un primer model a seguir, en la propera formació del nou
govern central. Segur que tots els qui em llegiu, estareu d’acord en la
preparació i vàlua política de tots els membres del Consell de Ministres. Ara,
no parlo de les polítiques concretes, sinó de les persones, i els seus càrrecs.
Per aquí comença un bon govern, per disposar de les persones més adients, per
les tasques se’ls hi encomanen.
Aquesta composició, ha de produir imitacions, en altres estaments
nacionals, com els nous governs autonòmics que sorgiran de les eleccions del 26
de maig, i també dels equips municipals que es constituiran el proper 15 de
juny, en funció dels resultats electorals del 26 de maig. Es a dir, la còpia de
dalt cap a baix, de com han de ser els membres d’un equip de govern, es fonamental
per a millorar l’acció de govern, en tots els seus estaments.
I la pèrdua de Pérez Rubalcaba, ha portat aquest debat a primera línia. Ell
va aconseguir una eficàcia , en la gestió de tots els temes que se li varen
encarregar, excepcional. El rigor, la honestedat pública i privada, la
capacitat de pactes i acords, realment d’Estat, el varen convertir en un model
a imitar. Aquests dies , ens ho han tornat a recordar, mitjançant reproducció
d’intervencions, en tots els llocs on va estar present.
Estem a pocs dies de prendre grans decisions. Es un bon moment, no solament
per enyorar, aquells temps, ben poc llunyans, sinó per reaccionar i valorar qui
es presenta a les diferents eleccions i actuar en conseqüència. El partit
socialista, té ganes de resoldre els grans problemes d’Espanya i participar
molt activament per resoldre els de la UE, com també els dels ajuntaments, per
grans o petits que siguin. Animo a potenciar amb el vostre vot, aquest canvi de
curs, en les pàgines de la nostra història col·lectiva.
Sunday, May 12, 2019
EL PSC DE DOL PER LA MORT DEL COMPANY , JOSEP SORIA CLOTET
NOTA PREMSA – EL PSC – BERGUEDÀ, I FED. XI DE DOL, PER LA
MORT DE JOSEP SORIA I CLOTET.
Si ahir, la família socialista estàvem de dol , per la mort
d’un dels més grans polítics dels darrers decennis, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Avui, ho estem per la mort de JOSEP SORIA I CLOTET, a l’edat de 73 anys,
després d’una operació de cor, que es va complicar, i de la qual no es va
recuperar.
En Josep Soria i Clotet, va ser militant – fundador de
l’Agrupació Socialista del Berguedà, a principis de l’any 79, i d’aleshores
ençà, ha estat peça fonamental del socialisme a Berga, comarca, i en el conjunt
de la Federació XI.
Fa ben pocs mesos, va rebre els honors ,pels seus 40 anys ininterromputs, de
militància activa.
Al mateix temps del naixement del partit socialista, un grup
de sindicalistes, fundava la
Delegació comarcal de la UGT , de la qual va ser ànima activa fins a la
seva jubilació. Ell va ser un dels fundadors, en tant que sindicalista actiu,
de l’empresa Viladins, de Berga, juntament amb altres sindicalistes d’aquesta,
i altres empreses de la comarca.
Un home, de fortes conviccions , coherent, i molt actiu
contra tota mena d’injustícies, era lògic trobar-lo també, de candidat en les
primeres eleccions municipals a Berga, dintre d’una Entesa de forces polítiques
d’esquerres, convençut que per millorar les condicions de la gent, s’havia
d’estar en totes les institucions i organismes essencials : Ajuntament –
partits polítics- sindicats.
Home treballador, activista en tots els àmbits socials,
cívics , laborals i polítics, ho ha estat fins el darrer dia. Ara mateix, el
podem veure de candidat a la llista del PSC , a l’ajuntament de Berga, com ho
havia estat en anteriors ocasions.
Avui, els socialistes estem doblement de dol, però sentim
l’orgull d’haver tingut, persones com Pérez Rubalcaba, en els grans centres de
decisió, i a Josep Soria, en la nostra base de militància, donant exemple de
comportament socialista, en tot lloc i moment. Descansi / Descansin en Pau. Ha
estat un honor tenir-vos al costat.
Agrupació Socialista del Berguedà / Federació XI – PSC
Friday, May 10, 2019
MENYS LLISTES, MENYS PLURALITAT - art. Regió 7
MENYS LLISTES, MENYS PLURALITAT.
En clara contradicció amb declaracions fetes, per
representants independentistes, fa pocs mesos, l’elaboració de llistes a les
eleccions municipals ,del 26 de maig, ha estat llarga i difícil. Molt difícil
per a tots els partits, i també pels independentistes, com es pot comprovar per
un gran nombre de municipis, amb una sola candidatura.
En aquestes onzenes eleccions, hi haurà menys llistes, i per
tant, menys pluralitat. De fet, en un gran nombre, gens de pluralitat, perquè
els ciutadans, només tindran una sola opció. Durant tot el mandat, no hi haurà
oposició, i quan es dona aquesta situació, es fa més difícil recuperar velles
candidatures, en les noves conteses electorals.
Perquè aquesta escassetat de candidatures ? Els motius son
diversos, però la situació problemàtica que viu Catalunya, ha retret a
candidats tradicionals, a donar el pas, i esperar millors temps. Pretendre, com
fan alguns partits, convertir els ajuntaments en institucions de xoc, en
comptes de dedicar-los única i exclusivament a les tasques municipals,
desanimen als qui només volen dedicar-se al poble o ciutat, i no entrar en
altres qüestions, plenes de controvèrsia, amb derivacions legals que poden
acabar molt malament.
Altres causes, son el desconcert general, envers la
política. Portem un bon nombre d’anys, amb massa casos de corrupció, cosa que
ha embrutat la política , malgrat la honestedat de la majoria de càrrecs
institucionals, i molt especialment dels municipals. Uns pocs, han produït un
mal immens, i això costarà de reparar, d’aquí que molta gent que podria ser
candidata, decideixi esperar uns anys més a donar el pas.
Tampoc és estrany, la retirada de polítics que podrien haver
continuat uns anys més. A dia d’avui, la dedicació ha de ser molt més intensa
que anys enrere, tot i que els resultats son molt menors. A què ve aquesta
contradicció ? Doncs, a la immensa burocràcia que ofega la iniciativa política,
i la porta fins extrems inacceptables. Cal una reforma, en profunditat, de la
gestió burocràtica i de tots els tràmits lligats a contractacions,
adjudicacions, publicitat, seu electrònica, ...pels profans, els pot semblar
fàcil gestionar un ajuntament. No. No ho és gens. I no ho és ni pels polítics
ni pel personal, sotmès a unes directrius molt complicades, exigents i de gran
responsabilitat.
Un factor afegit, és l’escassetat de recursos econòmics, per
fer front a les grans necessitats municipals. En aquest apartat, també s’han de
canviar els sistemes de finançament, per a proporcionar majors ingressos als
ajuntaments, procedents de les altres administracions, dites superiors. Ha
d’haver-hi un augment de finançament, procedent de l’estat, recuperar i
augmentar el que venia de la Generalitat. I
aquí repeteixo, recuperar i augmentar, perquè han desaparegut, gairebé del tot,
i millorar el repartiment procedent de les diputacions.
No es poden governar els ajuntaments, amb les carències i
dificultats actuals. Perdem més temps fent tràmits que no pas pròpiament
governant. Cada projecte és un repte, ple de dificultats, quan hauria de ser
una ocasió fàcil i planera de posar en marxa unes inversions, bones pel
municipi, bones pel país. Si mirem els ritmes dels darrers anys, veurem una
clara ralentització, en les contractacions i execucions d’obres, no només
degudes a la reducció de les subvencions, sinó en bona part a les dificultats
de la gestió.
Aquests son els principals factors que motiven les
reticències de possibles candidats a implicar-se en una candidatura. I son
factors que afecten tots els partits, però és cert que en alguns, son més
importants que en altres. Però, precisament , vistos aquests factors, és lògic
que algun partit com és el cas del partit socialista, hagi volgut deixar clar
que la seva prioritat és la política municipal. La resolució dels problemes
dels ciutadans, i no altres objectius, impropis d’un ajuntament. El dia 26
s’elegeixen els nous Consistoris, i les competències municipals son molt
clares. Dediquem el vot a qui vol fer política municipal, no, aquí es vol
dedicar a altres coses.
Thursday, May 09, 2019
"PASSAR" DEL GOVERN - art. Diari de Terrassa
“PASSAR” DEL
GOVERN.
En dues de les darreres reunions d’alcaldes, de diferents municipis i
comarques, vàrem arribar a la conclusió que si el Govern de la Generalitat,
“passava” de nosaltres, nosaltres podíem “passar “ d’ell. Es a dir, portem
entre cinc i sis anys, en que el Govern de la Generalitat, ha anat reduint les
ajudes, convocatòries, resolucions administratives, contactes, entrevistes,
visites de treball....fins arribar al darrer any, en que no tenim Govern. Bé,
no tenim Govern efectiu, vull dir, i encara menys, President que realment
exerceixi aquest càrrec.
Aleshores, què toca fer ? Doncs, sobreviure de la manera que podem, fent
com si no tinguéssim Consell Executiu. Si ens ve algú que vol fer tràmits
davant la Generalitat o pels quals fan falta resolucions, informes o actes de
Govern, avisem de que es poden allargar mesos, o fins i tot anys. No exagero,
en absolut. Si algú té algun alcalde a l’abast, que li demani quants expedients
té, pendents de resolució d’algun Departament o Organisme de la Generalitat i
segur que li dirà que en té uns quants o molts, en funció de la grandària del
municipi.
Avisat, doncs, el ciutadà o ciutadana, enviem la documentació i a
esperar...Es evident que mai haguéssim imaginat una situació com la que tenim.
Mai. Però, la realitat és com és i no com voldríem que fos. Tants anys de
lluitar per aconseguir l’autogovern, i quan el tenim , el malbaratem en
batalles estèrils, contra el govern central, o somiant futurs que mai
arribaran.
Ara bé, la vida continua, i no es poden paralitzar els ajuntaments per
culpa d’un mal govern, toca doncs, actuar en conseqüència. I això vol dir,
oblidar una administració i treure tot el suc que es pugui, de les restants.
Feia anys que no anàvem a Madrid directament. Vull dir que molts ajuntaments
havien deixat de tenir relacions directes amb el govern central, perquè tot
passava per la Generalitat o simplement no feia falta. Doncs bé, s’han
recuperat les relacions directes, de manera que molts alcaldes se’n van a
Madrid a negociar ajudes, per als projectes municipals. I com van a Madrid, van
a Brussel·les ,i no per veure segons qui, sinó per tramitar ajuts davant la UE.
I si això passa amb ajuts concrets, també “passem” de reunions,
convocatòries i altres accions de la Generalitat perquè les considerem una
pèrdua de temps. Ara mateix, davant la convocatòria d’eleccions, el Govern vol
donar la sensació de normalitat, fent convocatòries d’ajuts, “en concurrència
competitiva” que vol dir que acabada la partida, acaben els ajuts... això que
pot semblar normal, no explica que darrera la majoria d’aquestes convocatòries
hi ha autèntica misèria. Fer convocatòries, amb dos o tres-cents mil euros, per
a tot el país, és fer perdre el temps.
Igual pèrdua de temps és contestar enquestes, informes o altres peticions
dels Departaments, en una roda de suposats estudis que després acaben en un
calaix qualsevol. Segurament ,som el país més enquestat i estudiat de la UE,
perquè quan un Conseller/a no sap què fer, es dedica a demanar als ajuntaments
dades per imaginaris projectes que mai veuran la llum. I a falta de recursos,
bones son les promeses per futures anualitats, que ningú creu, es compliran.
Ara mateix ,podria enumerar una vintena de grans i mitjans projectes que porten
anys d’espera i continuen sense finançament, ni terminis concrets.
El dany que s’està fent a la Generalitat, és immens. I el que la
Generalitat fa als ajuntaments, té similars dimensions. Hem perdut la sintonia
i suma d’esforços entre dues administracions fonamentals per a la vida
quotidiana dels catalans i catalanes. El prestigi llargament aconseguit, s’està
malbaratant amb una rapidesa impensable. Almenys, tinguem tots clar ,que tenir
al capdavant dels ajuntaments, persones que hi van per millorar la vida dels
seus conciutadans, i no per a batalles estèrils, és fonamental. El dia 26 de
maig, depèn de nosaltres tenir-hi ,uns o altres.
Tuesday, May 07, 2019
NO HI HA DOS, SENSE TRES - art. Blogesfera socialista
NO HI HA DOS, SENSE TRES....
La història recent, i la més llunyana, ens ensenya que les grans decisions,
necessiten de grans consensos, i que ben poques vegades un sí o un no, son
suficients per a resoldre grans reptes. Ara l’ANC, reclama un nou referèndum, o
si no es pot fer, considerar el resultat de les properes eleccions autonòmiques
com un succedani que serveixi per veure si estem com estàvem, o l’independentisme
ha estat capaç de superar el 50%.
Després d’anys de mantenir que el percentatge de vots, no era fonamental, o
més ben dit que la consulta del 9 N, havia estat contundent i suficient, es va
decidir fer un nou referèndum, ni pactat ni acordat. El de l’ 1-O, es va tornar
a dir que era un mandat clar, per a declarar la república catalana...però heus
aquí, que tornem a la casella de sortida, i la colla de sempre, demanar un
tercer referèndum....
Que ningú s’estranyi d’aquesta roda de peticions i propostes perquè és cosa
habitual en aquest àmbit. Fixem-nos que així va passar al Quebec, fins fixar
unes condicions dràstiques per un tercer referèndum, que ha portat els
independentistes a una situació de pràctica extinció parlamentària. O ara
mateix ho veiem a Escòcia, on alguns voldrien fer-ne un altre, a la vista dels
greus efectes que pot causar el Brexit en cas de ser posat en marxa.
Difícilment veurem un nou referèndum. I sinó temps, al temps.
Tornant aquí, és fàcil reclamar des de fora del Parlament i sense por a
patir les conseqüències de noves desobediències, i il·legalitats, una nova
acció unilateral. Al govern central que li toca emprendre accions legals, en contra,
no tardarà tant com l’anterior. Això tots ho sabem. Si l’anterior, hagués
actuat el dia 8 de setembre, després de les il·legalitats comeses en el
Parlament, els dies 6 i 7, la situació actual , seria radicalment diferent.
Aquella experiència, servirà per a futures i immediates decisions, si fessin
falta. I tots els actors directes, ho tenen clar.
I és que la roda de consultes, referèndums, o com se’ls hi vulgui dir,
tenen unes limitacions i uns factors molt determinats, com per convertir-los en
la SOLUCIÓ. Ara mateix tenim el gran exemple de Gran Bretanya que després de
més de 2 anys d’intentar aplicar el resultat del Brexit, no saben com fer-ho. I
cada vegada hi ha més partidaris d’un segon referèndum, per anul·lar el
primer....
I hem parlat de dos països molt especials, pel que fa les seves regles de
joc. Ara i aquí, les regles son radicalment diferents, i voler-ho ignorar és
topar contra una paret infranquejable. Es evident que Catalunya té un problema
d’encaix amb Espanya, i que els anys de governs del PP ha eixamplat les
diferències, ben alimentades també pels partits independentistes. Però, vistos
els danys produïts, a les dues bandes, s’ha d’arribar a la constatació que
continuar per aquest camí és molt perjudicial, per a tots plegats.
Si això és així, no podem estar , anys i anys, reclamant una nova consulta,
un nou referèndum, uns nous resultats electorals que interpretats d’una manera
donin la raó a uns, i interpretats d’una altra, als altres, en una roda sense
final. Actuar així produeix
inestabilitat permanent i danys a nivell econòmic, polític, social, com ja
estem patint.
El resultat de les darreres generals permet esperar i confiar en canvis
substancials en el fons i les formes del govern central. Es una bona
oportunitat per a cosir ferides. I si tot va com sembla, les municipals i
europees poden consolidar aquesta via. En pocs dies ho sabrem i sobretot
podrem, amb el nostre vot, ajudar a aconseguir-ho. El vot al partit socialista
és el més profitós per arribar a obtenir un autèntic ampli acord pactat, que
després, sí podem referendar en un referèndum acordat i pactat.
Monday, May 06, 2019
EN UN PAÍS SERIÓS, AIXÒ NO POT PASSAR - art. Nació Digital Solsona
EN UN PAÍS
SERIÓS, AIXÒ NO POT PASSAR.
En els darrers anys, Espanya es manté en el dinovè lloc , en la llista de
països democràtics, amb la qualificació de 8,08 punts, sobre 10. Està
considerada, doncs, una democràcia plena, a diferència de països tant
rellevants com França, EUA, Bèlgica, i altres que , amb menys punts estan en la
llista de “democràcies defectuoses”...
Doncs bé, permeteu-me tornar a posar Suïssa ( en el lloc desè )com a model
a seguir, en un tema que dintre de poques setmanes tornarà a passar, per obra i
gràcia, d’un mal ús i un mal entendre de com funciona un país radicalment
democràtic.
A què em refereixo ? El dia 15 de juny, a les 12 del migdia, en els 8.200
ajuntaments d’Espanya, i per tant en els 947 catalans, es constituiran els nous
Consistoris, i tot seguit elegiran alcalde / alcaldessa. A Suïssa tenen una
formula de presa de possessió dels regidors, alcaldes, consellers o presidents
cantonals, i consellers i president/a de Suïssa, clara, diàfana, indiscutible,
i en alguns casos amb més de 200 anys de vigència.
Aquí, tornarem a veure i a escoltar, tota mena de formules de suposat
jurament, promesa o acceptació del càrrec que res té a veure amb la formula
tradicional i oficial. En molts indrets, serà difícil saber si realment qui
pren el càrrec , l’accepta amb la promesa de complir amb la legalitat o no....i
el president de la mesa d’edat, i el secretari/secretària, hauran de ser molt
vigilants i molt estrictes, o tenir molta màniga ampla, per acceptar les
formules emprades, en alguns casos amb un clar escarni a la legalitat vigent.
Això, en un país seriós, no pot passar. No hauria de passar, i sóc ferm
partidari de modificar els termes de la sessió, com per exigir un jurament o
promesa real, sense dubtes, sense escarnis. Sinó, el càrrec no es pot exercir.
No estem en un país democràtic, com perquè el primer deure, d’un càrrec electe,
sigui incomplert.
Si com tot indica, el partit socialista torna a governar, a nivell estatal,
confio en veure de nou a la Ministra Batet , en el càrrec que tant eficaçment
ha exercit. A ella, i a tots els companys d’Executiu adreço la petició de
modificar el protocol de presa de possessió dels càrrecs electes, en
ajuntaments, consells comarcals, diputacions, parlaments autonòmics, governs
regionals, i per descomptat Corts Generals, i govern central. Si estem en una
democràcia plena, la formula, el compromís ha de ser el mateix.
Ningú té la obligació de presentar-se a cap càrrec. El fer-ho, s’accepten
determinats compromisos, lligats als drets i deures del càrrec. Sinó es
compleixen, no es pot exercir, punt i final. Tant simple, tant senzill com
això.
I derivat de la presa de possessió, s’ha d’establir què es pot posar i què
no en els edificis oficials. Cap bandera no oficial, cap símbol no oficial, cap
artilugi que no vingui justificat per les funcions que exerceix l’edifici,
representatiu del poble, ciutat, territori, país o nació. Si els ha de
representar a tots i a totes, només poden haver-hi els que ens representen a
tots/totes.
I com en tota norma, ha d’haver-hi les sancions derivades de l’incompliment.
Clares, diàfanes, i fàcils d’aplicar. I sobretot immediates. Qui no jura / promet amb la formula oficial,
no pren possessió del càrrec. Qui incompleix la normativa de banderes i
símbols, sanció econòmica a nivell personal i destitució del càrrec. No invento
res que no funcioni en els països seriosos, i profundament democràtics. Es hora
que ho apliquem aquí.
Friday, May 03, 2019
PRIMERA VOLTA - art. Regió 7
PRIMERA VOLTA
Hem de considerar les passades eleccions del dia 28 d’abril,
com una primera volta, del cicle d’eleccions que tancarem el proper 26 de maig,
amb les eleccions municipals, les europees, i en la major part d’Espanya, les autonòmiques.
Un cicle intens i extens, que ha deixat un primer resultat
clar, a favor de la continuïtat d’un govern progressista, en mans del partit
socialista. L’alta participació ha mostrat la preocupació per un possible
retrocés, en polítiques socials, d’igualtat, i llibertats, cas d’haver sumat
les tres dretes. Es un bon primer pas.
Ara venen altres passos a donar, tant importants com el
primer, perquè el 26 de maig s’han d’elegir els Consistoris de tots els
Ajuntaments, pels propers quatre anys. Elements bàsics, del dia a dia, de tots
els ciutadans. I el mateix dia elegirem els eurodiputats, per la Cambra de la UE , en uns moments prou
delicats com per a intentar reforçar els més convençuts europeistes que la UE ha de reforçar-se i tirar
endavant.
Per últim, les autonòmiques, en bona part del país, suposa
elegir el segon nivell de les administracions, en un moment clau, per a
aconseguir un nou repartiment de funcions, modificant alguns elements que han
donat mostres d’envelliment i de manca d’equitat, com és el sistema de
finançament, entre d’altres.
Aquesta primera volta, suposa un respir , de cara el futur
,no solament a Espanya sinó a nivell europeu, perquè la por a la inestabilitat
i a l’avenç de forces radicals, està present aquí i arreu de la UE.
El bon resultat del partit socialista és fruit d’haver sabut
aprofitar molt bé, els deu mesos de govern, que han permès demostrar una altra
manera de governar, no solament a nivell intern , sinó també extern. L’encert
en triar un equip potent d’homes i dones per conformar el Consell de Ministres,
ha llençat una imatge d’eficàcia i serietat,
després d’anys de mediocritat i ineficiència. Aquest contrast, ha donat
els seus fruits, i segurament som molts els qui signaríem la continuïtat de
pràcticament tots els actuals membres del Consell Executiu.
I és que “política és pedagogia”, i quan es comparen maneres
de fer i actuar, no hi ha color. El rigor ha de presidir totes les accions de
govern, i la transparència ser norma de la casa. D’aquí, jo crec, els bons
resultats obtinguts per Pedro Sánchez, malgrat ser atacat amb una virulència
impròpia de partits que vulguin governar.
Girada aquesta primera pàgina, toca esperar resultats del 26
de maig, i iniciar la conformació del proper Executiu. No tinc cap dubte que
serà una còpia del que tenim ara, amb algun retoc, per raons obvies de canvis
de destí d’alguns dels seus membres que han d’anar cap altres institucions.
I si important és aquest nou Executiu pel conjunt d’Espanya,
fonamental el considero per a trobar l’encaix de Catalunya, en el nou marc,
obert per aquestes eleccions. Si algú creu que els resultats poden imposar
canvis substancials en les decisions de Pedro Sánchez, s’equivoca. Mai,
trencarà amb l’estat de dret, ni amb els preceptes constitucionals. Ni deixarà
que algú ho faci. Si tothom té clar aquest escenari, es pot avançar en temes
importants, fins a retrobar la normalitat perduda, i aconseguir una millora del
marc competencial i estatutari. Voler anar més lluny, està condemnat al més
rotund fracàs.
Es hora de política fina, assenyada i ben plantejada. Es
poden obtenir importants avenços i millores perquè a l’altra banda hi ha
predisposició. Si anem per aquest camí, en sortirem tots beneficiats. Pretendre
continuar amb decisions unilaterals, és topar amb un mur infranquejable. Crec
que els resultats aquí i allà, facilitaran una nova etapa molt diferent a la
viscuda. El temps ens ho dirà. La primera volta, s’ha tancat amb uns bons
resultats, esperem la segona.
Thursday, May 02, 2019
RECUPERAR EL CAP I CASAL - art. Endavant Digital
RECUPERAR EL CAP
I CASAL.
Dues grans crisis, han colpejat de cop i alhora, les dues principals
institucions catalanes, de manera que el prestigi costosament guanyat, ha
caigut, en ben poc de temps. I és que tots sabem que costa molt més construir
que destruir. En tenim una prova ben palpable a nivell intern de país, i de
ciutat.
Barcelona, al llarg de la història, ha tingut èpoques d’ esplendor i de
decadència, com tantes altres ciutats. Però, si ens centrem en els darrers 40
anys, podem recórrer un fil conductor des de l’abril de 79, amb les primeres
eleccions municipals, fins a dia d’avui. El camí fet, de la mà dels alcaldes
Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, va ser ascendent, fins
arribar a cotes mai assolides, en cap altre moment, posant Barcelona en els
primers llocs de les ciutats, a nivell mundial.
L’arribada de Xavier Trias, va servir per parar el creixement i
l’esplendor, per simplement, viure de l’herència rebuda. El mandat d’Ada Colau,
porta Barcelona a la decadència , i a la pèrdua del prestigi guanyat, amb tants
d’esforços.
S’ha traslladat a Barcelona, el guió seguit per tantes i tantes famílies
rellevants, del país, en les quals, l’avi, creava riquesa, el fill la mantenia,
i el net, la dilapidava. Estem en l’etapa del net ( si voleu, neta). Però,
suposo que tots tenim clar, que uns quants anys més d’Ada Colau, significarien
un desastre per Barcelona.
I perquè ens preocupa Barcelona, als de fora ? Perquè ens dol Barcelona,
als de pobles petits ? Doncs, perquè és el nostre CAP I CASAL. Es la capital
natural, no imposada. Es la capital volguda, estimada i valorada, en la qual hi
trobem tot allò que no podem tenir en un poble petit, ni en una ciutat mitjana.
D’aquí l’interès en voler tenir una capital de primer ordre. També aquí podem
fer nostre, la dita : Si Barcelona va bé, el país, va bé, i a l’inrevés.
Tots baixem o pugem a Barcelona per a multitud de gestions, tràmits, passar
l’estona, visitar-la, o mostrar-la... Veure-la de capa caiguda, mal gestionada
i sense ambició, ens dol, i per això des de quilòmetres lluny, demanem als
nostres segons residents, procedents de la capital, a tots els parents i amics
que hi tenim, que sobretot en les eleccions del dia 26 pensin en qui pot
RECUPERAR BARCELONA COM A CAP I CASAL DE CATALUNYA.
Tenim la Generalitat
en crisis permanent. De moment no podem fer res més que esperar noves eleccions
i recuperar la sensatesa i el bon govern. No sé quan serà, però ara toca pensar
en el que tenim a tocar: les eleccions municipals del 26 de maig i les
europees. Totes dues rellevants, totes dues, justificadores d’anar a votar i
fer-ho per qui ha tingut l’encert i protagonisme d’impulsar la ciutat cap a la
qualitat de vida, i cap a la rellevància, en tots els àmbits i sectors.
Des d’una petita alcaldia, com la que ostento, animo a tots els barcelonins
i barcelonines, a recuperar la capitalitat efectiva perduda i a fer possible
una nova etapa d’esplendor. Ho tenim a la mà, el dia 26 de maig.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President Ajuntament de Borredà ( Berguedà)