Thursday, December 28, 2017
EXERCIR DE CAPITAL - art. El 9 NOu
EXERCIR DE
CAPITAL.
Algun dia, quan l’autogovern hagi recuperat forces i seny, tocarà
replantejar l’organització territorial de Catalunya, per tirar enrere algunes decisions preses,
que no han donat els resultats esperats. De fet, quan una cosa no es fa “quan
toca”, no es pot esperar que els resultats siguin positius.
Catalunya és un país prou petit, com perquè no s’hagi de parcel·lar en
regions o vegueries. Si s’hagués fet, d’immediat, quaranta anys enrere, hagués
tingut la seva lògica, però ara, amb unes molt millors comunicacions viàries, i
l’existència de mitjans tècnics i tecnològics, com per arribar a tot arreu en
qüestió de segons, no té lògica insistir, en una organització territorial
anacrònica, lenta i cara.
Amb 947 municipis, 42 comarques, i ara
8 vegueries / regions( la vuitena creada fa mig any), Catalunya s’ha
omplert de nivells administratius que es superposen a les províncies, i
produeixen uns efectes burocràtics - financers, impossibles de mantenir,
econòmicament parlant. I el mapa no està tancat, com podem veure en la
reclamació del Lluçanès, o l’Alta Segarra, per esdevenir comarques, o altres
peticions per esdevenir vegueries.
En resum, l’eficiència està renyida, amb la parcel·lació del territori i la
creació de múltiples organismes intermedis. Es més, considero que les comarques
no tenen raó de ser, tal com estan funcionant, i haurien de ser substituïdes
per mancomunitats de municipis, amb total llibertat per agrupar-se, com millor els semblés.
Faig aquesta llarga introducció, per explicar les funcions reals d’algunes
capitals de comarca, que com Vic, exerceixen autènticament de capital. No
perquè li hagi tocat ser-ne, com moltes d’altres, sinó perquè fan les funcions
que ha de fer una ciutat, pels seus habitants, i per un ampli “hinterland” que
se’n beneficia.
Sóc un habitual de Vic, des de fa molts anys. De fet, vaig conèixer Vic amb
nou anys, quan durant un any vaig ser el més petit del seminari menor. Després,
tret del cap ser capellà, vaig anar a estudiar a Ripoll i Manlleu. Doncs bé, en
múltiples fòrums, he posat Vic com exemple d’una ciutat que és capital i exerceix
de capital. Un paper similar al de Granollers, Vilafranca, Girona, i en part,
Manresa, per posar uns exemples.
Què vol dir, exercir de capital ? Doncs ,vol dir que totes les
infraestructures, equipaments i serveis, estan pensats per acollir la gent de
la ci
EXERCIR DE
CAPITAL.
Algun dia, quan l’autogovern hagi recuperat forces i seny, tocarà
replantejar l’organització territorial de Catalunya, per tirar enrere algunes decisions preses,
que no han donat els resultats esperats. De fet, quan una cosa no es fa “quan
toca”, no es pot esperar que els resultats siguin positius.
Catalunya és un país prou petit, com perquè no s’hagi de parcel·lar en
regions o vegueries. Si s’hagués fet, d’immediat, quaranta anys enrere, hagués
tingut la seva lògica, però ara, amb unes molt millors comunicacions viàries, i
l’existència de mitjans tècnics i tecnològics, com per arribar a tot arreu en
qüestió de segons, no té lògica insistir, en una organització territorial
anacrònica, lenta i cara.
Amb 947 municipis, 42 comarques, i ara
8 vegueries / regions( la vuitena creada fa mig any), Catalunya s’ha
omplert de nivells administratius que es superposen a les províncies, i
produeixen uns efectes burocràtics - financers, impossibles de mantenir,
econòmicament parlant. I el mapa no està tancat, com podem veure en la
reclamació del Lluçanès, o l’Alta Segarra, per esdevenir comarques, o altres
peticions per esdevenir vegueries.
En resum, l’eficiència està renyida, amb la parcel·lació del territori i la
creació de múltiples organismes intermedis. Es més, considero que les comarques
no tenen raó de ser, tal com estan funcionant, i haurien de ser substituïdes
per mancomunitats de municipis, amb total llibertat per agrupar-se, com millor els semblés.
Faig aquesta llarga introducció, per explicar les funcions reals d’algunes
capitals de comarca, que com Vic, exerceixen autènticament de capital. No
perquè li hagi tocat ser-ne, com moltes d’altres, sinó perquè fan les funcions
que ha de fer una ciutat, pels seus habitants, i per un ampli “hinterland” que
se’n beneficia.
Sóc un habitual de Vic, des de fa molts anys. De fet, vaig conèixer Vic amb
nou anys, quan durant un any vaig ser el més petit del seminari menor. Després,
tret del cap ser capellà, vaig anar a estudiar a Ripoll i Manlleu. Doncs bé, en
múltiples fòrums, he posat Vic com exemple d’una ciutat que és capital i exerceix
de capital. Un paper similar al de Granollers, Vilafranca, Girona, i en part,
Manresa, per posar uns exemples.
Què vol dir, exercir de capital ? Doncs ,vol dir que totes les
infraestructures, equipaments i serveis, estan pensats per acollir la gent de
la ciutat, i d’un ampli entorn territorial. Com més gran és l’ambició, més
capacitat s’ha de buscar en el disseny i projecció d’obres i esdeveniments. A
Vic, els de fora, hi trobem tot allò que no tenim a casa. O ,molt a prop de
casa, i no ens fa res, anar-ho a buscar una mica més lluny. D’aquí la utilitat
de tenir una capital, amb vocació de capital.
Els que hi venim som consumidors, de gastronomia, comerç, cultura, esports,
etc. I ens la fem nostra, amb la naturalitat de qui vol trobar-hi, tot allò que
busca. Es cert que la capital ha de sobre dimensionar alguns serveis, i
pagar-los, però rep, en contraprestació uns beneficis ben evidents, que pot
repercutir en els sectors més beneficiats per aquesta atracció de gent de fora.
I les comunicacions, son fonamentals, per facilitar la capitalitat. Moltes
capitals de comarca, a títol oficial, han perdut la capitalitat “real”, o per
falta de vocació o per desídia històrica, i han motivat un nou mapa de
capitalitats molt més reduïda. A la pràctica, Catalunya no té més d’una dotzena
i mitja de capitalitats autèntiques. Vic, n’és una, però com en tot, no s’hi
val a viure de renda, sinó a batallar contínuament per seguir en el pòdium. Un
altre dia, parlaré d’alguna batalla en l’àmbit cultural que podria / hauria de
millorar considerablement per donar els serveis que els de fora, busquem i
volem.
utat, i d’un ampli entorn territorial. Com més gran és l’ambició, més
capacitat s’ha de buscar en el disseny i projecció d’obres i esdeveniments. A
Vic, els de fora, hi trobem tot allò que no tenim a casa. O ,molt a prop de
casa, i no ens fa res, anar-ho a buscar una mica més lluny. D’aquí la utilitat
de tenir una capital, amb vocació de capital.
Els que hi venim som consumidors, de gastronomia, comerç, cultura, esports,
etc. I ens la fem nostra, amb la naturalitat de qui vol trobar-hi, tot allò que
busca. Es cert que la capital ha de sobre dimensionar alguns serveis, i
pagar-los, però rep, en contraprestació uns beneficis ben evidents, que pot
repercutir en els sectors més beneficiats per aquesta atracció de gent de fora.
I les comunicacions, son fonamentals, per facilitar la capitalitat. Moltes
capitals de comarca, a títol oficial, han perdut la capitalitat “real”, o per
falta de vocació o per desídia històrica, i han motivat un nou mapa de
capitalitats molt més reduïda. A la pràctica, Catalunya no té més d’una dotzena
i mitja de capitalitats autèntiques. Vic, n’és una, però com en tot, no s’hi
val a viure de renda, sinó a batallar contínuament per seguir en el pòdium. Un
altre dia, parlaré d’alguna batalla en l’àmbit cultural que podria / hauria de
millorar considerablement per donar els serveis que els de fora, busquem i
volem.
# posted by joan roma cunill @ 11:17 PM 
