Friday, December 08, 2017
170.000 PERSONES, EN LLISTES D'ESPERA - art. Regió 7
170.000 PERSONES,
EN LLISTES D’ESPERA.
Mentres alguns prometen el paradís, altres viuen un autèntic infern, a
l’espera de ser operats, d’alguna de les dolències que pateixen. Acabo de tenir
accés, a un extens informe sobre la situació de les llistes d’espera ,en
matèria quirúrgica, a Catalunya. No solament no han baixat, respecte de l’any
passat, sinó que han sofert un increment d’un 3,4%. En resum, 170.000 persones,
esperen a ser operades, a dia avui.
A aquesta xifra, caldria afegir-hi dotzenes de milers de pacients, a
l’espera de visita amb especialistes, per ser degudament estudiats i avaluats,
com per ser derivats cap a les llistes d’operacions, o cap altres, sectors de
la medicina.
Segur que tots coneixem, en el nostre entorn familiar, d’amistats o companys
de treball, casos de mesos i mesos d’espera, per analítiques determinades o per
altres accions mèdiques. En conjunt, podem dir que l’àmbit de la salut, ha
sofert un clar retrocés, respecte de com funcionava , anys enrere. De fet, es
posa la data de 2010, com inici de les fortes retallades, en sanitat, d’on
provenen els mals actuals.
I a tot plegat, s’hi suma, la deserció de milers de professionals cap
altres països, especialment França i Alemanya, on son ràpidament contractats, i
molt apreciats per la dedicació i bona praxis que practiquen. La majoria
d’ells, ja no tornaran.
Informes de situació com aquest, haurien de fer veure, la urgent necessitat
de retornar a la normalitat, i fer de la qualitat de vida, l’eix central de
l’acció política, i de la preocupació de ciutadans i governants.
Parlant amb professionals de CAP’s , Ambulatoris i Hospitals, es detecta el
desànim i la falta d’esperança, en un redreçament immediat de la situació. I,
tant mateix és el que hauríem d’estar reclamant, a tots els partits, com un
dels principals punts en els seus programes electorals.
I ara parlo de la situació sanitària, però entrar en la de la dependència,
és donar un cop més de volta i comprovar l’asfíxia total, en matèria d’ajuts i
tràmits. La degradació en les tramitacions ha estat progressiva i constant, any
rere any, fins el punt de quedar fora la major part dels possibles
beneficiaris. A més, la complexitat i lentitud fa que si les ajudes arriben,
solen fer-ho, quan ja és massa tard. La impotència d’aquestes famílies és
total, perquè no veuen la fi d’aquest sistema, fet per sembrar de problemes
tots els afectats.
Si abans parlava de llistes d’espera, en operacions quirúrgiques, ara
podria parlar de les llargues, llarguíssimes llistes d’espera, per entrar en un
centre socio-sanitari. Tenir a casa, sense les condicions adequades, a persones
amb dolències greus, converteix l’existència, en una carrera d’obstacles, sense
termini previst. Pregunteu al vostre entorn, els casos existents, i comprovareu
la gravetat de la situació. I fa més de cinc anys, estan congelats, els fons
per a nous convenis entre Generalitat i residències per a la gent gran, per tal
de facilitar a persones amb pocs recursos, el seu acolliment.
En resum, quan parlem de política, quan parlem d’impostos i del seu destí,
hem de pensar en unes prioritats clares i contundents. Les primeres, son
garantir una mínima qualitat de vida, i la resta , passa a ser secundari. Estem
a les portes d’unes noves eleccions al Parlament, de les quals n’ha de sortir un
nou govern. Mirem programes, mirem passat i present dels partits que es
presenten, i demanem-nos qui pot garantir aquestes prioritats, i obrem en
conseqüència. Estem ja cansats que un únic tema, amagui tots els altres, i
vulgui fer oblidar l’acció de govern, amb àmplies, profundes i greus retallades
als serveis bàsics elementals. Es hora, de proposar Solucions, no repetir
conflictes.
# posted by joan roma cunill @ 11:14 PM 
