Tuesday, December 19, 2017
EL MAL CAUSAT - art. blogesfera socialista
EL MAL CAUSAT
Si una cosa s’ha fet evident, en aquests darrers anys, és el profund mal
causat per les actuacions del PP, en el passat . Fins aleshores eren normals
les desavinences, desencontres i conflictes entre el govern central i el de la Generalitat. Passa
aquí, i passa arreu del món. Peticions no ateses, o no en la seva totalitat,
interpretacions de competències, problemes de prioritats, de protocol, etc.
Sempre n’hi ha hagut, i sempre n’hi haurà, però on es va donar un salt
qualitat, fou en la campanya contra l’Estatut, com a via per atacar el govern
socialista a Madrid, i de pas, quedar bé en un bon nombre de territoris
d’Espanya.
Parlo de dotze anys enrere. En aquest període han passat moltes coses, i
poques de positives, pel que fa a reparar el dany causat. Al contrari, des
d’aleshores, cada desencontre servia per ampliar el conflicte i fer-lo
irresoluble, pensant uns, des de Madrid que la cosa no aniria a més, i aquí,
fent-lo servir per agafar aire i impuls de cara a justificar passos cap a la independència.
No hi ha res pitjor que no voler veure, ni voler sentir les veus crítiques
que advertien sobre aquest “desafecte”creixent, fins convertir-lo en una
realitat potent i evident. S’han deixat passar oportunitats clamoroses per a
poder reparar els danys, i no s’han aprofitat, és per aquest motiu que el
memorial de greuges és dens i difícil de resoldre.
Els principals punts, s’han resumit en 45 reclamacions, presentades per
Artur Mas, primer, i posteriorment Puigdemont, com a mostra de la impossibilitat
de resoldre-les, i com a justificació per decidir marxar. La resposta ja la
coneixem, i no per això, no se n’ha de
parlar. Al contrari, s’han d’estudiar i donar-hi resposta, si volem refer els
danys causats i intentar retornar a la via del diàleg.
Aquestes 45 reclamacions, han estat estudiades per Miquel Iceta, i se les
ha fet seves, gairebé en la seva totalitat, de manera que considera que
d’aquestes, 30 poden ser resoltes en un primer any de nou govern, si les dues
parts s’hi apliquen degudament. Es més, aquest és un dels compromisos
prioritaris que ha pres, de cara els primers mesos de nou govern si aconsegueix
presidir-lo.
I per aquí caldria començar. Es a dir, per a retornar a la normalitat,
s’han de reconèixer els errors comesos, i reitero que per part del Madrid
polític, el Madrid en tant que govern central del PP, ha estat un govern nefast
a l’hora de desactivar conflictes i promoure les bones relacions. Al contrari,
la prepotència i les males formes han estat a l’ordre del dia, i això ha incrementat
notablement les files dels qui han esdevingut independentistes, més per anar
contra el govern central, com per pròpies conviccions.
Si es vol normalitzar el país, s’han de reconèixer les justes
reivindicacions i en el conjunt de les 45 reclamacions, hi ha un element
central de solució. A partir d’aquí, fons i formes han de ser canviades de
manera radical. No es poden tolerar posicionaments prepotents, menyspreus
reiterats, o discriminacions en matèria d’inversions i finançament. Som hereus
del mal causat pel PP, però també hem de fer autocrítica davant actuacions molt
poc encertades dels governs de la Generalitat. De l’actual i dels anteriors. Si
entre tots, fem aquest esforç de crítica i reconeixement mutu d’errors, podrem
entrar a resoldre els conflictes de manera dialogada, mitjançant el pacte.
Tenim l’oportunitat el 21 D. No vulguem continuar aventures impossibles, i
busquem sortides viables. En Miquel Iceta, les ha exposat a bastament. Ara toca
posar-les en pràctica.