Joan Roma

ESCONS BUITS.

Suposo que en aquests mateixos instants, hi deu haver mitja dotzena de periodistes, preparant algun llibre sobre els aspectes principals del procés independentista, que serviran a les generacions futures per saber ,què i com han succeït les coses. Hauran de ser llibres consistents i de gruix volum, a la vista de centenars de fets increïbles, impensables, extraordinaris, per com es varen dur a terme.

Però, han de ser llibres inacabats, a l’espera de nous capítols d’aquest procés interminable, que té els seus protagonistes principals, repartits en diversos indrets, de Catalunya, Espanya i Bèlgica. I venen capítols, realment sorprenents, molt més dels que hem viscut, fins ara. M’explico.

La major part dels dirigents del procés, han demostrat un nul coneixement del poder d’un Estat. Ells que volien crear-ne un a Catalunya, no tenien en compte el poder , a nivell intern i extern que dona ser un Estat. Si , a més aquest Estat, és la dotzena potència mundial i la quarta de la UE, se li ha de tenir un respecte, encara més gran, per com pot reaccionar, i pels recolzaments externs que pot recollir.

A tot plegat, s’hi varen afegir unes improvisacions, uns muntatges, unes decisions, que mostraven total menyspreu per l’estat de dret, pensant que res podia parar els seus projectes i objectius. Santa Ignorància ¡¡¡¡ Hem vist la reacció de l’Estat, i estem veient el poder de l’estat de dret, que no és ben bé el mateix. Una vegada iniciat el camí dels Tribunals, ni l’Estat, pot aturar o desviar el trajecte que han iniciat. De manera lenta, però inexorable, la via judicial va fent el seu camí. I és impredictible avaluar el resultat final. Simplement podem dir que serà contundent.

Què vull dir amb això ? Doncs, que alcaldes, llevats per les ganes de quedar bé, per seguir els passos d’alguns dirigents nacionals o locals, o per ganes de notorietat, seran portats davant dels tribunals per retre compte d’acords, signatures de decrets, finançament de campanyes, etc, etc, duts a terme, en recolzament al procés.

Vull dir també que els quatre membres de la Mesa del Parlament, amb la presidenta Forcadell,  que varen rebre 7 ( set) requeriments del Tribunal Constitucional, per no permetre posar en l’ordre del dia, punts considerats anticonstitucionals, o per no posar a votació ,propostes de lleis il·legals, seran jutjats i més que previsiblement condemnats a dures penes d’inhabilitació i molt probablement de presó.

I igual sort tindran els membres del Consell Executiu amb Puigdemont, al capdavant, oimés quan ha fugit de la Justícia, de manera que la seva anada a presó és més que previsible, tant bon punt posi el peu en territori espanyol, a banda, d’una segura llarga inhabilitació per a càrrecs institucionals.

Tots aquests previsibles efectes, d’un procés increïblement presidit per la improvisació, pel desconeixement del poder de l’estat de dret, per la inconsciència de creure que estaven per damunt del bé i del mal, portaran a una situació inèdita en el Parlament de Catalunya. Dels 135 escons amb que compta la Cambra Catalana, en poden quedar una quinzena de buits, per no poder prendre possessió del càrrec ,els seus titulars. Tots els candidats, sotmesos a la via judicial, difícilment podran jurar el càrrec i exercir les funcions de diputat. I si l’assumeixen, es poden trobar en qualsevol moment, haver de comparèixer davant del tribunal corresponent i esperar sentència, de manera que el càrrec tindrà un caràcter clarament provisional.

En el cas d’escons ocupats, però sense comparèixer, no poden exercir el dret de vot, per quan la delegació de vot només està previst pel Reglament, en casos molt estrictes i puntuals, lligats a una malaltia o a la maternitat. En cap cas, per estar a la presó. Això obligaria a deixar l’escó, i fer córrer la llista, cosa que han de començar a preveure tant ERC com Junts x Catalunya. A no ser que vulguin mostrar el seu desacord amb els resultats, deixant sense ocupar tots els escons buits. Si estan a la oposició, s’ho poden permetre. Temps al temps, encara en veurem de més grosses de les vistes, fins ara.