Friday, December 29, 2017
RES , SERÀ IGUAL - art. Regió 7
RES, SERÀ IGUAL.
Poques coses han canviat, a nivell electoral, si mirem només els resultats
en percentatges i en número de vots, entre independentistes i no
independentistes. Precisament, aquesta polarització extrema, ha provocat la
concentració de vot, en els extrems i no han permès emergir els qui , com el
PSC, volien convertir-se en pont entre uns i altres. La tercera via, o com li
vulguem dir, ha fracassat per culpa de la crida a sentiments territorials, en
comptes dels propis de dretes – esquerres. S’ha votat més amb el fetge que no
pas amb el cor o el cervell.
Però, si bé, a nivell electoral, els resultats son molt semblants als
anteriors, a partir d’ara, res, serà igual. No ho serà, perquè tothom ha vist
els resultats de la deriva independentista, i ha aparegut la realitat crua i
dura, després de multitud de mentides i enganys. Ja ningú podrà creure en una
imaginària independència, sense sortir de la UE , perquè tothom ho ha deixat clar. Ja ningú
podrà pensar en la viabilitat econòmica, quan ningú posaria cinc cèntims, per
finançar un nou estat, com cap país del món, reconeixeria una nova realitat,
que no fos consensuada amb l’Estat corresponent.
Com tampoc es pot continuar enganyant, en un fet, tant evident com que la
independència no compta amb una majoria interna, a nivell de Catalunya, i ja
cap nou govern podrà parlar en nom del “poble català”, si vol tirar per camins
anticonstitucionals.
Hi ha més, però. Es impensable la repetició de fets tant greus i insensats
com que la Mesa
del Parlament, pugui tornar a vulnerar el Reglament, o l’Estatut d’Autonomia.
L’article 155, ha
vingut per quedar-se si en algun moment es volen repetir situacions com les
viscudes. El 6 i 7 de setembre es va produir un cop d’estat civil en el
Parlament, vulnerant Reglament, Estatut i Constitució. Si ara, els partits
independentistes volguessin repetir un fet semblant, saben que d’immediat
s’activaria el 155, per restablir la legalitat.
El mateix passaria, en el cas de que el nou govern, sigui quin sigui,
volgués imposar noves lleis, contradictòries amb els preceptes de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya o amb la Constitució.
Per a qualsevol proposta de canvis estatutaris, fa falta els
dos terços del Parlament. Es a dir, es requereixen noranta dels cent
trenta-cinc diputats, i qui cregui que amb setanta, ho podrà fer, s’equivoca.
Igualment s’equivoca Puigdemont, i els seus ex consellers, si creu que pot
posar condicions al seu retorn. El govern central pot tenir poder sobre la Fiscalia , però no en té
cap sobre els jutges. Aquesta és una d’aquelles llegendes urbanes, en que molta
gent creu que una trucada, un gest del govern central, pot aturar, modificar o
suspendre una acció judicial. Van molt errats. Al contrari, una intervenció
“política” sobre els jutges, podria comportar una acció judicial contra qui ho
intentés. Com en tots els àmbits, pot haver-hi algun jutge procliu a fer
favors, però la immensa majoria son independents. Independents, i conscients
que representen la Legalitat
, en majúscula. El jutge del Suprem que té aplegades les causes, n’és un
exemple de manual.
Així, doncs, ningú esperi pactes extrajudicials, ni decisions estranyes.
Els quatre membres de la Mesa
del Parlament, aniran a judici, i tenen tots els números per ser condemnats, a
penes contundents. Recordo que varen rebre set requeriments del TC, sense
fer-ne cas. O fins i tot, fent ostentació dels incompliments. I Puigdemont i la
resta d’ex consellers, amb la resta de protagonistes de la vulneració de
l’estat de dret, tenen l’absoluta seguretat que seran jutjats i condemnats, en
funció dels delictes provats, en el transcurs dels judicis pertinents. I el
mateix succeirà amb tots aquells alcaldes que varen vulnerar les lleis vigents.
Res serà igual, en aquesta nova legislatura que iniciarem d’aquí a pocs
dies, amb la constitució del nou Parlament. Els qui , en el passat, jugaven a
superar els límits legals, i a creure que res els podia parar, han vist les
eines que té l’estat de dret. Un estat de dret que no depèn de qui estigui en
el govern central sinó d’aplicar les obligacions constitucionals, mani qui
mani. Els partits independentistes han guanyat en escons, poden governar.
Endavant, doncs, però tenint present que sortir de la legalitat produeix els
efectes que hem vist i veurem properament.