Wednesday, December 13, 2017
NO MÉS INVENTS - art. blogesfera socialista
NO MÉS INVENTS.
Si una prioritat hem de tenir tots els catalans, és evitar, nous invents.
Noves proves d’astúcia, nous episodis històrics, o moments èpics. Hem esgotat,
tots els que podia tenir el país, en els propers cinquanta o cent anys. De fet,
quan les generacions futures estudiïn aquesta època, quedaran bocabadats, de
quants invents, s’han dut a terme, buscant un objectiu que tots els
protagonistes, sabien, inassolible.
Del 21 D, n’ha de sortir una solució i no, un nou problema. No ens el podem
permetre. Aquests dies, llegeixo les repercussions immediates , en matèria
econòmica i és molt preocupant tot el que passat, per molt que s’hagi volgut
tapar una part dels danys. Però, la realitat és molt més dura del que molts
crèiem, i tot indica que pot empitjorar si del 21 D, no en surt una solució
clara i immediata.
A la vista de les enquestes, res està escrit, ni es pot confirmar com
segur. Hi ha una enorme volatilitat en el vot, i un gran nombre d’indecisos, a
cada banda de l’espectre electoral. Però, de la banda dels independentistes,
els interrogants son enormes, i d’impossible predicció. Tenim ERC, amb el seu
cap de llista a la presó, i amb unes previsions més que raonables de ser
condemnat a penes, difícils de quantificar, a dia d’avui, però que permeten
imaginar la impossibilitat d’accedir a cap càrrec institucional, de forma
immediata. D’aquí que hagi delegat en Marta Rovira, les funcions de cap de
cartell. Però, ens assabentem, avui mateix que ella també està investigada, i
possiblement imputada, en la causa general. Qui prendria el relleu ? No ho
sabem.
Pel cantó de Junts x Catalunya, les incerteses son tant o més grans, amb un
Puigdemont i altres ex consellers a Bèlgica, sense poder tornar, i amb les
incògnites de si podrà o no accedir al càrrec de diputat, i per tant poder
optar a una possible presidència. No sembla pas viable, ni per part d’ell, ni
per part dels que l’han seguit en aquesta aventura. Qui prendria el relleu ? No
ho sabem.
Així, doncs, per la banda independentista, qualsevol dels resultats,
planteja dubtes impossibles de resoldre a dia d’avui, però en tot cas ,no
permeten augurar cap mena de viabilitat a formar govern. L’opció de campanya
que han assumit és la de plantejar les eleccions com si fossin un plebiscit per
poder continuar la batalla, on l’havien deixat, però això ja hem vist que és
impossible. No hi ha cap opció a seguir vulnerant l’Estatut d’Autonomia i la
Constitució. Aleshores, què fer ? Ni ells mateixos no ho saben. Tot el procés
ha estat ple d’improvisacions i plantejaments falsos, de manera que tornen a
fer-ho, a l’espera de no se sap quina sortida.
Arribats al punt on estem, s’ha de fer un gran esforç, també per part dels
indignats amb el comportament del govern central, per elegir un Parlament, amb
capacitat per confeccionar un govern estable. Ara i aquí, l’estabilitat la pot
donar Miquel Iceta perquè no busca revenges, ni retrocedir a temps immemorials,
sinó a curar ferides i fer oblidar els temps recents. Sense vencedors ni
vençuts, procurant portar la normalitat a un govern destinat a posar en ordre
tot el país. L’opció de C’s, en aquest moment, seria un error, per quan volen
trinxar massa coses i fer pagar pels greus errors comesos. Això suposaria
allargar el conflicte i mantenir dos bàndols en el país, cosa totalment
contraproduent. Toca girar pàgina el més aviat possible, i deixar als tribunals
resolguin els delictes comesos. I més tard, amb el país normalitzat, segurament
caldrà buscar indults per alguns dels protagonistes, dels darrers temps.
Però, ara i aquí, toca mirar endavant i deixar les batalles inútils, per
dedicar els esforços a recuperar la normalitat, i el prestigi perdut. Es hora
de Solucions, és hora de Miquel Iceta, al capdavant del país.