Wednesday, December 20, 2017
UN VOT DECISIU. UN MOMENT HISTÒRIC - art. Blogesfera socialista
UN VOT DECISIU, UN MOMENT HISTÒRIC.
Des de l’atalaia que suposa el càrrec d’Alcalde, he pogut comprovar els
greus efectes de l’anomenat procés sobiranista. Portem 5 anys, d’absoluta falta
de govern efectiu. Cap gran projecte, cap gran decisió, cap pla d’inversions
sobre el territori, s’ha dut a terme, a l’espera d’una imaginària independència
que tots els responsables de la Generalitat, diputats del Parlament, inclosos,
sabien era impossible d’assolir.
S’han parat milers de tràmits, s’han paralitzat milers d’inversions, per
manca d’acció de govern. He comprovat la inutilitat de dotzenes de gestions
davant les principals conselleries de la Generalitat, sense cap resultat
positiu. Això aquí, a Borredà, però el mateix puc dir de tots i cadascun dels
947 municipis de Catalunya. Es tot un país, que ha estat parat, a l’espera d’una
desconnexió impossible. El dany causat és enorme, però el més preocupant, és
pensar en un possible allargament d’aquesta provisionalitat.
Demà, tenim la gran oportunitat de canviar de rumb, i posar en marxa la
maquinària de govern. La feina serà gegantina, perquè atrapar 5 anys perduts,
costarà un immens esforç, però almenys ens posarem en marxa. Ha d’haver-hi un
govern amb gent de gran capacitat i entusiasme per posar els temes al dia, i planificar
de cara el futur. Ha d’haver-hi un govern auster, rigorós i molt actiu per aprofitar
totes les oportunitats, per impulsar projectes del passat, i elaborar-ne de
nous. Ha d’haver-hi un govern que es posi en sintonia amb els ajuntaments, no
per fer-los servir com a cavall de batalles inútils, sinó per anar junts en
temes tant prioritaris com la creació de llocs de treball, millora d’infraestructures,
equipaments i serveis.
Es increïble tot el que hem vist i patit en aquests anys. S’han suprimit
totes les ajudes als ajuntaments, en temes tant rellevants com les inversions
del PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya), s’han eliminat els ajuts
a serveis com escoles – bressol, escoles de música, i molts altres, a banda de
reduir al mínim els de beques – menjador , transport, nous convenis amb residències de gent gran, o centres
de dia. I ja no diguem els enormes retards en tot el que fa referència a
atenció mèdica. Es inútil reclamar, exigir o demanar perquè a l’altra banda no
hi ha ningú que escolti ni actuï en conseqüència. Tant greu és , el moment en
que estem. I quan dic estem, puc dir, estàvem, no fos que algú, ara volgués
donar-ne la culpa, al 155.
Demà, és un dia històric, pel que pot tenir de revulsiu i decisiu per
tancar una de les etapes més negatives de la nostra història col·lectiva i
obrir-ne una de nova, amb grans esperances de futur. Necessitem un lideratge
clar i ferm, preparat per fer front a aquest immens repte de posar el país en
marxa, i alhora que es resolen les necessitats diàries, reclama solucions per
temes històrics. Si algú té algun dubte, que llegeixi o escolti les propostes
de Miquel Iceta. Es l’home oportú, pel moment precís. Demà ho podem fer
possible.