Saturday, December 16, 2017
L'HOME OPORTÚ - art. Regió 7
L’HOME OPORTÚ.
Es impensable, obrir una nova etapa, el 21 D, continuadora de cinc anys, de
total inoperància del govern de la Generalitat.
El
Les alternatives son poques, però existeixen. Tot indica una certa
estabilitat del vot independentista, amb alts i baixos, entre ells, però , en
canvi una molta alta participació, suposaria un clar recolzament als partits
constitucionalistes, entre els quals el més beneficiat, seria el PSC.
Aquest partit, ha fet la travessia del desert, deixant pel camí ,un bon
nombre de militants, simpatitzants, i per suposat, votants. Però, com en totes
les crisis, si se saben assumir i reconduir, al final se’n surt reforçat, i és
el que ha succeït.
No era fàcil, encarar un debat i un repte com el d’haver de triar entre
fidelitat a la legalitat vigent, o trencar-la i afegir-se a la deriva
independentista. Els partits socialistes, no son nacionalistes, per definició.
Seria un oximoron , per quan l’internacionalisme és la seva raó de ser,
entenent que res no es pot canviar, sinó és sumant esforços amb la resta de
països del món.
I més ara, amb la globalització general, de tots els àmbits de la vida
humana. Es així, com el PSC, manté el seu catalanisme fundacional, al costat de
la participació en els afers d’Estat, i del conjunt de la UE , en cooperació amb el PSOE.
Cap gran canvi a Catalunya es podrà fer, sense el concurs dels partits
estatals, i tenir al costat el partit alternativa al PP, és una garantia de
poder-los dur a terme.
No estranyin els atacs per totes bandes que ha rebut Miquel Iceta, com a
cara visible del nou socialisme, sorgit de la travessia del desert. Es l’home
oportú, en el moment precís, per trencar la dinàmica independentista –
constitucionalista, que pot presidir un govern transversal, dedicat a posar
llei i ordre, a un país devastat per anys de divisió i inoperància.
Com alcalde, he constatat el dany institucional causat a totes les
administracions del país, per culpa d’un govern que només tenia una idea al
cap, i deixava el govern en mans de tècnics per mantenir-lo en via estable, i prou.
Cap gran projecte, cap gran canvi, solament esperar què deparava el futur.
Més de tres mil empreses han marxat, centenars de milers de comptes
traslladats, inquietud en tots els sectors del país, trencaments familiars,
dubtes sobre el futur...planen sobre els propers temps. Cal reaccionar i fer-ho
de forma ràpida i eficient.
Dels presidenciables reals i possibles, tenim el més preparat i disposat a
afrontar el repte de pacificar el país, curar i cosir ferides, recuperar el
temps perdut i obrir una nova etapa, d’exigència de solucions en la relació
Catalunya – Madrid, i de generar bon govern, a nivell intern.
La figura de Miquel Iceta, s’ha consolidat, i ha aparegut com la més sòlida
i preparada, no en va ha estat quaranta anys, en totes les línies d’activitat
política: ajuntaments, govern central, govern de la Generalitat , Parlament
de Catalunya, i UE. Toca posar ordre i serietat en l’acció de govern. Pot
conformar un potent equip, i ser capaç de recuperar el prestigi perdut, a més
d’aconseguir els canvis legislatius necessaris per assolir l’encaix que
Catalunya, no té , a nivell estatal.
Estem a les portes d’un dels moments més decisius i rellevants de la nostra
història i no s’hi val a emprendre noves aventures, sense cap possibilitat
real. Les possibilitats de recuperar el temps perdut, hi son, i el d’iniciar
una nova etapa, ambiciosa i exigent, la tenim al davant, encapçalada per Miquel
Iceta. Qui l’hagi seguit al llarg de tota la seva vida, o en aquests dies de
campanya ho ha pogut constatar. Es l’home oportú, en el moment precís. El dia
21 D, tindrem la resposta, en la qual tots hi podem participar.
# posted by joan roma cunill @ 12:31 AM 
