Thursday, December 28, 2017
TABARNIA - UNA OCURRÈNCIA ? - art. Blogesfera socialista
TABARNIA – UNA
OCURRÈNCIA ?
Tots els estimats lectors, ja deuen estar al cas del darrer fenomen
polític, sorgit dels resultats del 21 D, i que omple pàgines i tertúlies, a
falta de novetats, en altres àmbits. Per si algú encara no se n’ha assabentat,
es tracta d’una proposta, de creació d’una nova Comunitat Autònoma que aplegui
les comarques costaneres de les províncies de Tarragona i Barcelona, en les que
varen guanyar els partits constitucionalistes. D’aquí el nom de Tabarnia, i la
seva ordenació territorial en Alta i Baixa Tabarnia....
En total, una desena de comarques, amb una clara majoria d’habitants,
dintre de Catalunya, i un percentatge de PIB, majoritari, de totes , totes.
Aquest territori es proposa aconseguir la independència de Catalunya, per a
continuar dintre d’Espanya,...
Una ocurrència, com tantes altres, però que em porta a reflexionar sobre la
realitat concreta del nostre país, i com de fàcil és remoure els baixos
instints, si algú està interessat, en despertar la bèstia ,que molts porten a
dins. Ara mateix, tothom pot comprovar com de fàcil ha estat trobar enemics
externs, convertir un govern central, en mans, del PP, en un enemic ( no en un
adversari), i per generalització, convertir l’odi a un partit, en un odi a tot
un país: Espanya.
Igual de fàcil, ha estat, dividir
els catalans, en bons i dolents, en funció de si lluitaven per la
independència, o apostaven per continuar dintre d’Espanya. Que l’opció
independentista fos viable, o no, no importa. Es qüestió de fe, no de realitat.
I la fe, no es discuteix, s’hi creu o no s’hi creu, i qui no hi creu, és un
infidel, un no patriota. Així estem, i així podem continuar, sinó hi ha una
forta reacció, en contra.
Però, volia reprendre el fil del principi, quan en moltes de les reunions
d’alcaldes del partit socialista, parlàvem de solidaritat territorial, de
repartiment de beneficis i càrregues fiscals, de coordinació i subordinació, en
matèria d’equipaments i serveis, etc. Tots teníem clar, el principi de
solidaritat territorial, per això militem en el partit socialista, i tots tenim
clar que per poder repartir, primer has de crear riquesa, sinó poca cosa pots
repartir.
Posats aquests principis en els governs municipals, i en la Diputació de Barcelona,
quedava clar que les comarques més pobres, havien de rebre més ajuts, que les
més riques. I així s’ha fet, en els 34 anys de govern socialista a la Diputació de Barcelona,
i així es manté, de moment. Però, els debats entre alcaldes i diputats, eren
interessants pel que tenen de comparació amb el conflicte Catalunya – Espanya. M’explico.
El Berguedà, amb 40.000 habitants, representa un 0,54% de la província de
Barcelona, de manera que li tocarien el 0,54 % dels ajuts de la Diputació. Doncs
Bé, doncs, aquesta ocurrència de Tabarnia, pretén posar sobre la taula, la
contradicció interna que tenen tots els nacionalismes. Vull per a mi, el que és
meu, i no vull compartir amb altres el que produeixo, encara que siguin els
altres, els que m’ho comprin. Portat a l’absurd, aquest nacionalisme excloent,
podria portar Catalunya, a la divisió interna, i ajuntar les comarques riques,
deixant les pobres, a la seva sort.
Si sempre he batallat per mantenir el poble de Borredà i la comarca del
Berguedà, dintre de la província de Barcelona, és perquè sé que en sortim
clarament beneficiats. El dia que la vegueria de la Catalunya Central
fos una realitat, hi perdríem un cinquanta o seixanta per cent dels recursos.
La unió fa la força , i la divisió ens porta a la ruïna. Això és la crua
realitat, a nivell de comarca, de regió, d’estat, i de la
UE. Els
# posted by joan roma cunill @ 1:39 AM 
