Sunday, December 17, 2017
PODER OSONENC - art. El 9 Nou
PODER OSONENC.
Resulta curiós, el poder d’algunes comarques, en relació a d’altres, més
poblades o fins i tot més potents, a nivell econòmic, i en canvi no tenen la
representació política, que podrien o haurien de tenir. I és que, tot depèn del
posicionament de la capital, per una banda, i dels lideratges personals , a
cada partit, per l’altra.
Durant uns anys, vaig estar de diputat – adscrit a la comarca, per part del
partit socialista, a falta d’un diputat propi, però de seguida es va corregir
aquesta mancança territorial, amb l’entrada d’Antoni Noguer, Flora Vilalta,
Sergi Vilamala, i més recentment, Marta Moreta, que repeteix a la llista, ben a
prop de Ramon Espadaler ( Units per Avançar), tots dos, amb clares opcions de
formar part de la nova legislatura del Parlament de Catalunya.
Altres partits han actuat de manera similar, i els principals , sempre han
tingut, com a mínim un representant de la comarca, i en alguns moments, fins i
tot un parell. I això em porta a comentar, la importància de tenir representants
directes, davant la principal institució del país.
Qui millor pot parlar de casa seva, és qui hi viu i té contacte permanent
amb les institucions, entitats, associacions, clubs, etc, del territori. I no
descobreixo res de nou que “qui no plora, no mama”, o qui no reclama, no rep
l’atenció que mereix, especialment en uns moments de vaques flaques, en que hi
ha moltes demandes, i poques disponibilitats financeres per a resoldre-les.
Puc donar fe, després de quatre legislatures, exercint de diputat, que la
constància i la insistència, sol tenir premi, i pot costar, però si les
peticions son raonables, s’acaben aconseguint. Quan volto per la capital o la
comarca, em vaig fixant en peticions fetes, que varen costar anys i anys, de
reclamacions, però que al final s’acabaren duent a terme. El Museu Episcopal de
Vic, n’és un exemple clar. Qui no recorda el vell edifici ? Qui no recorda les
llargues i complicades gestions i tràmits per aconseguir enderrocar-lo i fer-lo
nou ? Qui no pot estar legítimament orgullós del resultat obtingut ?
Fa uns mesos vaig visitar Sant Pere de Casserres, un esplèndid monument, en
pèssim estat, una trentena d’anys enrere i que ara exhibeix un aspecte
magnífic, gràcies a les intervencions del Consell Comarcal i la Generalitat , després
de múltiples actuacions parlamentàries. Podria formular-ne una llarga llista
més, però amb aquests dos, es pot exemplificar la rellevància de tenir
representants parlamentaris, que actuïn en dos nivells diferents, però
complementaris, alhora.
Tot diputat/da, ha de vetllar pel conjunt del país i ser present en
comissions sectorials, on es tracten temes genèrics, i generals, i alhora, fer
de diputat/da territorial per portar al Parlament els temes de la comarca, i
tornar amb les solucions més adients, ni que sigui, després d’anys de treball.
A nivell de partit socialista, aquesta vegada Osona, tindrà dos
representants, en la persona de Marta Moreta, molt activa en la legislatura,
complicada, enrevessada i curta que hem tingut, i un segon , en la persona de
Ramon Espadaler ( procedent de l’antiga UDC, i ara dirigent d’Units per
Avançar).
Permeteu-me, unes ratlles a favor d’aquest acord entre les dues forces
polítiques, perquè n’he estat un ferm defensor, per dos motius clars. El
primer, destinat a ampliar la representació i la base de votants, en un ampli
espai de centre – esquerra. El segon ,per la incorporació de persones
consistents, preparades, i amb capacitat per assumir reptes de futur,
rellevants.
Vaig coincidir dues legislatures amb Ramon Espadaler, en tant que adversari
polític, però amb una magnífica relació de respecte i treball mutu. Eren temps,
d’amplies majories absolutes de CiU i la prepotència , era marca de la casa.
Amb ell la relació era fluida i profitosa, guanyant-se el respecte i col·laboració
dels grups d’oposició, molt diferent de les relacions amb altres diputats i
consellers. Per això, considero clarament positiu l’acord, i augmentarà el
poder osonenc, en el Parlament. Ho veurem ben aviat.
# posted by joan roma cunill @ 12:40 AM 
