Friday, December 22, 2017
SENSE TERME MIG - art. Nació Digital Solsona
SENSE TERME MIG.
Per si algú tenia dubtes, ha quedat demostrat que en grans confrontacions,
on imperen les emocions i sentiments, no hi ha lloc pel terme mig. Ni per ponts
de diàleg, ni per terceres vies. O estàs en un bàndol, o en un altre, entre
mig, no hi ha espai suficient per convertir-te en àrbitre de la situació.
Ho dic, per deixar clar el sentiment de frustració, davant la magnífica
campanya de Miquel Iceta, buscant un terme mig, des d’on poder maniobrar per
retornar una certa normalitat al país. El país està tant crispat, tant
tensionat i tant revoltat per tot el que ha passat en els darrers mesos, que ha
votat més amb el fetge, que no pas amb el cor o el cervell.
I si fa no fa, estem on estàvem. Pitjor encara, puix que , de nou, hi ha
una majoria independentista en escons al Parlament, però no en vots. Tenim un
47,49% de vot independentista, amb 2.063.175 a favor, i un 50,93% de no
independentistes, amb 2.212.348, en contra. Una vegada més, es demostra que la
manca de llei electoral pròpia, produeix uns efectes realment injustos. Qui
guanya en vots, perd en escons, mala repetició de fets, criticats, però no
resolts, després de 40 anys d’autonomia.
Ens espera una legislatura molt, molt complicada. Segurament pitjor que la
darrera, per quan s’obren un gran nombre d’interrogants, sense resposta
possible, ni immediata. De tots els càrrecs elegits, hi haurà 17 imputats /
investigats, entre els quals els anteriors membres de la Mesa , i tots els membres del
Consell Executiu que estaven, en una o altra candidatura.
Les imputacions aniran fent el seu curs, sense poder preveure ni l’abast,
ni els terminis, i encara menys les resolucions inicials, i les definitives.
Puigdemont està a Bèlgica, sense tenir clar si ve o no ve. Si ve, el seu
empresonament serà immediat i de llarga durada. Probablement fins no es celebri
judici, i el mateix succeirà amb els qui l’han acompanyat en aquesta fugida.
Què passarà, i qui pot ser candidat a la presidència ? Qui pot formar govern, i
amb qui, si bona part de l’anterior Consell Executiu, està en llibertat
provisional ? Es buscaran , candidats alternatius ? Amb quin programa i amb
quins objectius, quan la via unilateral, queda clarament descartada ? O no ?
En fi, el panorama que deixen els resultats d’ahir és tant enrevessat que
caldrà esperar uns dies per veure com paeixen tots els partits, el paper que
els toca jugar. La mateixa CUP, ha d’aclarir el seu paper de futur, quan
insisteix en mantenir la unilateralitat, i la ruptura constitucional. Estarà
del costat dels altres dos partits ? I què farà ERC en un escenari molt
diferent del que s’havia plantejat ? Molts incògnites, abans no es constitueixi
el nou Parlament i comenci el compte enrere per a elegir president i iniciar
legislatura.
Dit això, cal esperar rigor, en el camí a emprendre. Portem 5 anys de
paralització del govern i les seves institucions, i no es pot allargar una
situació com aquesta. Els partits independentistes tenen una majoria suficient
per governar, doncs, endavant. Aquest és el joc de la democràcia i tots l’hem
d’acatar. El país necessita retrobar l’ordre i el sotmetiment a l’estat de
dret. Es pot continuar desitjant la independència, mentrestant es governa ,
sota la legalitat vigent. El que no podem mantenir és la provisionalitat
permanent en la que hem viscut i conviscut els darrers anys. El compte enrere
per conformar el Parlament ha començat, a veure si tothom hi posa el seny
indispensable.
# posted by joan roma cunill @ 12:46 AM 
