Friday, December 22, 2017
SEGON CONTINGENT - art. REgió 7
SEGON CONTINGENT.
Dintre de pocs dies, aniran marxant cap els destins elegits, els membres
del segon contingent de refugiats, acollits per Creu Roja del Berguedà, instal·lats, en el Alberg de Berga. La
procedència és molt diversa, i demostra l’amplitud de món, en el qual els
problemes de seguretat, i falta de llibertats, és immens i no sembla reduir-se
en cap moment. N’hi ha d’Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Afganistan, Guinea – Conacry,
Rússia, ...., no menys, d’una catorzena de nacionalitats, tant diverses i
allunyades, com es pot veure, en una part del llistat.
L’acolliment de refugiats, té una complexitat i dificultat enormes, com per
ressaltar la gran feina que fan, treballadors i voluntaris que hi estem
implicats. Pot semblar fàcil a primer cop d’ull, però d’aquí aquest escrit, per
a explicar alguns dels reptes als quals han de fer front les entitats que els
acullen.
Rebre refugiats, procedents d’arreu del món, implica tenir persones amb
capacitat de rebre’ls i entendre’ls en el seu propi idioma, sinó tenen
l’anglès, o francès com a segona llengua. Si es té un lloc d’acollida ampli i
adequat, com és el cas de l’Alberg de Berga, el menys complicat és acollir-los.
El que ve a continuació, és molt més dificultós. Anar a fer l’empadronament a
l’ajuntament, acompanyar-los al metge, a l’hospital, a fer gestions en matèria
de documentació, atendre peticions pròpies de persones lluny de casa seva,
resoldre inquietuds, facilitar informació, etc, etc, requereix una enorme
dedicació i versatilitat del personal que ha d’intervenir en aquest acolliment.
I és que la diversitat és immensa, no solament per lloc de procedència,
sinó en edats, en situacions familiars, en necessitats. Hi ha joves, i no tant,
joves, hi ha infants que cal escolaritzar el més aviat possible, si bé,
prèviament cal un mínim de temps per aclimatar-los en temes tant elementals com
el menjar, l’idioma, els costums bàsics. I , a continuació introduir-los en el
sistema educatiu, fent-ne un seguiment constant i individualitzat.
Mentrestant tot es va duent a terme, toca facilitar la integració en el
nostre país, en la nostra cultura i costums, començant per l’idioma. A Berga,
tenen l’opció d’aprendre el castellà i el català, amb professors voluntaris que
ens repartim la feina, en horaris, el més adequats possible, per a ells. En el
meu cas, exerceixo de professor de castellà, tres dies a la setmana, a raó
d’una hora i mitja cada dia. He recuperat una vella ocupació que havia exercit
durant set anys a Suïssa, i darrerament com voluntari de Creu Roja. Anys
enrere, ensenyant el català, ara, el castellà. Altres voluntàries, donen les
classes de català.
Ara, arribem a final del procés d’integració, de mig any. Poc a poc, aniran marxant els qui hem tingut d’alumnes, i altres que
per provenir d’Amèrica Llatina, no els hi ha fet falta, i quedarem a l’espera
d’un tercer contingent. Es en moments, com aquests, en que toca reflexionar
sobre la situació de “privilegiats “ que tenim nosaltres. Veure famílies, amb
nens petits, a milers de quilòmetres de casa seva, sense cap garantia de
poder-hi tornar, és com per decidir que val la pena aportar el nostre gra de
sorra, com voluntaris, o com per fer aportacions econòmiques que permetin a les
entitats socials, dur a terme la tasca d’acollida.
Hi ha molt per fer, i estem lluny d’arribar a tot arreu, de manera que
ningú es pot refugiar en la immensitat del problema per no prendre-hi part,
perquè de feina se’n fa, i els resultats son com per continuar per aquest camí.
En un any, Creu Roja del Berguedà, haurà acollit més d’un centenar de
refugiats, sumats a d’altres milers que han acollit en altres indrets del país,
de forma similar al que han fet altres entitats socials. Queda molt per fer,
sí, però la feina feta, ha valgut la pena.
# posted by joan roma cunill @ 11:14 PM 
