Wednesday, December 20, 2017
VOT MEDITAT - art. blogesfera socialista
VOT MEDITAT.
La previsible
alta participació , a les eleccions del 21 D, demostra la conscienciació de
molta gent ,que mai havia anat a votar ,però que ara sí ,consideren necessari
fer-ho. Han vist els estralls que poden produir partits nacionalistes que
s’arroguen la representació de tot el poble, malgrat no tinguin ni tant sols
,la meitat dels vots emesos.
Es hora de
plantar cara, i és hora de votar per aquells que no volen trencar el país en
dues parts, ni volen excloure uns, per considerar ,no estimen prou Catalunya.
Aquest joc de bons i dolents, de patriotes i no patriotes, ha donat pèssims
resultats aquí, però ja el coneixem de molts altres indrets del món. Es un joc
pervers, que porta la divisió i enfrontament intern, i aïlla de la resta del
món democràtic.
Els partits
independentistes, encara ens volen fer creure que és possible tirar enrere i
recomençar de nou, quan ha quedat demostrat que la via unilateral no porta
enlloc. Ens trobem en una situació realment paradoxal, amb un ex president i
cap de llista, fugit a Bèlgica amb altres ex consellers i, malgrat tot
candidats, que no té clar si tornarà a Catalunya o es quedarà a l’estranger, en
els propers anys.
Sap que si torna,
és per anar directe a la presó, a l’espera de judici, amb una més que probable
sentència condemnatòria, a uns quants anys de presó i a una llarga
inhabilitació que no li permetrà assolir cap nou càrrec institucional. Serà
capaç de tornar ? Ho dubto. Els greus errors comesos, no convocant eleccions
ell mateix, i després fugint fora del país, l’han inhabilitat per a poder ser
reelegit president. Un president no s’escapa , ni deixa tirats a la major part
dels membres del seu govern. Mai de la vida.
Ara, intenta
tenir un bon resultat ,per veure si amb la perspectiva de poder tornar a ser
president, podria obtenir la gràcia estatal, i continuar com si res no hagués
passat. Es impensable per impossible. Les seves actuacions ,estan en mans dels
tribunals, i fins no hagi pagat pels delictes comesos, no podrà tornar a la
vida ordinària, i a la política. Els delictes comesos son greus, i les
conseqüències per les institucions i pel país, igual de greus. Es lògic se li
demanin comptes i se li facin pagar les culpes.
El mateix cal dir per a tots els qui es varen embrancar en la mateixa
aventura.
Dit això, és cert
que molta gent no comprèn , o no accepta la gravetat del fets. No hi ha hagut
víctimes , per tant, consideren no pot haver-hi pena de presó, ni
d’inhabilitació. Aquesta simplicitat, expressada per molts independentistes,
xoca amb la realitat dels fets. No hi ha hagut víctimes físiques, però els
danys produïts han estat enormes, i de molt llarg recorregut com veurem en els
propers anys.
Hi ha moltes
persones a la presó, sense cap víctima, en el seu expedient. Només faltaria,
però han estat condemnats per delictes diversos. En el cas que ens ocupa, no
tenim presos polítics, sinó polítics presos per haver actuat en contra de la
llei vigent. I no ho varen fer un sol cop, sinó de forma reiterada, sense fer
cas als avisos i requeriments de la més alta instància de l’Estat.
Aquesta sensació
de duresa, o més encara, d’actuació contundent, és criticada per exagerada o
injusta, quan simplement és resultat de l’aplicació de la llei vigent. No
tenim, doncs, presos polítics, sinó polítics , presos, i així hem d’actuar, en
conseqüència. Les dues llistes independentistes aposten per tenir els millors
resultats possibles , confiant en que el govern central, finalment accepti
negociar un referèndum o directament la independència. No volen reconèixer que
és impossible, que no hi ha cap possibilitat . Ja no sé si s’enganyen, si viuen
en un altre món o una altra dimensió, però tots sabem que un nou procés és
inviable i que no hi ha cap altra sortida que el sotmetiment a l’estat de dret.
Davant aquesta situació, ni ERC ni Junts x Catalunya, tenen cap viabilitat de
govern. Governar per a què ? Per repetir el joc anterior, i acabar pitjor ?
Governar a l’espera d’un futur de somni ? Cap d’ells ho diu, ni ho vol
reconèixer, però el seu fracàs és definitiu. D’aquí que el vot del dia 21 D ha
de ser molt ben meditat, per donar-lo a qui realment vol sortir del bucle en el
qual ens han ficat. Aquesta és la via que proposa Miquel Iceta. Aquesta és la
solució, perquè ja no volem més aventures, el país no ho resistiria, i la gent,
encara menys.
# posted by joan roma cunill @ 2:58 AM 
