Tuesday, June 16, 2015
EL PRIMER INCENDI - art. Regió 7
EL PRIMER INCENDI.
La casualitat va fer que assistís en viu i en
directa al primer incendi ocorregut fa pocs dies en el límit dels termes
municipals de Manresa i Sant Fruitós. Vaig comprovar com els mitjans tècnics
varen arribar ràpidament i varen actuar amb plena eficàcia. La calor era
asfixiant i tot sembla indicar que tindrem alguns episodis similars a nivell
climatològic. Això vol dir que no es pot retallar en l’àmbit de prevenció , i
menys en el d’extinció d’incendis.
Ho dic perquè en un petit país com el nostre,
les informacions circulen amb rapidesa i n’arriben algunes de preocupants
respecte la disponibilitat de mitjans, renovació de material, organització de
simulacres, coordinació amb parcs de bombers voluntaris, i ajudes a les ADF de
tot el territori nacional. S’han tancat punts de guaita, i com en altres àmbits
fonamentals, les retallades han arribat a extrems preocupants que posen en
qüestió si tenim prou personal i prou mitjans disponibles per fer front a una
nova temporada estiuenca.
Es prou coneguda la dita de que “els incendis
s’apaguen a l’hivern”, entenent que una bona política preventiva és aquella que
neteja boscos durant els mesos d’hivern, per evitar que a l’estiu tinguin excés
de combustible i els possibles incendis arribin a volums difícils d’extingir.
En un moment de retallades en tots els àmbits i sectors, segur que no estem
fent el que pertoca per evitar els estralls viscuts en aquestes comarques ,
anys enrere.
No dubtem, en absolut de la professionalitat
del servei de bombers. En absolut. Els he vist actuar en múltiples ocasions i
indrets i puc assegurar que son homologables als millors de la UE, però sí
veiem com al material se li va allargant la vida útil, esperant nous temps i
millors circumstàncies econòmiques per renovar-lo i posar-lo al dia. Aquest és
el problema, juntament amb les retallades de plantilles que no permeten noves
convocatòries de contractació de personal.
Dit això, és cert que disposem d’un
desplegament de molt notable eficàcia en tot el territori, per mitjà de les
Agrupacions de Defensa Forestal, amb voluntaris preparats, que viuen i
treballen en el propi territori i que disposen de material comprat i pagat tant
per la Diputació de Barcelona com per la Generalitat. I també amb recursos
propis, de manera que en pocs minuts es mobilitzen , ataquen l’incendi i
esperen l’arribada dels bombers per rematar la feina, posant-se a les seves
ordres. I tenir dipòsits d’aigua escampats per tot arreu facilita enormement
l’abastiment com per garantir que l’actuació acabi feliçment.
En el dia en que els nous ajuntaments comencen
un nou mandat, vull remarcar la seva importància en matèries que molts dirien
no li son pròpies com son la prevenció i extinció d’incendis. Ho dic perquè algunes lleis promogudes des de
despatxos molt llunyans, han retallat competències i recursos per fer front a
necessitats reals i urgents, com ara , els incendis. Els ajuntaments son els
més propers al territori i dotar-los de les eines necessàries és fonamental i
no s’entén com es pot legislar en contra del que és evident. Parlem ara,
d’incendis, com en altres moments parlarem de serveis socials, de polítiques
d’igualtat, educatives o d’altres àmbits.
El país funcionaria molt millor si cada nivell
d’administració tingués prou competències i recursos per actuar en el propi
territori que té encomanat, sense les traves i problemes de tota mena que ara
ha d’afrontar. Es per aquest i molts altres motius que les properes conteses
electorals que venen, han de tenir la voluntat profunda de canvi com per deixar
enrere aquesta nefasta etapa que ens ha tocat viure.