Tuesday, June 02, 2015
POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS
POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS.
Segurament tants
anys de govern en tots els nivells de l’administració ha fet del PSC un partit
massa condescendent envers determinats comportaments. Els critiquem, els
denunciem, però no en fem qüestió nacional, o qüestió essencial de la nostra
actuació política, en el Parlament, Congrés i Senat. Cert que no tenim cap mitjà de comunicació
propi, ni tant sols proper que pugui servir d’altaveu de les nostres denúncies
i crítiques, però un bon ús de les xarxes socials permetria ampliar l’acció
interna i externa.
Ho dic perquè
escoltar en boca d’altres partits, de ben recent creació, determinades crítiques
a comportaments indignes, suposa una decepció per no haver-ho fet nosaltres
abans que ells. Veure determinats sous públics, acompanyats de prebendes
múltiples , treu legitimitat als qui no han fet res per reduir-les o
suprimir-les. No ara mateix quan la crisis ho fa especialment escandalós sinó
temps enrere quan ja suposaven privilegis inacceptables. El PSC s’ha de situar
al capdavant dels processos per reduir fins a suprimir exagerades
remuneracions, acompanyades d’altres compensacions que no eren raonables abans,
però molt menys ara.
Tampoc s’entén la
falta de contundència davant el funcionament de caixes i bancs, per part dels
organismes reguladors, quan els socialistes estàvem en el govern. Que el PP fos
condescendent, quan no avalador d’aquestes actuacions, era i és lògic, però no
en temps de governs socialistes. Varem
mostrar feblesa envers els poderosos i fortalesa davant els febles i això és
paga. Hem de fer autocrítica per evitar la repetició de fets semblants quan
tornem al govern central, o a qualsevol altre nivell de governança, siguin
ajuntaments, diputacions,o autonomies.
I la fermesa l’hem
de fer servir en totes les mostres de prepotència i falta de rigor per part del
govern de torn. Hem vist múltiples mostres de malbaratament de recursos que no
han estat prou criticats ni denunciats. Poso un exemple ben actual d’ara
mateix, però que hem vist repetit dotzenes de vegades al llarg dels darrers 30
anys de governs de CiU: campanyes dites institucionals de propaganda que només
pretenen comprar voluntats dels mitjans de comunicació en les quals es
publiquen.
S’acosten
eleccions, doncs , toca guanyar-se els favors dels mitjans de comunicació i res
millor que llençar ( ells diran invertir) diners per la causa “nacional”. En un
moment en que les finances de la Generalitat estan en bancarrota. En un moment
en que centenars d’entitats socials estan a punt de tancar portes per falta de
cobrament. En un moment en que milers de nens i nenes tenen greus problemes de
nutrició, amb milers de persones en greus dificultats , el Govern Mas llença
1.500.000 d’euros en propaganda estúpida. La campanya del PREPARATS. No sabem
si preparats per tornar a llençar diners, o per fer el que sempre han fet.
Irrita sobre
manera, veure la cara dura d’uns governants que no tenen cap vergonya en actuar
com anys enrere. Però és que de campanyes estúpides com aquesta n’hem vist i
pagat vàries dotzenes. Desenes de milions d’euros han volat de les arques
públiques, sense produir un especial escàndol ni ser objecte de crítiques ferotges
com hauria d’haver estat el cas. Si algú s’ofèn perquè li diguin “lladre”, no
deixa de ser un lladrocini gastar diner públic en campanyes estúpides.
El PSC ha de perdre
les formes tradicionals i passar a dir les coses amb la mateixa cruesa en que ho
fan altres partits. I ho podem fer amb tanta o més autoritat per quan no hem
caigut en aquestes actuacions i perquè hem de posar en el frontispici de la
nostra manera de ser i actuar, la austeritat ben entesa i la defensa del bé
públic. Es hora de parlar un mateix llenguatge i deixar-nos de manies quan hem
d’atacar comportaments indignes. No fer-ho seria mostrar-nos porucs, o pitjor
encara, condescendents. De cap de les maneres .