Tuesday, June 02, 2015

 

POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS

POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS.
Segurament tants anys de govern en tots els nivells de l’administració ha fet del PSC un partit massa condescendent envers determinats comportaments. Els critiquem, els denunciem, però no en fem qüestió nacional, o qüestió essencial de la nostra actuació política, en el Parlament, Congrés i Senat.  Cert que no tenim cap mitjà de comunicació propi, ni tant sols proper que pugui servir d’altaveu de les nostres denúncies i crítiques, però un bon ús de les xarxes socials permetria ampliar l’acció interna i externa.
Ho dic perquè escoltar en boca d’altres partits, de ben recent creació, determinades crítiques a comportaments indignes, suposa una decepció per no haver-ho fet nosaltres abans que ells. Veure determinats sous públics, acompanyats de prebendes múltiples , treu legitimitat als qui no han fet res per reduir-les o suprimir-les. No ara mateix quan la crisis ho fa especialment escandalós sinó temps enrere quan ja suposaven privilegis inacceptables. El PSC s’ha de situar al capdavant dels processos per reduir fins a suprimir exagerades remuneracions, acompanyades d’altres compensacions que no eren raonables abans, però molt menys ara.
Tampoc s’entén la falta de contundència davant el funcionament de caixes i bancs, per part dels organismes reguladors, quan els socialistes estàvem en el govern. Que el PP fos condescendent, quan no avalador d’aquestes actuacions, era i és lògic, però no en temps de governs socialistes.  Varem mostrar feblesa envers els poderosos i fortalesa davant els febles i això és paga. Hem de fer autocrítica per evitar la repetició de fets semblants quan tornem al govern central, o a qualsevol altre nivell de governança, siguin ajuntaments, diputacions,o autonomies.
I la fermesa l’hem de fer servir en totes les mostres de prepotència i falta de rigor per part del govern de torn. Hem vist múltiples mostres de malbaratament de recursos que no han estat prou criticats ni denunciats. Poso un exemple ben actual d’ara mateix, però que hem vist repetit dotzenes de vegades al llarg dels darrers 30 anys de governs de CiU: campanyes dites institucionals de propaganda que només pretenen comprar voluntats dels mitjans de comunicació en les quals es publiquen.
S’acosten eleccions, doncs , toca guanyar-se els favors dels mitjans de comunicació i res millor que llençar ( ells diran invertir) diners per la causa “nacional”. En un moment en que les finances de la Generalitat estan en bancarrota. En un moment en que centenars d’entitats socials estan a punt de tancar portes per falta de cobrament. En un moment en que milers de nens i nenes tenen greus problemes de nutrició, amb milers de persones en greus dificultats , el Govern Mas llença 1.500.000 d’euros en propaganda estúpida. La campanya del PREPARATS. No sabem si preparats per tornar a llençar diners, o per fer el que sempre han fet.
Irrita sobre manera, veure la cara dura d’uns governants que no tenen cap vergonya en actuar com anys enrere. Però és que de campanyes estúpides com aquesta n’hem vist i pagat vàries dotzenes. Desenes de milions d’euros han volat de les arques públiques, sense produir un especial escàndol ni ser objecte de crítiques ferotges com hauria d’haver estat el cas. Si algú s’ofèn perquè li diguin “lladre”, no deixa de ser un lladrocini gastar diner públic en campanyes estúpides.

El PSC ha de perdre les formes tradicionals i passar a dir les coses amb la mateixa cruesa en que ho fan altres partits. I ho podem fer amb tanta o més autoritat per quan no hem caigut en aquestes actuacions i perquè hem de posar en el frontispici de la nostra manera de ser i actuar, la austeritat ben entesa i la defensa del bé públic. Es hora de parlar un mateix llenguatge i deixar-nos de manies quan hem d’atacar comportaments indignes. No fer-ho seria mostrar-nos porucs, o pitjor encara, condescendents. De cap de les maneres .





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?