Wednesday, June 17, 2015
UN PARLAMENT DEVALUAT
UN PARLAMENT DEVALUAT- UNA PRESIDENTA
PARTIDISTA.
He estat 16 anys diputat al Parlament i
contemplo la paulatina, constant i inexorable devaluació de la principal
institució del país. Hem passat d’un Parlament respectat i admirat a un
organisme poc eficaç, poc respectuós dintre i fora de l’hemicicle, en les
relacions entre grups parlamentaris,
molt poc treballador a nivell legislatiu, poc decisori, poc controlador
de l’executiu, i cada vegada menys influent en l’esdevenir del país. Es a dir,
tot el contrari del que hauria de ser la principal institució de Catalunya.
Si aquest conjunt ja era prou greu, se n’hi ha
afegit un altre d’encara més increïble i inimaginable. La Presidenta es
converteix en la cara visible del sector independentista dintre d’Unió
Democràtica, apareixent en tots els mitjans de comunicació com la figura més
destacada d’aquest posicionament. Mai, en cap democràcia occidental, s’ha
consentit un partidisme tant descarat per part de qui presideix la màxima
institució nacional. Però, és que per més gravetat, el sector perdedor d’una
consulta, es desmarca del resultat i trenca el principi democràtic de respectar
el resultat, i se’n va a negociar amb CDC, a la recerca d’un lloc a la futura
“llista del President”.
Núria de Gispert ha perdut el caràcter de
persona “objectiva i justa” que una Presidenta de Parlament ha de tenir, per
passar a ser una persona partidista , a la qual no se li pot fer confiança a
l’hora de dirimir conflictes o posicionaments encontrats. Cap president
anterior hauria donat aquest pas, i confiem en que cap successor repeteixi
posicionaments com aquest, pel bé que li desitjo al Parlament de Catalunya.
En un país normal, tots els partits exigirien
la renúncia immediata de la Presidenta. Aquí suposo que algun ho proposarà però
sense cap èxit. I veig que a nivell de PSC s’ha decidit no fer-ho, pensant en
que seria inútil. Estem en un moment excepcional, en el qual tota iniciativa
pot tenir rebots impensables i ja ningú segueix cap guió legal. S’ha perdut el
principi d’autoritat i lleialtat, i per tant tothom fa el que li sembla. El
desgavell és tant immens que costarà anys posar les coses en el seu lloc.
Es el que té la falta de govern , entès com el
conjunt de persones que impulsen l’activitat executiva i legislativa, amb un
guió clar, unes regles ben definides , en diàleg constant amb les altres
institucions del país. Aquí està tot panxa enlaire des de fa quatre anys, i ara
ens llencem a una nova aventura de la qual ningú sap què en sortirà.
Bé, doncs, si no hi ha govern, entès , a la
manera tradicional, és impossible que pugui actuar un Parlament com cal. I si
el Parlament va per on Déu vol, és lògic que la seva Presidenta emprengui
accions totalment al marge de la institució que presideix, i busqui el seu
personal interès. Després ja ho vestirà com interès nacional, amb bandera
inclosa, canviant, si cal la senyera per l’ estelada. Ja entenc que demanar la
dimissió en aquests temps i per aquests motius pot ser inútil, però no estaria
malament que el PSC s’ho replantegés . Si una cosa s’ha d’exigir als polítics i
als qui ostenten els principals càrrecs del país és ,exemplaritat. Tot el
contrari del que veiem.