Wednesday, June 17, 2015

 

UN PARLAMENT DEVALUAT

UN PARLAMENT DEVALUAT- UNA PRESIDENTA PARTIDISTA.
He estat 16 anys diputat al Parlament i contemplo la paulatina, constant i inexorable devaluació de la principal institució del país. Hem passat d’un Parlament respectat i admirat a un organisme poc eficaç, poc respectuós dintre i fora de l’hemicicle, en les relacions entre grups parlamentaris,  molt poc treballador a nivell legislatiu, poc decisori, poc controlador de l’executiu, i cada vegada menys influent en l’esdevenir del país. Es a dir, tot el contrari del que hauria de ser la principal institució de Catalunya.
Si aquest conjunt ja era prou greu, se n’hi ha afegit un altre d’encara més increïble i inimaginable. La Presidenta es converteix en la cara visible del sector independentista dintre d’Unió Democràtica, apareixent en tots els mitjans de comunicació com la figura més destacada d’aquest posicionament. Mai, en cap democràcia occidental, s’ha consentit un partidisme tant descarat per part de qui presideix la màxima institució nacional. Però, és que per més gravetat, el sector perdedor d’una consulta, es desmarca del resultat i trenca el principi democràtic de respectar el resultat, i se’n va a negociar amb CDC, a la recerca d’un lloc a la futura “llista del President”.
Núria de Gispert ha perdut el caràcter de persona “objectiva i justa” que una Presidenta de Parlament ha de tenir, per passar a ser una persona partidista , a la qual no se li pot fer confiança a l’hora de dirimir conflictes o posicionaments encontrats. Cap president anterior hauria donat aquest pas, i confiem en que cap successor repeteixi posicionaments com aquest, pel bé que li desitjo al Parlament de Catalunya.
En un país normal, tots els partits exigirien la renúncia immediata de la Presidenta. Aquí suposo que algun ho proposarà però sense cap èxit. I veig que a nivell de PSC s’ha decidit no fer-ho, pensant en que seria inútil. Estem en un moment excepcional, en el qual tota iniciativa pot tenir rebots impensables i ja ningú segueix cap guió legal. S’ha perdut el principi d’autoritat i lleialtat, i per tant tothom fa el que li sembla. El desgavell és tant immens que costarà anys posar les coses en el seu lloc.
Es el que té la falta de govern , entès com el conjunt de persones que impulsen l’activitat executiva i legislativa, amb un guió clar, unes regles ben definides , en diàleg constant amb les altres institucions del país. Aquí està tot panxa enlaire des de fa quatre anys, i ara ens llencem a una nova aventura de la qual ningú sap què en sortirà.

Bé, doncs, si no hi ha govern, entès , a la manera tradicional, és impossible que pugui actuar un Parlament com cal. I si el Parlament va per on Déu vol, és lògic que la seva Presidenta emprengui accions totalment al marge de la institució que presideix, i busqui el seu personal interès. Després ja ho vestirà com interès nacional, amb bandera inclosa, canviant, si cal la senyera per l’ estelada. Ja entenc que demanar la dimissió en aquests temps i per aquests motius pot ser inútil, però no estaria malament que el PSC s’ho replantegés . Si una cosa s’ha d’exigir als polítics i als qui ostenten els principals càrrecs del país és ,exemplaritat. Tot el contrari del que veiem.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?