Wednesday, June 24, 2015
DEIXEM ELS SÍMBOLS EN PAU
DEIXEM ELS
SÍMBOLS EN PAU.
Una nova polèmica a Berga, governada per la CUP , en minoria, em porta a reflexionar sobre la
caòtica situació del respecte als símbols que tenim a Catalunya.
En aquest cas concret es tracta de la decisió del nou govern municipal de
treure el Santcrist de la Sala
de Plens , sense debat, sense votació. Per Decret, a diferència de com es va
debatre i acordar, anys enrere la retirada del retrat del Cap d’Estat, el Rei
Joan Carles I..
Les raons defensades per la
CUP és que un Santcrist no té justificació en una Sala de
Plens en un país aconfessional. I tenen raó, però en canvi hi deixen el retrat
de la Mare de
Déu de Queralt, patrona de la ciutat ¡¡¡¡ Sorprèn una decisió sense cap debat
ni votació, a diferència de la proposta que varen fer ells mateixos, anys
enrere per treure el retrat del Rei que sí és obligatori. I deixen la imatge de
la Patrona ,
dient que representa Berga ????. En tots cas ho farà a la Berga catòlica, però no a la
aconfessional.
Aquesta és una mostra clara de fins a quin punt tot el país està immers en
una dinàmica caòtica, sense raons legals ni justificació plausible. En el
mateix ajuntament oneja una estelada vermella, i no la senyera, com passa en
molts altres ajuntaments. I ja no diem la bandera espanyola, foragitada en la
immensa majoria, a l’igual que el retrat del Rei que molts consideren no hi ha
de fer res a la Sala
de Plens...
En un moment en que alguns preparen els dispositius per convertir Catalunya
en un Estat independent, no es donen compte de la soledat internacional, en
aquest batalla que dintre d’un any es comprovarà impossible. Més ben dit, la
nit del 27 S , tindrem una resposta contundent davant aquesta pretensió.
Però tornant en els símbols, l’immens error de despreciar els símbols
legals, deixa en molt mal lloc els pretendents a la independència a nivell
mundial, i provoca un refús de fatals conseqüències. A cap país de la UE se li passa pel cap de
substituir la bandera pròpia ( la senyera) per una altra no representativa del
país. I en canvi aquí n’hi posem dues ( l’estelada blava o la vermella). Primer
xoc incomprensible pels europeus, i ja no diem pels EUA, i altres d’arreu del
món.
En cap país, es treu el retrat del Cap de l’Estat del lloc oficial on ha
d’estar present. Ni a Escòcia varen treure la figura de la Reina de Gran Bretanya. Al
contrari, fins i tot en cas d’independència volia conservar la seva figura i
estatus.
En cap país es permet jurar el càrrec mitjançant tota mena d’artilugis lingüístics.
En cap país s’admet la situació caòtica de posar i treure símbols religiosos,
retrats, banderes...dels llocs on per llei estan establerts. Aquí tothom fa el
que vol, en una imatge de pèrdua total d’autoritat i respecte a les lleis
vigents.
Es evident que amb aquest bagatge la imatge d’un país solvent, seriós,
rigorós fa temps que ha donat pas a un país típic del sud de la Mediterrània , en el
qual impera el desordre a tots els nivells.
I és que el poder de les imatges, dels símbols, supera fronteres i arriba
als punts més recòndits del món. No ens donem compte de fins a quin punt alguns
actuacions , declaracions i fets, s’escampen arreu, i mostren una imatge nostre
totalment diferent de la que ens pensem que tenen de nosaltres.
En un país democràtic, les lleis no es discuteixen, es compleixen, s’apliquen.
I sinó agraden, es treballa per modificar-les, però mai es vulneren. I el
respecte pels símbols propis és tant gran com pels dels altres. I aquí hi va
inclòs l’himne, la bandera, el retrat, i tots aquells altres que afecten les
institucions de l’Estat, o del país.
Crec sincerament que els alcaldes tenim prou feina com per perdre el temps
en polèmiques estèrils i decisions il·legals que només fan que donar ales a
molts ciutadans a incomplir les normatives, veient el mal exemple que donen
molts dels seus representants.