Joan Roma

CONFORMAR GOVERNS ESTABLES.

Sorprèn la gran quantitat de municipis en que cap partit ha assolit la majoria absoluta, i tanmateix no semblen especialment preocupats per conformar governs estables. Es més, en la majoria de casos, la llista més votada està disposada a governar en minoria, durant tot el mandat. El cas de Manresa, és el que tenim més proper, però també la CUP a Berga , ho ha manifestat.

Sincerament no m’imagino governar un ajuntament sense disposar de majoria absoluta, i en altres latituds, els governs estables son una condició indispensable per garantir una acció de govern sòlida, fructífera i eficient. Aquí, no. Ho hem vist a Barcelona i a Manresa en aquests darrers quatre anys i han sobreviscut raonablement bé. El que mai sabrem és quan més haurien pogut realitzar si haguessin disposat d’una majoria absoluta al darrera.

Dit això, voldria aclarir algun concepte que alguns periodistes i comentaristes deixen anar, sense massa coneixement de fons. Molts d’ells consideren que disposar de majoria absoluta permet viure millor i anar més tranquil per la vida, i poca cosa més. Pressuposen que l’equip de govern tindrà algun problema a l’hora d’aprovar el pressupost anual, però sinó l’aprova, no passa res, perquè pot prorrogar l’anterior i ja està. Qui dia passa, any empeny.

I no és això, companys, no és això. Tenir majoria absoluta garanteix el compliment del programa electoral amb el qual s’ha presentat la candidatura guanyadora, o el conjunt de partits que han pactat i han acordat un programa comú. Sense majoria absoluta, res és segur, tot és transitori, precari, i incert.

I es governa d’una manera radicalment diferent, en funció de tenir o no, aquesta majoria absoluta. Quatre anys passen volant, i un equip de govern necessita planificar i programar la seva acció de govern, en el poble o ciutat. En matèria pressupostària vol dir, planificar ingressos i despeses a curt i mitjà termini, i s’ha de tenir aquesta garantia per poder planificar inversions. Es impensable improvisar sobre aquests conceptes i només programar a un any vista. Es clar que es pot fer, però qui actua així mai podrà tirar endavant projectes ambiciosos.

En matèria urbanística, qualsevol canvi, modificació o rectificació comporta dos o tres anys de tràmits i gestions, si a més, no es té cap garantia de poder-ho aprovar en el Ple corresponent, és feina en va, o totalment frustrant per qui ha treballat per a res. Davant aquestes incerteses, qui no disposa de majoria absoluta prefereix no entrar en cap reforma estructural mínimament important.

I el mateix farà en altres matèries essencials com polítiques de personal, sempre a mig i llarg termini, o polítiques socials, de vivenda, de reforma de nuclis antics, infraestructures i serveis, etc, etc. Es a dir, no es pot dur a terme cap actuació política en profunditat sense tenir al darrera una  majoria absoluta que garanteixi l’aprovació d’aquestes accions.  Per això sorprèn la poca importància que se li dona a la política de pactes estables, previs a la constitució dels nous Consistoris.

Dit això, també considero que si la candidatura majoritària /minoritària, vol tirar endavant l’acció de govern en aquestes condicions, se li ha de facilitar que ho pugui fer. Aquest és el cas de la CUP a Berga, i de manera molt similar la de BCN en Comú, a Barcelona. Francament espero i confio veure-les governant. Serà una experiència apassionant i seria un error trencar aquestes voluntats.