Sunday, June 07, 2015
SITUACIÓ CRÍTICA - art. Regió 7
SITUACIÓ CRÍTICA.
Quan un Govern ha d’esperar a l’endemà d’unes
eleccions per reconèixer que la situació de les seves finances és “crítica”, és
que realment l’ofec ha arribat a extrems insospitats. I és que es parla poc
d’economia pública, quan , a dia d’avui és el principal problema del govern i
per tant del país.
Les xifres reals del deute de la Generalitat
tenen un volum inimaginable i insostenible, amb un creixement constant que fa
impossible parar l’efecte “bola de neu”,sinó s’emprenen accions d’una duresa
mai vista. A dia d’avui es parla d’un deute acumulat de prop de 65.000 milions
d’euros, amb una devolució d’interessos anuals de prop de 2.200 milions, o el
que és el mateix, 6 milions cada dia, només en devolució d’interessos, no
parlem de retorn del principal.
Com hem arribat fins aquí ? No tinc espai per
exposar el creixement del deute en detall, i per tant, em centraré en no
acceptar com a excusa al sempiterna excusa de “la culpa la té Madrid”. Amb tot,
és cert que el sistema de finançament d’ajuntaments i autonomies ha de ser
revisat, i modificat sensiblement, però no explica ni justifica la situació
crítica en la que estem.
Davant una situació com aquesta, ja fa anys
s’haurien d’haver emprès canvis estructurals d’una gran duresa i profunditat per
tallar tota despesa supèrflua i reduir el deute, de manera significativa cada
any. I canvis, vol dir, modificar les estructures de tot el país per
adaptar-les a les possibilitats reals de poder-les pagar. No sé si hi som a
temps, però alguna cosa grossa cal fer sinó volem arribar a una mena de
suspensió de pagaments general. Tant greu és la cosa.
Canvis, com suprimir Conselleries,
ajuntant-les fins concentrar el govern en sis o set Departaments. Suprimir
nivells administratius com consells comarcals i vegueries, per reduir despeses
i agilitzar tràmits. Reduir el volum de l’administració dedicada a tràmits
burocràtics, per poder garantir el volum necessari en els àmbits essencials com
son sanitat, educació, serveis socials. Convenis amb ajuntaments perquè prestin
serveis de la Generalitat, a millor preu i eficàcia, i un llarg etcètera que
suposi un reajustament de tota l’administració catalana, per fer-la sostenible,
econòmicament parlant.
Els resultats de les municipals comportaran
múltiples exemples de canvis en profunditat en la majoria d’ajuntaments, i la
Generalitat hauria de seguir aquests exemples. No pot ser que en plena situació
crítica, la Generalitat emprengui una nova campanya publicitària, buida de
contingut i necessitat, com ja ha fet múltiples vegades en el passat. Ara
llença un milió i mig d’euros, per dir que “estem preparats”. Abans en llençava
tres o quatre milions cada any per dir que “èrem sis milions”, o que “teníem
aigües netes”, o “la bona feina no té fronteres”....de manera que s’han
malbaratat no menys de cent milions d’euros, en pagar anuncis de propaganda
partidista, en els darrers anys.
Accions com aquesta, juntament amb moltes
altres de despeses suntuàries, en viatges, ambaixades, premis, concursos,
protocol...motiven una sensació de descontrol i falta de consciència en les
dificultats de centenars de milers de catalans i catalanes que no poden arribar
a final de mes. O en ajuntaments i empreses que no cobren de la Generalitat, ni
en temps ni en les formes establertes. Qui així actua, perd tota credibilitat
quan denuncia un inadequat finançament o traves que posa un altre govern,
d’actuacions similars com és el central, en mans del PP. Que un ho faci, no ha
de ser justificació perquè un altre ho copiï, al contrari, ens hem d’omplir de
raó, en base a una acció de govern austera, ara i sempre. Això no ho hem vist
ni abans ni ara. No és estrany trobar-nos en una situació crítica de la qual
ningú sap com sortir-ne.