Sunday, June 28, 2015

 

MALGRAT TOT, SEGONS - art. Regió 7

MALGRAT TOT, SEGONS.
Es evident que tots els partits “tradicionals”, “històrics” o com els hi vulguem dir han travessat o estan en plena crisi existencial. I la llista encara no s’ha tancat com hem pogut veure fa ben pocs dies en el cas d’Unió Democràtica, o la mateixa Convergència. La llista és llarga, a nivell català i espanyol, i caldrà veure si , al final, en surten reforçats o destrossats.
En el cas nostre del PSC, els tres o quatre anys anteriors han estat durs, per quan hem vist com militants de base, simpatitzants, i alguns antics dirigents marxaven sota pretextos que no hauríem imaginat pocs anys enrere, sobretot pel que fa els qui havien ostentat importants càrrecs de partit i institucionals. Les contradiccions en les que han caigut, suposen més la fugida cap a nous càrrecs institucionals o en empreses i organismes públics, que no pas un veritable canvi ideològic.
Alguns d’ells i elles els veiem a la recerca desesperada d’una plaça en la “llista del president o amb el president” i d’altres en la llista “de país “ d’ERC, o directament col·locats en algun dels ajuntaments més grans. Aquests moviments provoquen més tristesa que no pas preocupació perquè la gent ja és grandeta i veu qui és sincer i qui no. A mi m’ha sabut més greu la callada retirada d’alguns militants i simpatitzants històrics que no pas les d’aquests antics dirigents, alguns dels quals es permeten criticar el camí del PSC, des de tertúlies televisives , radiofòniques o en premsa escrita, ben pagats pel poder establert.
La campanya anti PSC ha estat dura i llarga, molt llarga i molt intensa a tots els nivells, amb ànim de destrossar la nostra presència i activitat, basada en el respecte i l’encaix de tothom , en el nostre país. Fer de mediador, o de pont entre unes posicions i unes altres no és gens fàcil quan hi ha constants intents de trencar la convivència que crèiem assentada, entre unes forces i unes altres. Si a tot plegat, hi sumem, la obtusa incomprensió del que passa aquí, per part del govern central, l’aliment per radicalitzar posicions és més fàcil que mai.
Ara, ja no queda cap més altre remei que anar a les eleccions del 27 S, i tot seguit a les de novembre o desembre, per canviar el govern central, i obrir una nova etapa , radicalment diferent a les viscudes fins ara. Res és segur, cap pronòstic és possible, en un escenari més líquid que mai.
El que sí podem jutjar és el que va passar el 24 M, a les eleccions municipals. Malgrat tot, el PSC ha aguantat i ha quedat segon en nombre de vots a nivell de Catalunya. El PSC té 122 alcaldies i està en 168 governs municipals, de manera que prop d’un 40% de la població catalana té el partit socialista en el govern municipal. Un resultat inimaginable dos o tres anys enrere, en plena crisis existencial, colpejat pels quatre costats i desgastat a nivell intern i extern. Tot indica que de la crisis n’està sortint poc a poc, i si tot va com imaginem, el resultat pot acabar amb un nou encaix en aquesta Catalunya que tots volem diferent, però sense trencadisses.

I el panorama estatal també sofreix canvis profunds, com per poder aspirar a canviar el govern central i aconseguir reformular els principis bàsics de convivència entre els ciutadans i els territoris on viuen. Que Catalunya ha estat mal tractada, pocs ho dubten, però que hi ha esperança per canviar la situació, molts ho creiem. L’oferta ha de ser conjunta per aconseguir blindar llengua, cultura i ensenyament, i modificar el sistema de finançament per fer molt més raonable la proporcionalitat entre el que s’aporta i el que retorna. Estem en un moment apassionant i ho estem veient en la majoria d’ajuntaments. Ara ho voldríem veure a la Generalitat i en el Govern Central.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?