Joan Roma

ESTRANYA SOLIDARITAT
Estem en un període de sequera com mai ningú havia vist, i assistim a uns posicionaments i declaracions autènticament sorprenents pel que fa l’ús de l’aigua i el seu repartiment.
Semblaria que en situacions excepcionals, les mesures a emprendre hagin de ser igualment excepcionals i amb la deguda comprensió i cooperació de totes les parts implicades. No passa pas així, com podem veure un dia sí i altre , també, en una nova demostració de que avancem cap a posicions individualistes i egoistes com fa temps no havíem vist.
Es increïble comprovar les discussions i posicionaments respecte el repartiment de l’aigua. En un tema tant essencial, semblaria que tots hem d’acceptar repartir un bé escàs i la primera prioritat és el consum d’aigua de boca, vingui d’allà on vingui. I les solucions son lentes i costoses, econòmicament parlant. Per tant, si a més entrem en conflictes, les solucions tardaran molt més a arribar.
I no es tracta de comparar , ara, les posicions dels partits respecte el transvasament de l’Ebre. Aquell transvasament va estar mal plantejat, mal negociat, pitjor explicat, i destinat a donar cobertura a una impressionant destrossa del litoral valencià i murcià, amb negocis brutalment elevats pels seus promotors.
Es evident que una cosa és portar aigua per aquelles gegantines promocions, i una altra, per poblacions establertes de tota l’àrea catalana o de territoris veïns. Per tant, no s’entén com molts es posicionen en contra de qualsevol relligament de xarxes d’aigua entre conques i fer transvasaments puntuals i excepcionals, sempre que facin falta, ara i en el futur. Es la millor manera de garantir un equilibri dintre del país, i no dependre d’haver de portar aigua amb vaixells. Una solució molt més cara, i ambientalment menys justificable.
I és que comencem a sentir arguments preocupants respecte la “propietat “ de l’aigua i acords municipals, comarcal, o de comunitats, sobre si s’ha de permetre intercanvis d’aigua d’unes zones a altres, en un debat a banda del govern de la Generalitat. Realment increïble, perquè si una cosa ha de fer un govern és vetllar per garantir els serveis bàsics i essencials i ser valent a l’hora de fer prevaler “l’interés públic” per damunt del particular.
Francament , en aquest tema, no he vist valentia en el govern ni posicions clares i contundents. Tot ha de ser possible i tot ha d’estar disponible, a favor de garantir l’aigua. I ja és hora de fer grans obres d’interconnexió entre conques com a mesura indispensable per assegurar aigua allà on falti.
Perquè si entrem en la batalla de la propietat, o de les “essències” sobre l’aigua, estarem perduts. Perquè en aquest camp tots tenim molt a perdre. I posaré algun exemple. Els berguedans podríem dir que l’aigua del Llobregat és nostre perquè neix aquí i aquí tenim l’embassament de La Baells, un dels principals dipòsits d’aigua per Barcelona i area metropolitana. Sota aquest criteri de “propietat” podríem dir, primer per nosaltres i després pels altres, i segons com fins i tot fer-la pagar a preu d’or. Però, aleshores, on està el govern ? on està el país ? i la solidaritat ?
I si uns ho fan per l’aigua, altres ho faran pels abocadors, altres per les presons i altres per qualsevol altre equipament comunitari. S’hauria acabat la nació com a tal. I el que no s’entén és com a nivell de govern hi ha tanta por a explicar i a dictaminar les actuacions a emprendre sinó volem paralitzar el país. I això val per l’aigua com pel subministrament elèctric, pels grans eixos de comunicació ,etc. I si algú pensa que les posicions egoistes i defensores del petit territori a ultrança, fa un favor al país, estem arreglats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.