Monday, March 31, 2008

 
COLLITA DEL 79
No,avui no parlarem de vins, sinó de les primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d’abril del 1979, i dels que quedem d’aquells primers candidats. Son ja molts anys i pels qui encara estem en actiu, no deixa de ser més de mitja vida al servei dels nostres ajuntaments, sigui com a regidors o com alcaldes, o primer una cosa i després l’altra com és el meu cas: 12 anys de regidor i 17 d’alcalde.
Mirar enrere provoca un enorme contrast, entre el que volíem fer i el que realment hem dut a terme. La feina ha estat immensa i en la majoria de casos, espectacular, independentment del color polític . Els pobles i ciutats s’han transformat com mai ens havíem imaginat .
Amb tot, no tots els canvis han estat positius en aquesta llarga etapa de la vida democràtica. En els principis qualsevol millora era ben rebuda, ben valorada i ben respectada per tots els veïns i usuaris. No podem dir el mateix a dia d’avui, en que moltes actuacions municipals venen acompanyades de polèmiques, controvèrsies i oposicions que allarguen les tramitacions i compliquen la seva execució.
També ,abans, era habitual, la cessió gratuïta de terrenys, edificis, o autoritzacions de pas o d’ús, d’espais a favor dels ajuntaments per part de propietaris benestants o no, però que consideraven lògica aquesta actuació a favor del bé comú. Ara només en casos molt excepcionals es dona aquest fet. L’habitual és estar preparat per vèncer multitud de resistències, i preveure acabar en els tribunals per aconseguir dur a terme una obra determinada, necessitada d’expropiar terrenys o drets de pas.
En el camp de la autoritat i respecte als altres , és on el balanç és més negatiu. Anys enrere eren ben excepcionals els conflictes d’ordre públic o de vandalisme, i ara han esdevingut un dels principals maldecaps dels ajuntaments. Des de problemes de sorolls, de convivència entre veïns, de maltractament de persones, o de destrosses de mobiliari públic, fins l’incompliment de les normes més elementals de circulació, passant per poca cura en l’ús dels equipaments i les infraestructures hi ha de tot, i es veu de tot.
Podríem seguir amb alguns altres elements poc positius dels canvis viscuts, però en una data tant rellevant com la que celebrem, és cert que és molt més el que s’ha avançat que el que s’ha retrocedit. I en matèria de serveis als ciutadans, els avenços han estat espectaculars, en nombre i qualitat. I si cadascú fa l’exercici de repassar com estava el seu poble o ciutat, vint-i-nou anys enrere , constatarà que la transformació ha estat enorme i cap a millor.
En el meu cas concret, en un poble que tenia 450 habitants i ara en té 600, el fet d’haver impulsat inversions de més de 15 milions d’euros en aquest període, ja dona una idea de l’enorme transformació que ha protagonitzat. Fet que també ha comportat passar d’un patrimoni municipal de poc més de dos-cents mil euros l’any 79, a un de més de nou milions d’euros ,a dia d’avui.
I tot s’ha fet amb una escassetat de mitjans realment deplorable. Sempre hem estat la parenta pobra de les administracions i sempre he sentit que l’any vinent arribaria la nostra hora. De moment ,encara no ha arribat. Però no ens hem limitat a viure en el victimisme, sinó fer de necessitat virtut i procurar gestionar el millor possible el que ens venia de fora i el que podíem treure de dintre. Tanmateix, tot té un límit i tots estem d’acord en que hi estem arribant. Malgrat algunes millores puntuals ja seria hora que es decidissin canvis substancials en el sistema de finançament municipal com per garantir que els grans canvis viscuts es puguin mantenir dignament.
Semblaria que , al cap de vint-i-nou anys, no és demanar massa. Sobretot perquè els ajuntaments son la administració més propera i més rellevant per a tots els ciutadans. I aprofito per felicitar la feina de tots els que han passat per un ajuntament i molt especialment pels qui hi som des de l’abril del 79. Una excel•lent collita.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?