Wednesday, March 19, 2008
ANÀLISIS INTERESSATS
Es molt pedagògic veure els anàlisis electorals apareguts en el darrer número i d’altres que aniran sortint les properes setmanes. Voler reduir la victòria socialista al factor anti – PP és reduccionista , equivocat i desconeixedor d’una nova realitat de país, diferent de la existent anys enrere. I qui ho negui, pitjor per ell, i pel seu partit.
D’entrada ,pels representants de CiU, partit encara hegemònic a la comarca, pensar que han salvat els mobles en aquestes eleccions, és anar ben equivocats. Han perdut 100.000 vots a tot Catalunya, respecte les anteriors i quedar-se en 10 diputats com estaven representa un dels pitjors resultats de la història. Ara bé, si això els fa contents, no seré jo qui els amargui la vida. Que continuïn així.
Per ERC sí han estat unes eleccions desastroses, però es veia venir. La gent sempre castiga un partit amb disputes internes i amb episodis molt complicats en la vida institucional. I no descansen mai, a l’hora de batallar entre ells. Realment és preocupant per a tots, aquesta permanent inestabilitat. I lluny d’alegrar-nos-en, ens irrita perquè posa en perill un govern d’entesa i progrés que , en línies generals, ho està fent bé. Per tant la crisi d’uns, afecta a tots.
Sincerament, els socialistes desitgem i esperem que del congrés d’ERC en surti un pacte estable, una composició àmplia i plural i un ideari renovat i progressista. L’espai que ocupa aquest partit és prou ampli i sòlid com per conservar-lo si es treballa amb seny i constància. Esperem trobin la via adequada, i sobretot tranquil•la.
I tornant als resultats i el futur immediat, i en contra dels pronòstics o els auguris dels antisocialistes, puc assegurar que bona part de l’èxit del partit ha estat la confiança de la majoria dels catalans de que és el partit més responsable, més tranquil i més representatiu de la actual societat catalana. I que malgrat els problemes amb el govern central, i les polítiques centralistes, serà capaç de fer-hi front i sortir-se’n bé.
Aquí és on es veurà qui té raó. Disposar de 25 diputats, dintre del Congrés, i dintre dels 169 del PSOE pot fer pensar que no tenen poder de decisió o de pressió com perquè els principals temes que preocupen els catalans no siguin atesos. O que els nostres diputats quan van a Madrid han de dir amén a tot el que es proposi. Que ningú s’equivoqui. El President Montilla mai posarà per davant interessos que no siguin els de Catalunya. I sinó que tothom vagi mirant els resultats de les negociacions de l’actual govern amb Madrid. I sobretot que es mirin els resultats futurs.
El que no vol dir és que ens haguem de barallar públicament cada dos per tres, com fan altres partits, suposadament molt units ( només cal veure CiU). Les autèntiques batalles es fan a l’interior dels Ministeris, i en les comissions conjuntes, i al més alt nivell entre els dos presidents. I en les grans polítiques generals és lògic estar d’acord PSC i PSOE, però no és menys cert que en les polítiques territorials o sectorials, no sempre s’ha tractat adequadament Catalunya. I això ha de canviar. I el desenvolupament de l’Estatut, un nou finançament i més inversions per infraestructes, son les grans prioritats d’aquest mandat. I els resultats del PSC responen a que els ciutadans han cregut que es el partit més adequat per aconseguir-ho. Altres lectures, son poc creïbles.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Es molt pedagògic veure els anàlisis electorals apareguts en el darrer número i d’altres que aniran sortint les properes setmanes. Voler reduir la victòria socialista al factor anti – PP és reduccionista , equivocat i desconeixedor d’una nova realitat de país, diferent de la existent anys enrere. I qui ho negui, pitjor per ell, i pel seu partit.
D’entrada ,pels representants de CiU, partit encara hegemònic a la comarca, pensar que han salvat els mobles en aquestes eleccions, és anar ben equivocats. Han perdut 100.000 vots a tot Catalunya, respecte les anteriors i quedar-se en 10 diputats com estaven representa un dels pitjors resultats de la història. Ara bé, si això els fa contents, no seré jo qui els amargui la vida. Que continuïn així.
Per ERC sí han estat unes eleccions desastroses, però es veia venir. La gent sempre castiga un partit amb disputes internes i amb episodis molt complicats en la vida institucional. I no descansen mai, a l’hora de batallar entre ells. Realment és preocupant per a tots, aquesta permanent inestabilitat. I lluny d’alegrar-nos-en, ens irrita perquè posa en perill un govern d’entesa i progrés que , en línies generals, ho està fent bé. Per tant la crisi d’uns, afecta a tots.
Sincerament, els socialistes desitgem i esperem que del congrés d’ERC en surti un pacte estable, una composició àmplia i plural i un ideari renovat i progressista. L’espai que ocupa aquest partit és prou ampli i sòlid com per conservar-lo si es treballa amb seny i constància. Esperem trobin la via adequada, i sobretot tranquil•la.
I tornant als resultats i el futur immediat, i en contra dels pronòstics o els auguris dels antisocialistes, puc assegurar que bona part de l’èxit del partit ha estat la confiança de la majoria dels catalans de que és el partit més responsable, més tranquil i més representatiu de la actual societat catalana. I que malgrat els problemes amb el govern central, i les polítiques centralistes, serà capaç de fer-hi front i sortir-se’n bé.
Aquí és on es veurà qui té raó. Disposar de 25 diputats, dintre del Congrés, i dintre dels 169 del PSOE pot fer pensar que no tenen poder de decisió o de pressió com perquè els principals temes que preocupen els catalans no siguin atesos. O que els nostres diputats quan van a Madrid han de dir amén a tot el que es proposi. Que ningú s’equivoqui. El President Montilla mai posarà per davant interessos que no siguin els de Catalunya. I sinó que tothom vagi mirant els resultats de les negociacions de l’actual govern amb Madrid. I sobretot que es mirin els resultats futurs.
El que no vol dir és que ens haguem de barallar públicament cada dos per tres, com fan altres partits, suposadament molt units ( només cal veure CiU). Les autèntiques batalles es fan a l’interior dels Ministeris, i en les comissions conjuntes, i al més alt nivell entre els dos presidents. I en les grans polítiques generals és lògic estar d’acord PSC i PSOE, però no és menys cert que en les polítiques territorials o sectorials, no sempre s’ha tractat adequadament Catalunya. I això ha de canviar. I el desenvolupament de l’Estatut, un nou finançament i més inversions per infraestructes, son les grans prioritats d’aquest mandat. I els resultats del PSC responen a que els ciutadans han cregut que es el partit més adequat per aconseguir-ho. Altres lectures, son poc creïbles.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 3:45 AM 
