Joan Roma

NOVES ENERGIES I UBICACIÓ.
Estic seguint amb un especial interès, tot el relacionat amb la anunciada planta de biomassa a la comarca del Solsonès, perquè 15 anys enrere varem estudiar posar-ne una a Borredà o en algun altre poble entre el Berguedà i el Ripollès. Al final es va descartar per inviable, econòmicament parlant.
Es cert que les coses han canviat molt en aquest temps i que l’increment constant del preu del petroli fa viables projectes que abans no ho eren, però el de la biomassa té problemes afegits, diferents d’altres energies que veig amb més futur, com son la eòlica i la solar.
El problema de la planta de biomassa és el cost de la recollida i transport del material, en una comarca molt muntanyosa i de difícil accés a la majoria de boscos. Sinó està molt subvencionada la tala, recollida i transport, els números no surten. I després la generació d’energia elèctrica. Es a dir, tot depèn dels ajuts externs, de les administracions, i quan una cosa depèn de tantes coses externes, algú pot prendre mal.
Però en fi, si una empresa privada ho estudia i li sembla que li surten les números, allà ella amb la seva inversió. Veurem com acaba el tema.
Però una cosa que sí ens ha de preocupar a tots, és la problemàtica de les ubicacions de totes aquestes plantes de noves energies. Tothom en parla i tothom creu que s’han de promocionar i multiplicar, però ningú les vol a prop. Fixem-nos que no es diu on anirà la planta, si al final es fa. Hi ha por a tenir d’immediat una plataforma o alguna entitat ecologista lleidatana, aficionada a promoure campanyes en contra, i per tant millor de moment no dir res.
Això no pot continuar perquè és contradictori amb la urgència i necessitat de multiplicar la generació d’energies alternatives per tot el territori. I en algun lloc s’han de posar i ens hem d’acostumar a un canvi de paisatge.
Per vacances sempre intento aprendre coses d’altres pobles i altres països i en aquest cas vaig anar uns dies a la regió propera a Carcassona. Un lloc de vents potents i molt habituals, de manera que han motivat la implantació de parcs eòlics, en diferents indrets i s’han convertit en element habitual del paisatge. I ningú podrà dir que és una regió poc atractiva, ni poc turística. Ans al contrari, és una zona turística per excel•lència, però han acceptat els parcs com un element natural per lluitar contra el canvi climàtic, i com a fons per generar riquesa, aprofitant un element gratuït com és el vent. També es poden veure centenars de petites o mitjanes instal•lacions de parcs solars, però en menys intensitat.
I és que per cada molí de vent, fan falta unes dotzenes de grans plaques solars per equiparar producció elèctrica, de manera que és més profitós un parc eòlic que no pas un de solar. I ens haurem d’acostumar a veure aquestes instal•lacions si volem ser conseqüents amb les nostres preocupacions de futur. Per això va bé també viatjar i constatar que algunes batalles d’aquí, s’han superat en altres indrets. Potser així serà més fàcil fer acceptar projectes que han de trobar necessàriament lloc en el territori.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.