Joan Roma

AMAGAR IDEOLOGIES TOTALITÀRIES.
Ja fa un parell d’anys que vaig decidir no contestar ni entrar en discrepàncies amb un articulista habitual de la casa, el signant J.H, amb sotana inclosa que fa unes elucubracions realment increïbles per una persona ficada a activitats político-religioses.
Avui, però faig una excepció perquè callar pot significar atorgar o ser covard i crec sincerament que l’article del darrer número sota el títol de “vull trencar una llança per la Marta” supera el que és acceptable en un demòcrata.
Pels qui no el recordin, J.H es fa ressó de la polèmica generada per Marta Ferrusola, esposa del ex-President Pujol, respecte el seu posicionament en contra del President Montilla, per dir-se José i no Josep, i no parlar prou bé el català. Cal dir , que el propi Jordi Pujol va desautoritzar les paraules de la seva dona.
Però, no en té prou J.H i afegeix “no comparteixo del tot les paraules de la Marta-les considero tan franques com imprudents-però les entenc perfectament. No podem pas dir que un president d’aquestes característiques sigui el president ideal que somniem aquells catalans que estimem el país”.
Es a dir, J.H , reparteix títols de catalanitat i de estimació en funció de les seves creences i fòbies, i tot aquell que no entra en aquest estret passadís queda fora. A l’infern dels no patriotes. Son funcionaris espanyols a Catalunya, destinats a oprimir-la i a subjugar-la.
I en conseqüència els centenars de milers de “falsos catalans” que els han votat , mereixen ser repudiats i considerats com invasors, etc, etc.
En fi, que cadascú jutgi i en tregui les pertinents lliçons. Però és greu que algú pugui dir semblants bestieses i es quedi tant tranquil. Durant molts anys, molts varem lluitar per les llibertats i per Catalunya. Primer una cosa i després l’altra perquè una és impossible sense l’altra.
I entre aquests grans lluitadors, castigats , perseguits, empresonats i molts de morts, hi havia molts “Montillas”. Com a dirigent del PSC n’he conegut molts, i molts han estat anònims, altres han tingut rellevància a nivell sindical, de partit, o institucional, i han esdevingut diputats o alcaldes. I tots, absolutament tots han fet un enorme servei al país, més que molts catalans de naixement que s’omplen la boca de fals patriotisme i varen passar per la dictadura sense cap ferida ni turment.
Lamento enormement articles com el de J.H. perquè enverinen la realitat d’un país , que sempre ha estat de bona acollida i de compenetració mútua. I puc assegurar que el president Montilla exerceix molt millor que ell de català, sense haver de despotricar d’Espanya, ni veure enemics on no n’hi ha. I que ningú vulgui repartir carnets d’estimació ni de catalanitat, perquè la realitat diària és la que demostra qui treballa i qui s’ocupa dels problemes dels catalans, hagin nascut on hagin nascut.
I ja hem vist, en el passat, com darrera grans proclamacions de estimació per una determinada idea de país , el que s’hi amagava eren ideologies totalitàries.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.