Monday, March 17, 2008

 
REPRESENTAR CATALUNYA.
Des de fa molts anys, els partits considerats nacionalistes o independentistes han proclamat que eren els únics que podien defensar adequadament els interessos catalans. O, més genuïnament catalans, per ser més exactes. Els altres partits, els que tenien lligams o acords amb partits estatals, havien de ser necessàriament “sucursalistes”, i per tant supeditats a les “ordres” o directrius procedents de Madrid. I ja està, tot simplificat, tot senzill, i tots feliços. Una manera com una altra de viure fora de la realitat.
Com tot en la vida, és més complexa, i molt diferent al que alguns volen fer creure. I és que pensar que un territori pot desenvolupar-se fora de la realitat en la que viu, és somiar truites. Enganyar-se a si mateix, i construir castells en l’aire. I ja no solament podem pensar en un marc autònom per Catalunya, a nivell espanyol, és que el marc europeu i , en alguns temes, fins i tot el mundial , ens condiciona clarament.
La economia viu, ara mateix, un futur d’incertesa amb l’encariment constant dels preus dels combustibles fòssils, o dels cereals, i altres matèries bàsiques, degut a l’increment de consum de països emergents com Xina, India, i alguns altres. Pensar, doncs, que Catalunya pot anar per una via autònoma i independent d’aquesta globalitat, és viure fora de la realitat.
Però, tornant a casa nostra, i amb els resultats ja a la mà, veiem com la gran responsabilitat de representar els catalans ha recaigut sobre el PSC. La idea de que lligat com està amb acords amb el PSOE no farà la feina ben feta, és desconèixer la realitat del dia a dia, i del que passa a l’interior de les famílies més ben avingudes quan no hi ha acord sobre temes de vital importància.
Conec, per experiència pròpia, els debats , discussions i exigències a companys de partit, en càrrecs institucionals aquí o a Madrid, per solucionar problemes locals, comarcals o nacionals. I el grau d’exigència o virulència, era directament proporcional al fet de ser companys de partit. Es a dir, es fa més força i s’exigeix més, precisament quan et baralles amb els teus, que no pas amb altres d’altres forces polítiques. Per tant , de sucursalisme o supeditació, res de res, perquè cadascú defensa el que li pertoca. I per molta amistat, companyonia o sintonia amb les idees generals, a l’hora de la veritat tots hem d’actuar seguint les exigències dels nostres ciutadans.
I en el marc general, estem i estarem d’acord. Es evident que si un país no crea riquesa, a nivell general, no la podrà repartir a nivell particular entre els més necessitats i més desfavorits. I si Espanya va malament, és impossible que Catalunya vagi bé. Sota aquestes principis tant elementals tots estem d’acord, com en el de propiciar i ampliar els àmbits de llibertats, protecció social, impuls educatiu,etc, però sempre exigint les atencions indispensables a cada col•lectiu i àmbit territorial, en funció de les seves necessitats.
I Catalunya ha estat descuidada durant un bon grapat d’anys i ara toca redreçar la situació i sense cap mena de dubte amb els resultats a la mà del dia 9, estem en millor condició que mesos o anys enrere. I es podrà comprovar com sense grans declaracions ni aparicions en els mitjans de comunicació la feina s’anirà fent. Una feina constant, seriosa i contundent de posar sobre la taula els problemes de tots, per solucionar-los equitativament , entre tots. I no hi ha res més fàcil per comprovar els resultats que el pas dels temps i el repàs de les actuacions que en resultin. Es podrà veure com la millor representació és la sorgida en les eleccions del dia 9.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?