Joan Roma

ENTRE EL VERMELL I EL BLAU
Està ja tot explicat, tot dit, i gairebé tot vist en la llarga campanya cap a les votacions del proper diumenge dia 9. En poques hores es decidirà el destí d’un país pels propers quatre anys i no deixa de ser interessant el què s’ha dit i vist, per part dels principals actors .
Trobo especialment encertada una publicació del partit socialista a Barcelona, exposant en vermell les properes iniciatives d’un reelegit president Zapatero, i en blau el que serien les primeres decisions d’un govern Rajoy. Colors que representen els respectius partits, i que deixen ben clar quanta diferència existeix entre un projecte i un altre. Els separa un abisme, en temes essencials per la convivència i les llibertats, en primer lloc, i en matèria de sensibilitat social i educativa, en segon lloc. Per no parlar d’altres àmbits en que igualment les propostes son oposades: llengua, economia, vivenda, joventut, cultura, etc.
Però, així hem arribat on estem. La campanya ha servit per visualitzar les dues úniques alternatives possibles de govern. Ben diferents per a tots els espanyols, i especialment pels catalans que ens hi juguem més que ningú, perquè del resultat en depèn la consolidació de tot el previst en el nou Estatut o la seva anul•lació.
Fets ja els deures per part de tothom, ara toca reflexionar i sobretot decidir anar a votar. Els dos debats dels candidats, més el de economia, han deixat les coses molt clares pel que fa solvència i serietat. Tots tres guanyats pels socialistes, han suposat un increment de la moral del partit, que ja es pot permetre fer a Catalunya l’acte electoral més multitudinari de tot Espanya, omplir el Palau Sant Jordi, un repte que només està a l’abast dels socialistes.
I en la recta final, sempre és bo recordar l’existència de dues urnes, la del Senat també compta i molt, com hem pogut veure en aquests quatre anys, en que el partit socialista no hi tenia majoria suficient. I la propera etapa podria ser molt positiva si es donessin les condicions necessàries per fer-la possible. Un canvi de sistema de representació i de funcions, per convertir-lo en una cambra clarament territorial, on s’hi discutissin els temes de cada territori, i acordar-hi pactes per la millora de la coordinació i entesa entre ells i el govern central.
En aquest cas, a Catalunya, la oferta es curiosa perquè repeteix l’entesa anterior entre els tres partits de govern: PSC, ERC i ICV. Tots tres junts per aconseguir els millors resultats, i treballar plegats en aquesta cambra. Per això resulten sorprenents alguns atacs de socis , en aquesta entesa, que es desmarquen ,de tot el fet i votat, durant quatre anys en el Senat. Son coses de la petita política d’alguns partits, que canvien constantment de posició en els grans i petits temes i que segurament no tindran bons resultats, precisament per aquesta situació de constant falta de coherència.
Aquestes eleccions, més que mai, és cosa de dues grans opcions. Tenim ben a prop la manera de governar d’uns i altres, i els programes respectius. El vermell i el blau. El de les llibertats , la sensibilitat social, la aposta per la pau i pel diàleg i consens. Amb un excel•lent balanç que cal aprofundir i ampliar. I el de la intransigència, malhumor, mentida i por que cal deixar a la oposició. Es hora de triar, i fer que la participació sigui de les més altes de la democràcia.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.