Tuesday, May 27, 2014
INTEGRACIÓ CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE FUTUR DEL PSC
INTEGRACIÓ
CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE DE FUTUR.
Just tancades les urnes, ens trobem de nou, amb els moviments preparats,
previsibles i planificats de fa temps, dels anomenats crítics que no sabem ben
bé a qui agrupen. Suposo que molts d’aquests deuen estar contents amb l’elecció
d’Ernest Maragall , integrat a ERC. Es el primer que s’ha col·locat, “fidel” ,
se suposa, als seus ideals i projecte.
Algunes veus de l’actual executiva, i de fora, demanen “integració”
d’aquests crítics, dintre del partit, i tenir-los en compte en la nova etapa
que s’obrirà arrel del Consell Nacional extraordinari que es convocarà dintre
de pocs dies.
Francament no en sóc gens partidari. Hem d’aprendre del passat i el present
, per no repetir els mateixos errors. No hi ha pitjor crític que aquell que es
creu posseïdor de la veritat absoluta, i de les essències del socialisme, com
per rebatre tot el que pensa i decideix el conjunt del partit. Per ells, és el
conjunt del partit el que està equivocat i va en la direcció equivocada. I
poden posar com exemple els mals resultats obtinguts en aquestes eleccions
europees, sense acceptar de cap manera que una part d’aquest resultat és degut
a l’existència dels propis “crítics” que han malmès la imatge d’unitat i
projecte del PSC.
Que cada setmana apareguin noms, antigament rellevants del PSC, mostrant
discrepàncies, retrets, atacs a la direcció , en diferents indrets i àmbits del
territori català ha fet molt de mal a tot el nostre projecte. Es evident que la
gent desconfia de qui mostra falta de credibilitat i sobretot d’unitat en un
partit. Han fet tot el possible per desestabilitzar l’executiva i la figura del
Primer Secretari, i ara li imputen els mals resultats. Aquest és un joc que
tots coneixem i és més vell que la pròpia existència del fet polític.
La majoria d’aquests personatges que ens donaven lliçons d’ètica i
comportament lleial pocs anys enrere, son els protagonistes de transfuguisme en
ajuntaments,i altres institucions. Ara, modificaran els fonaments de l’ètica
per justificar el pas cap altres formacions polítiques , retenint càrrecs
aconseguits sota les sigles del PSC, i promouran moviments i plataformes per
poder continuar gaudint dels privilegis de “servir el país” sota altres
plantejaments. Això és més vell que l’invent de la roda. Qui vulgui marxar que
ho faci, però el projecte del PSC és ben viu i potent com per remuntar la
davallada que tenim.
No ens passa res que no hagi passat en tots i cadascun dels partits
socialistes o socialdemòcrates del món. Períodes d’esplendor, seguits de
períodes de crisis i desconcert davant noves realitats, difícils d’assumir i
adaptar. El PSOE ha pres una bona decisió, i Pere Navarro, també. Son dues
realitats diferents que cal afrontar de manera igualment diferent. El lideratge
del nostre Primer Secretari és molt diferent d’un vell i esplèndid Pérez
Rubalcaba que ha estat a peu del canó i en primera línia de combat durant 30
anys. Res a veure, amb la realitat catalana de Pere Navarro el qual pot portar
eficaçment la nostra travessia del desert, en els propers mesos i anys. Una
reacció a temps, permetrà redreçar el camí i tirar endavant. El Consell
Nacional decidirà , i qui no li sembli bé, pot emprendre altres camins. Que
s’ajuntin tots aquests que tenen les essències, i les portin cap on creguin
convenient. El PSC té prou solidesa com per encarar el futur, amb serietat i
fidel als seus plantejaments fundacionals.
# posted by joanroma @ 4:02 AM 
