Wednesday, May 28, 2014
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Just anunciar l’assumpció dels mals resultats
electorals, a nivell de PSOE i PSC han sortit els habituals mitjans de
comunicació per criticar, proposar o fins i tot exigir les vies que hem de fer
servir per dur a terme la renovació de propostes, projectes i/o lideratges. La
pluralitat informativa s’ha reduït fins extrems realment alarmants. Es difícil
trobar un mitjà de comunicació escrit, parlat o visual amb el qual confiar que
donarà informació objectiva i ben fonamentada. Res d’això , el partidisme i els
interessos més obscurs dominen aquests mitjans, amb la inestimable col·laboració
i participació de tertulians ben pagats i alimentats per aquests mateixos
mitjans, en un cercle viciós, impossible de trencar. Aquesta pressió mediàtica,
exercida durant anys, acaba influint de manera decisiva en els ànims dels
nostres militants, simpatitzants i votants. Es lògic i comprensible. El
problema és com fem front a tot aquest exèrcit d’opinadors, sense caure en el seu
parany.
I si aquesta pressió ambiental, constant,
permanent i en tots els àmbits i sectors, troba dintre del partit o en el seu
entorn immediat persones que busquen sortida a les seves ambicions personals, a
la seva egolatria desaforada o simplement, fer mal per fer mal, que de tot hi
ha en els grups “crítics” “dissidents” o impulsors de projectes sobiranistes, l’amplificació
dels problemes i recerca de solucions es fa molt més complicada. Tota
declaració, reunió , manifest és amplificat fins extrems increïbles per tots
aquests mitjans de comunicació, donant la impressió de que el descontentament o
la crisis és de dimensions immenses, quan la realitat és totalment diferent.
Acabo de veure els 34 suposats impulsors d’una
plataforma, moviment o proposta de partit socialista alternatiu. Els noms més
coneguts son d’ex consellers/ es, persones que mai admetran que els nostres
problemes varen començar amb ells. Creuen ser referents i dipositaris de les
essències del PSC i poden marcar la seva ruta cap un futur sobiranista que res
té a veure amb els nostres ideals, ni principis fundacionals o projecte de
futur dintre d’una UE que volem federal i social. No entenen ni acceptaran que
el descrèdit del partit va començar amb unes polítiques del Tripartit que no
varen respondre a les expectatives posades en ells. Tampoc acceptaran que la
gent vol cares noves que mai ells representaran perquè recorden aquelles
batalles, conflictes i mals rotllos viscuts en els dos governs d’esquerres. Els
qui érem alcaldes, regidors, diputats al Parlament, o en altres càrrecs tenim
ben vives les decisions preses per aquests capdavanters d’aquest moviment.
Varem patir i varem haver d’aguantar, recolzar i votar propostes amb les que no
hi estàvem d’acord. Varem constatar clares deficiències de gestió i acció
política per part d’aquests protagonistes, i tampoc en els seus càrrecs de
partit hi varem veure l’energia i claredat d’idees i propostes que ara
exigeixen a la direcció actual, i molt especialment al Primer Secretari, Pere
Navarro.
Som AMOS DEL NOSTRE DESTÍ, els militants i les
militantes del PSC, com ho hem estat sempre. No volem que siguin els mitjans de
comunicació, contraris als nostres ideals els qui ens diguin com hem de fer les
coses. Ho sabem molt bé, i no hem de deixar-nos contaminar per crítiques
destructives, o interessades en fer fracassar els canvis proposats per una
direcció que varem elegir lliurement, amb un suport esclatant, i que ha de
conduir el partit cap una nova etapa, en la qual tinguem un millor encaix en la
societat a la qual servim. No podem acceptar que uns pocs ressentits, egòlatres
o anyoradors d’un passat en el qual ells feien i desfeien al seu gust, torni.
Si volen muntar el seu propi partit, endavant, però no pretenguin donar lliçons
d’ètica, progressisme, i encara menys, de socialisme. Els qui continuem en el
partit, podem tenir propostes , i dees o alternatives a algunes de les
decisions preses, però les defensem on pertoca, sense marxar el partit i encara
menys, fent servir mitjans externs i oposats al PSC per donar la impressió de
tenir al darrera molts seguidors.
Ho varem veure en el Congrés o en tots i
cadascun dels Consells Nacionals, la correlació de forces de cada sector. Volem
que el partit retrobi la solidesa, i coherència que l’ha caracteritzat, i no volem
“il·luminats” que diguin cap on hem d’anar. I menys rebre lliçons de
catalanisme o socialisme. Dues cares de la mateixa moneda, i no vulguin fer-nos
anar cap a vies impensables en el socialisme internacionalista on sempre hem
estat. Si el seu oportunisme els porta cap altres camins, que hi vagin sols, i
deixin de provocar inestabilitat i malestar, en un partit que necessita més que
mai, unitat i coherència. Som i serem AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.
# posted by joanroma @ 12:46 AM 
