Thursday, May 15, 2014
CRISPACIÓ, REALITAT O INVENT ?
CRISPACIÓ,
REALITAT O INVENT ?
Arran l’incident a Terrassa d’una dona contra el nostre Primer Secretari
Pere Navarro, hem assistit a un increïble devessall d’informacions, reflexions,
crítiques, acusacions, deformacions... inimaginables en un país normal. Molts
dies després ,encara els mitjans de comunicació, ho “expliquen” de manera que
els més grans dubtes planegin sobre el què va passar, com, perquè ...i puguin
fer creure que la motivació de la dona en qüestió sigui que anys enrere, va
retreure a l’alcalde Navarro, tenir una senyera “ bruta” penjada a la Casa Consistorial.
Em demano on viuen aquestes persones, i moltes altres que participen en
tertúlies o exerceixen càrrecs en diferents institucions. Es evident que segons
on vius, i amb qui t’entens, no veus la realitat del país. Això és cert, ara i
aquí i sempre. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, o pitjor sord que
el que no vol escoltar. Si volem podem anul-lar la crispació, per decret. I ja
està, podem quedar tranquils negant les evidències.
Ara bé, com sempre passa, la realitat s’acaba imposant i el cert és que la
crispació no solament existeix, sinó que es va fent evident en tot moment i tot
lloc. I anirà en augment fins arribar a cotes alarmants. Temps al temps. Però és
en converses privades, quan la gent accepta les evidències. No ho diran en
públic, no sortiran als mitjans de comunicació per explicar-ho ( molt propi
dels catalans) però arreu del país podem fer llista de les coses que passen.
Per raons de feina i organització privada, em toca anar a dinar sempre de
bar o restaurant, i puc assegurar que des de fa mesos estic observant converses
privades de taules properes on el debat sobiranista provoca crispació, augments
de to de la veu, fins arribar als insults. He estat testimoni de celebracions
en restaurants que s’han hagut d’acabar abans d’hora per evitar donar un
autèntic espectacle a la concurrència. Pares o avis que han demanat tranquil·litat,
educació i respecte a la resta d’assistents, exaltats per la discussió
sobiranista...
Però, és que moltes famílies han decidit suspendre trobades, celebracions,
o commemoracions per evitar topades que deixessin ferides irreconciliables. I
en tots els entorns que conec hi ha exemples del que dic, de manera que no
podem dir que siguin casos excepcionals, sinó habituals.
Però, podem continuar observant l’escalada de tensió en tot el referent a
símbols, noticies, informacions o decisions procedents d’Espanya. Si abans
podíem parlar d’allunyament, distanciament, controvèrsia, etc, ara tot es va
convertint en odi, contra tot l’espanyol. Entenent per espanyol, multitud de
coses que no sempre ho representen. Aquest odi creixent, comporta reaccions
intolerants sobre multitud de temes que provocaran problemes a curt termini i
perills considerables a mitjà termini.
Fa dos dies es va tallar una de les branques del Pi de les Tres Branques,
situat en el terme municipal de Castellar del Riu ( Berguedà). Es pot
qualificar l’acció com de vandalisme, bretolada...però el cert, és un cas clar
de provocació i crispació, provingui de la banda que provingui. En veurem molts
més casos, i a mesura que ens acostem a la Diada i al 9N, les accions seran més i més
crispades, fins arribar a cotes perilloses. Millor m’equivoqui, però anem cap a
la Gran Frustració
# posted by joanroma @ 4:09 AM 
