Saturday, May 10, 2014
PERQUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ? - art. Regió 7
PER QUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ?
En aquesta llarga i penosa crisis observem
l’ús de paraules en un sentit radicalment diferent del que estàvem acostumats.
Perquè en diuen austeritat a moltes de les decisions que son retallades pures i
dures ? Cada dia escoltem parlar d’austeritat en matèries que no li son pròpies
i la gent sap distingir molt bé el que és austeritat del que és una retallada.
De fet, el principi d’austeritat hauria d’haver presidit sempre les actuacions
de les administracions. No solament ara amb la crisis al damunt, sinó sempre.
El diner públic ha de tenir un destí molt definit i molt prim mirat. Ara i
sempre. Principis que haurien de regir també en l’economia privada però en
aquest àmbit, les coses son més complicades i discutibles. Centrem-nos, doncs,
en el món institucional.
Estarem tots d’acord en que la reducció de
despesa protocol·lària s’emmarca en l’austeritat ,a l’igual que menys cotxes
oficials, menys piscolabis, menys viatges innecessaris, menys regals, etc, etc,
també. Es lògic mirar totes les despeses no indispensables, a fi de reduir-les
i deixar-les a la mínima expressió. Ho havien de fer totes les institucions, ja
abans, però ara és del tot obligatori. A nivell municipal crec que aquesta
feina s’ha fet arreu del país, i la prova en son múltiples despeses reduïdes o
simplement anul·lades. També s’han produït estalvis en temes menors però que al
final sumen xifres importants: calefacció, enllumenat públic, neteja, material
fungible, telèfons, i molts altres conceptes. Tot és important, tot suma, i al
final ajuda a desplaçar diner d’un lloc prescindible per destinar-lo a
conceptes més importants o del tot prioritaris. Es la lògica del bon govern,
res de nou per descobrir.
Però si això s’ha fet o s’està fent en els
ajuntaments, el mateix cal fer a nivell de Generalitat i Govern central. Aquí
és on podem discutir si aquesta tasca s’ha fet o no. En aquests dos nivells
d’administració continuem veient despesa “prescindible”i retallades contundents
en matèries que haurien de quedar fora de tot “estalvi”. Es austeritat fer
servir els mateixos llibres de text per dues o tres fornades d’alumnes, però
son retallades l’acumulació d’alumnes en classes per haver acomiadat
professors. Es austeritat proporcionar medicaments en dosis individualitzades o
personalitzades, però son retallades al poder adquisitiu dels pensionistes,
haver de pagar una part del cost dels medicaments. Es austeritat fer atenció a
totes les despeses hospitalàries i regular-ne l’ús, però son retallades
l’adopció de mesures de suspensió de proves, o la negació d’analítiques i
altres processos mèdics. Es austeritat augmentar la vigilància contra abusos en
les ajudes socials, però son retallades la seva reducció o eliminació.
No hem vist una cursa d’aprimament de les
administracions , dites superiors: Autonomies i Govern central. Sí s’han
eliminat llocs de treball, però sobretot en els àmbits menys desitjables:
educació, sanitat, serveis socials. No s’ha vist una reestructuració de
Departaments ni de Ministeris, quan és més necessari i imprescindible. No s’han
eliminat organismes “prescindibles”, no s’han ajuntat organismes paral·lels.
Perquè no retallar dos o tres ministeris? Perquè no retallar tres o quatres
Conselleries? Perquè no fusionar cossos de seguretat? Perquè no fusionar
universitats? Perquè no reduir òrgans que han perdut la seva funcionalitat:
subdelegacions del govern central, direccions generals, etc, ? Aquestes serien
mesures pròpies d’una gestió “austera” que evitaria convertir-se en
“retalladora” de drets essencials. Segur que tots coneixem persones que no
reben l’ajut a la dependència, o que porten mesos esperant ser operades, o que
no son ateses pels serveis socials. La millor mesura per evitar les retallades
és apostar per la austeritat ben entesa. No el que alguns diuen que és
austeritat. I tenir controls eficients. Si hi fossin no hi hauria l’enorme frau
fiscal, capaç de resoldre bona part dels problemes del país, o els bancs i
caixes no haurien fet els disbarats que tant car ens han costat. No diguem
austeritat quan del que parlem és de retallades.